Anar al contingut

La UE fa un pas en ferm per reduir l'elusió fiscal

Els 28 països començaran a intercanviar-se informació a principis del 2017

Els estats pacten una clàusula antiabusos per als acords amb empreses

MONTSE MARTÍNEZ / BRUSSEL·LES

Moscovici, a lesquerra, i Guindos fan broma abans de la reunió de lEcofin.

Moscovici, a lesquerra, i Guindos fan broma abans de la reunió de lEcofin. / AP PHOTO / YVES LOGGHE

pas en ferm dels 28 estats membres de la Unió Europea (UE) per acabar amb l'elusió fiscal i posar límit  a la planificació agressiva de les multinacionals per minimitzar el pagament d'impostos. Els ministres d'Economia de la UE, reunits ahir a Brussel·les, van aprovar l'aplicació d'una clàusula vinculant «antiabusos» en la directiva concebuda per evitar la doble imposició -pagament d'impostos per partida doble- a firmes que tenen una activitat transfronterera.

L'aplicació desvirtuada d'aquesta directiva ha permès que grans companyies eludeixin pagar els impostos sobre els seus beneficis al país de l'empresa matriu per fer-ho al país on s'ubica la seva filial per les condicions fiscals més avantatjoses. La clàusula «antiabús» està, precisament, destinada a posar límit a aquesta pràctica.

L'escàndol que va ser batejat com a Luxleaks -acords assolits per multinacionals de la talla d'Ikea i Pepsi amb el Govern de Luxemburg per beneficiar-se de condicions fiscals avantatjoses i eludir el pagament al país on es genera l'activitat- és un dels màxims exponents d'una pràctica que es pretén eradicar. Els acords entre Governs i empreses sobre el tracte fiscal -tax ruling- segueixen sent una eina legal sempre que no s'apliqui de forma abusiva.

Espanya, segons els càlculs portats a terme pel Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha), recaptaria 8.250 milions d'euros més a l'any si la càrrega fiscal de les multinacionals fos equivalent a la que han de suportar les petites i mitjanes empreses.

FISCALITAT «MÉS JUSTA» / El ministre d'Economia italià i president del Consell de ministres d'Economia de la UE, Carlo Padovan, va assegurar que l'acord assolit ahir garanteix una fiscalitat corporativa «més justa» entre els estats membres, alhora que els obliga a garantir un mínim nivell de protecció contra els abusos.

Els ministres, a més, han adoptat també la decisió que els estats cooperin en l'intercanvi d'informació fiscal per a totes les classes de rendes. L'intercanvi serà una realitat el gener del 2017.

Per als ministres d'Economia de la UE, és «urgent» la necessitat d'incrementar l'eficiència de la recaptació d'impostos per evitar un possible impacte negatiu a les arques públiques. «L'intercanvi d'informació constitueix un important instrument per assolir aquest objectiu», afegeixen.

No obstant, no hi va haver cap acord  entre els 11 països que s'havien fixat com a objectiu un acord per gravar les transaccions financeres, més conegut com a taxa Tobin. Espanya forma part del grup de països juntament amb França, Alemanya i Itàlia.

DESACORDS EN LA 'TAXA TOBIN'/ El principal escull que no ha permès l'acord ha estat de quina manera gravar els productes financers derivats. Aquesta parada dificulta que es comenci a aplicar el 2016. No obstant, el comissari europeu d'Assumptes Monetaris i Financers, Pierre Moscovici, es va mostrar convençut que la taxa a les transaccions financeres sí que es podrà aplicar segons el calendari previst. El ministre espanyol d'Economia, Luis de Guindos, va recalcar la importància d'aconseguir un acord que permeti la posada en marxa del gravamen, i va confirmar que hi ha qüestions que «continuen obertes».

«Seguim compromesos col·lectivament a treballar de valent i a trobar solucions concretes per al primer pas d'aquest impost», va dir el ministre francès de Finances, Michel Sapin, durant el debat públic celebrat a la reunió dels ministres d'Economia de la UE (Ecofin).

El projecte d'aquesta taxa involucra Alemanya, França, Itàlia, Espanya, Eslovènia, Àustria, Portugal, Eslovàquia, Grècia, Estònia i Bèlgica i s'hauria de començar a aplicar en una primera fase el gener del 2016. L'objectiu d'aquesta iniciativa és reduir les operacions especulatives i fer que la banca contribueixi equitativament als ingressos públics. Brussel·les calcula que es recaptarien entre 30.000 i 35.000 milions d'euros a l'any.