Futur s'escriu en plural

No s'havia vist mai tanta sabatilla de lona (vambes, en termes clàssics) a la seu del Cercle d'Economia com dimarts passat. Una legió de joves, de perfil universitari i activista, mobilitzats per la fundació Víctor Grífols, que presideix la catedràtica d'ètica Victòria Camps. Cara de satisfacció, una mica perplexa del president de Cercle, Antón Costas, que aquell dia complia el primer any de mandat. Un altre senyal que hi ha moviment de fons en la societat, ganes de fer política aprenent més d'economia.

Per més singularitat, es tractava de la presentació d'un llibre. El seu autor, ja conegut per aquí, Christian Felber. El seu missatge, noves formes d'organització de la societat amb nous valors econòmics. A l'abril va presentar la traducció del seu exitós L'economia del bé comú (Miret edicions, en català i castellà). Se'l va acollir com un apòstol més del canvi exigit pels moviments de base tan en voga.

Ara, amb Diners, noves regles del joc (Dinero, de fin a medio en castellà), puja un esglaó: no és una protesta efímera, són postulats que van arrelant en petites comunitats d'Àustria i Alemanya, amb organitzacions pròximes, per analogia, al cooperativisme però que no ho són. Més aviat es tracta de compartir valors entre empreses de tots els àmbits de producció i serveis que comparteixen alguns valors i que troben el seu hàbitat polític natural en l'entorn del municipi.

Felber, que ha arribat a l'economia teòrica a partir d'estudiar dues disciplines cada vegada més influents en l'anàlisi econòmica com la psicologia i la sociologia, assumeix en el seu últim llibre el desafiament d'acomodar les seves tesis a la realitat actual. ¿Què són els diners? ¿Qui els ha de governar en un món globalitzat, també en monedes? Respon, coherent, que aquesta massa ingent i ingovernable ha de respondre al bé comú i, per tant, ha d'estar sotmès a restriccions. Compta amb el rebuig unànime de tot l'stablishment, és clar.

¿Un visionari? No. No només perquè Camps i Costas no s'alineen amb els simplismes. El mateix Felber, malgrat la seva tendència a simplificar en excés, va deixar clar que sap a què es dedica. «Tot i que sóc austríac, no estic orgullós de ser compatriota de Hayek [ l'economista més influent dels neoliberals]. Prefereixo Karl Kraus». ¿Qui? Es tracta d'un escriptor satíric de començament del segle XX amb sentències com aquesta: «El diagnòstic és la malaltia que més prolifera». Bon avís.

Desmentir que sigui inútil conèixer i dominar la ciència econòmica és el que aporta el llibre del catedràtic de la UAB Joan Cals Güell, Los intereses del futuro (RBA), un títol que els economistes catalans han designat, a través del seu col·legi, com el millor llibre d'economia de l'últim any. Amb raó.

Cals ha escrit un text amb tres mèrits superposats. Primer, un bon manual d'economia per als qui temen, encara, aquesta disciplina. Un repàs pausat, professoral, del que s'ensenya a les facultats, amb els principals pensadors de l'última meitat del segle XX i les seves aportacions, descrites de manera admirable per la seva senzillesa. Segon, una lectura crítica del que ha passat al món des del 2007, amb un advertiment constant als col·legues economistes («el ciutadà normal creu que el coneixement econòmic està impregnat de sentit comú; per això se sorprèn davant la seva desconnexió de la realitat o la temeritat a vegades imperant»).

Notícies relacionades

La Generalitat tornarà a demanar diners als bancs per primera vegada des del 2012

CNMC amenaça amb multes de 60 milions i indemnitzacions multimilionàries si troba infraccions greus en l’apagada

I, tercer, una anàlisi crítica -l'inclou a ell com a exconseller de Caixa de Catalunya- de la gestió financera espanyola, des del Banc d'Espanya fins als gestors polítics. «Massa grans per subsistir», apunta referint-se a les caixes.

¿Qui tem la pluralitat? Dos llibres ho avisen.