L'últim sopar de Botín

«No hi ha successió al banc, em sento amb forces», va dir divendres durant una trobada privada amb periodistes

5
Es llegeix en minuts
OLGA GRAU

Emilio Botín va arribar a l'històric palauet Casa Manzoni de Milà divendres passat pocs minuts després de les nou del vespre. El patriarca del Santander va volar en el seu avió privat a la capital italiana amb motiu del Gran Premi d'Itàlia de Formula 1 que s'havia de celebrar el diumenge següent al circuit de Monza. Com a patrocinador de l'escuderia Ferrari, Botín sempre aprofitava aquests esdeveniments esportius del motor a qualsevol lloc del món, des del Brasil fins a Itàlia, per veure's amb clients, directius del banc, polítics, esportistes, premsa, i fins i tot amb membres de l'Església, per vendre la marca del banc, amb la seva passió habitual.

Divendres passat, precisament, el president del Santander havia convocat un sopar privat amb un reduït grup de periodistes espanyols, un col·lectiu amb qui es prodigava molt poc. L'esperàvem al pati empedrat del majestuós edifici del segle XVIII on va viure i morir el gran poeta i novel·lista Alessandro Manzoni.

Va entrar, com sempre, fent decidides gambades, vestit amb camisa blanca, sabates esportives i uns pantalons d'un intens vermell, el color corporatiu del Banco Santander que llueixen tots els directius en alguna part de la seva indumentària, especialment a la corbata si la vestimenta indicada és l'americana. No era el cas.

Amb un ampli somriure i la pell sempre bronzejada de jugar a golf, va mostrar als seus convidats un parell de fotografies en què apareixia ell, vestit amb l'equipació del Juventus, després de jugar un partit amistós al camp de l'equip de Torí amb l'alta direcció del grup automobilístic Fiat, propietari de la marca Ferrari. Era la seva manera particular de demostrar que als 79 anys d'edat seguia en plena forma. Això el preocupava, sobretot després de l'abdicació del Rei Joan Carles, coetani seu.

TESTIMONI / Botín era un home disciplinat, practicava esport i feia una dieta sana. Quan viatjava a l'altra punta del món mantenia l'horari espanyol, no canviava el rellotge, perquè no l'afectés el jet lag, i les reunions s'adaptaven a la seva agenda. Però aquella nit a Milà, l'últim sopar públic abans de la seva mort, Botín va estar esplèndid, i gairebé com en una premonició de la necessitat de deixar testimoni de les seves idees, va allargar la reunió tres hores, fins a les onze de la nit tocades, una cosa totalment inusual en el banquer. Va lluir una vitalitat envejable i una gran lucidesa, va opinar en positiu sobre el Govern i l'economia, va repassar l'estratègia del banc, va respondre a les preguntes dels periodistes i, sobretot, va preguntar.

Volia conèixer les opinions sobre els temes que el preocupaven, especialment sobre l'auge de Podem, el partit de Pablo Iglesias, en detriment dels dos partits que històricament s'han repartit el poder a Espanya, el PP i el PSOE, i que al seu entendre garantien l'estabilitat del país. «És molt dolent per a Espanya que creixin opcions radicals», va opinar.

INDEPENDÈNCIA / El segon gran tema que l'ofuscava era el separatisme català, davant del qual es mostrava totalment contrari. Convençut que no es portarà a terme la consulta sobre la independència pel fet que és il·legal, Botín es va mostrar partidari que el Govern negociï amb Catalunya una millora del finançament o algun acord que faciliti l'acostament entre Mariano Rajoy i Artur Mas, però sempre després del 9-N. «Abans d'aquesta data, res», va concloure.

El banquer va mostrar la seva preferència per sostenir CiU, davant la possibilitat que el seu desgast alimenti altres opcions com ERC o Podem. «La independència seria dolenta per a tothom». Sobre l'escàndol de la família de l'expresident Jordi Pujol per l'ocultació de fons a Andorra, Botín hi va passar de puntentes i, pel que fa a l'economia, va traspuar vitalitat. «Encara falta, però Espanya va pel bon camí, s'han fet les reformes», va assegurar.

Botín va voler reflectir la profunda crisi que ha viscut l'economia i va avançar que el Santander tornarà a guanyar els mateixos diners que obtenia el 2008, al voltant dels 10.000 milions, el 2019. «Són 11 anys perduts, però sempre hem donat dividend», va dir orgullós.

Entre les coses que més l'il·lusionaven i que sentia com un èxit propi hi havia l'expansió del banc a l'Amèrica Llatina, especialment al Brasil, i la bona marxa del grup a la Gran Bretanya, amb plans de sortir a borsa. A la pregunta de per què s'havia deixat perdre l'oportunitat de comprar bancs a Espanya durant la reestructuració del sistema financer, Botín va ser molt clar. «No ens ha interessat». Tampoc Catalunya Banc, pel qual es va fer una oferta molt baixa. Lluny de mostrar preocupació per la pèrdua de quota de mercat en el seu mercat d'origen, el president del Santander es va mostrar convençut que el banc creixerà de forma orgànica.

RELLEU / Un cop arribats a les postres de milfulls de xocolata, que va degustar amb ganes, la periodista que firma aquesta crònica, asseguda a l'esquerra del banquer, li va preguntar si, com a bon gestor, tenia planificada la seva successió al capdavant del banc. Botín va respondre amb gallardia, malgrat que la pregunta l'irritava. «No hi ha successió al banc, em sento amb moltes forces», va afirmar.

Notícies relacionades

Va voler deixar clar que la seva il·lusió transcendia el terreny laboral. «Això no és una feina per a mi, em diverteixo, espero seguir molts anys més, el banc té el seu conseller delegat». Botín, que va finalitzar el sopar amb una copa de whisky, va reconèixer que ningú al banc s'atrevia a formular-li aquesta pregunta. «Si me la fan els faig fora», va fer broma entre rialles.

El banquer no es va trobar bé l'endemà i va cancel·lar un sopar a Milà. El diumenge no va anar a la carrera de Fórmula 1 i va volar a Madrid per participar en el comitè de direcció dels diumenges. Ahir al matí, aviat, un infart el va enxampar al despatx de casa seva mentre feia el que més li agradava, treballar per al banc.