COMISSIÓ D'INVESTIGACIÓ AL PARLAMENT

Expresidents de caixes d'Unnim carreguen contra el Banc d'Espanya

Astals (Caixa Terrassa) es reconeix «avergonyit»per no haver salvat l'entitat

Soley i Contijoch retreuen al supervisor que no frenés els excessos amb el totxo

Treballadors de Catalunya Banc participen en una manifestació de protesta contra l’ERO.

Treballadors de Catalunya Banc participen en una manifestació de protesta contra l’ERO. / RICARD CUGAT

2
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO
BARCELONA

hi ha culpables de la debacle de les caixes, però no estaven al capdavant o almenys no n'eren els únics responsables. Aquesta seria la conclusió de Salvador Soley, expresident de l'antiga Caixa Sabadell, després Unnim amb Caixa Terrassa i Caixa Manlleu (absorbida pel

BBVA), que ahir va atribuir al Banc d'Espanya bona part de la responsabilitat per la desaparició de les entitats d'estalvis.

I en una línia similar es va manifestar Joan Contijoch, expresident de Caixa Manlleu en el torn de compareixences en la comissió del Parlament que investiga possibles responsabilitats per la desaparició de les caixes.

Segons Soley, el regulador no va alertar del creixement sobredimensionat del sector immobiliari ni de la necessitat de «frenar» abans que fos tard. Contijoch, per la seva part, va

ser encara més contundent: «El que ens havia d'avisar, sobretot a les entitats petites, no només no ho va fer sinó que ens animava a fer el contrari» instant a augmentar les operacions amb promotors encara el 2006.

L'expresident de Caixa Sabadell i posteriorment d'Unnim també va responsabilitzar la cambra catalana d'haver recolzat la transformació de les caixes catalanes en bancs. Això, segons el seu parer, va suposar «la sentència de mort de l'obra social».

«La meva visió personal és que les caixes es van desviar en els últims anys dels seus principis fundacionals (...) i potser hauríem d'haver limitat el nostre creixement i haver-nos transformat en comptes d'entrar en un àmbit com l'immobiliari, que era més propi de la banca», va explicar Soley.

ÒPTICA PERSONAL / Des d'una perspectiva més personal, el que va ser president de Caixa Terrassa entre el 2003 i el 2009, Francesc Astals, es va reconèixer «avergonyit» per no haver sabut donar continuïtat a la caixa. Amb tot, va defensar la seva gestió. Va recordar que Caixa Terrassa era exigent en la gestió immobiliària.

Notícies relacionades

«No hi ha una culpa única; tots hi hem tingut una mica de culpa», va considerar Astals, incloent-hi la societat en general, encara que va apuntar especialment al Govern central. També Contijoch va repartir culpes.   «Ens vam equivocar tots, en una histèria consumista no tan sols immobiliària, sinó de pagar les vacances a 12 mesos i canviar de cotxe cada tres anys», va afirmar.

Soley,per la seva part, va assegurar també que la Generalitat va influir perquè Caixa Sabadell es fusionés amb entitats catalanes en comptes de fer-ho amb altres de fora de Catalunya amb les quals podia tenir més afinitats.