La revalorització de l'artesania i l'autenticitat

La globalització ha fomentat un desenvolupament econòmic gens sostenible, amb grans costos socials i ambientals perquè a totes les grans ciutats poguem trobar les mateixes hamburgueseries, cafeteries o botigues de roba. Tant si és a Barcelona, Pequín, Dubai o Buenos Aires. Sempre el mateix i a tot arreu, amb grans centres comercials com a noves grans catedrals del consum. És el procés demacdonalitzacióanalitzat perGeorges Ritzeri que ens submergeix en una espiral artificial de felicitat i diversió sempre dependent del consum i de les marques. La incessant publicitat fa la resta.

Abans de l'actual crisi, i com a resposta a aquest entorn de turbocapitalisme, va aparèixer el moviment del comerç ètic, sostenible i ecològic. Altres formes de produir i consumir en proximitat, amb circuits curts de comercialització i productes locals autèntics que suposen tota una alternativa. No té sentit que només el 8% dels productes alimentaris de Mercabarna procedeixin de la província de Barcelona. La divisió global del comerç i de l'agroindústria ens ha desposseït de l'agricultura local i dels productes de temporada. ¿Algú recorda el gust dels tomàquets o les pomes d'abans? La gran biodiversitat alimentària va desapareixent i queda reduïda a una oferta estandarditzada en mans de grans monopolis globals.

Com a reacció, veiem aparèixer nous comerços de venda a granel, cooperatives de consum i d'energia, un nou artesanat de l'alimentació, la moda o la cosmètica sostenibles i horts urbans i escolars que avancen en silenci però sense pausa. La crisi també ens obliga a repensar i a apostar per noves formes de treball i de consum responsables com una força transformadora real i gens utòpica. Som el que consumim, i podem fer canviar certes pautes estructurals que semblen inamovibles. Fa pocs anys, una gran multinacional de productes lactis reconeixia de forma confidencial que no temia els seus competidors, tan gegants com ella, sinó les petites firmes artesanes que fan iogurts tradicionals.

La nova consciència de canvi està naixent des del costat de la demanda, i siMarxestigués viu segurament no dubtaria a l'hora d'analitzar el potencial revolucionari dels consumidors com a ciutadans crítics i desalienats. Estem davant d'una nova tendència que reivindica la producció artesanal com un valor de confiança i autenticitat. Davant l'allau de productes transgènics, la saturació de marques, l'obsolescència programada o els especuladors insaciables, el retorn de l'autenticitat és aire fresc. El que és petit és bonic, tal com defensavaSchumacherja als anys 70 donant origen al primer eslògan del moviment ecologista.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

El sociòlegRichard Sennetva analitzar fa poc la revalorització del treball artesanal com una resposta plena d'autenticitat i compromís a les formes de treball i consum deshumanitzades. El defineix com un treball ben fet, pacient i a consciència que dóna lloc a productes únics però fiables. Alguns productes artesanals poden resultar una mica més cars que l'oferta estandarditzada, però afegeixen un altre valor i una altra identitat a unes relacions de consum més personalitzades. Sabem d'on procedeixen, qui els ha fabricat i en quines condicions.

El retorn de l'artesanat és una altra oportunitat expressiva per al jo creatiu i autònom. Vivim una expansió de l'autoproducció en diferents escales: ja sigui d'obres obertes i participades com a Viquipèdia o de petites coses i productes que ens omplen de satisfacció i autorealització. Fora de la lògica competitiva imperant, la producció i el consum artesà ens humanitzen. Val la pena i marca la tendència d'un futur més autèntic i sobirà.