ESCÀNDOL DE LES TARGETES

Els pèrits creuen que Bankia i Caja Madrid van ocultar les 'black'

Els comptes del 2011 poden contenir més errors del que s'estima

Protestes d’afectats per les preferents de Caja Madrid.

Protestes d’afectats per les preferents de Caja Madrid. / JOSE LUIS ROCA

1
Es llegeix en minuts
P. ALLENDESALAZAR / MADRID

Els pèrits del cas Bankia, els inspectors del Banc d'Espanya Antonio Busquets i Víctor Sánchez, van assegurar ahir a l'Audiència Nacional que el banc i Caja Madrid van provar d'ocultar a les autoritats l'existència de les targetes opaques o black, mitjançant les quals 86 directius i consellers es van gastar 15,2 milions d'euros en despeses privades sense declarar-ho a Hisenda.

Una voluntat d'ocultació per part de les dues entitats sota les presidències de Miguel Blesa i Rodrigo Rato, van argumentar, que «com a mínim» queda patent perquè no van informar l'Agència Tributària dels pagaments que feien als membres de les seves cúpules amb aquestes targetes. Els experts van admetre que no van comprovar que els beneficiaris no havien tributat per aquests cobraments, sinó que s'havien limitat a transcriure en els seus informes el document en què l'actual equip de Bankia liderat per José Ignacio Goirigolzarri va destapar el cas.

Notícies relacionades

AJUST ADDICIONAL / En l'última sessió per defensar les seves conclusions davant les parts del cas Bankia, els pèrits van apuntar també que Goirigolzarri es va poder equivocar en 653 milions addicionals al reformular els comptes del banc del 2011 el maig del 2012 i passar dels guanys de 309 milions declarats per Rato a unes pèrdues de 2.979 milions. Al refer-los, va situar a la categoria subestàndard (en risc d'impagament) préstecs per un valor de 13.000 milions, cosa que el va obligar a fer un ajust de 1.859 milions. Els experts estimen que ja estaven en morositat i que per tant l'entitat hauria d'haver fet 1.192 milions addicionals en provisions.

Però a aquesta quantitat s'hi podria haver hagut d'afegir 653 milions més, ja que hi ha empreses a les quals es va passar alguns crèdits a subestàndard mentre que d'altres es van deixar com a préstecs al corrent de pagaments. Els experts van argumentar que no havien pogut analitzar aquests préstecs i per això no havien sumat els 653 milions als 1.192 milions. Malgrat tot, van defensar que havien tingut informació «suficient» per fer els seus informes.