La pujada d'impostos reactiva la compra d'immobles a Catalunya

Pisos, cases, pàrquings, trasters i altres béns immobles de segona mà són aquests dies protagonistes a les notaries. Als despatxos dels fedataris públics comencen a detectar un ritme més alt de transaccions d'aquest tipus que, o bé ja estaven previstes o s'havien de dur a terme en els pròxims mesos.

I és que els implicats (els compradors de béns immobles de segona mà) es volen avançar a la pujada de l'impost de transmissions patrimonials (ITP) del 8% actual fins al 10% que tindrà lloc a partir del pròxim 1 d'agost a Catalunya. Amb aquest increment, el gravamen s'iguala a l'IVA de les transaccions de vivendes noves, que va entrar en vigor el gener passat.

«S'està notant i és possible que a mesura que s'acosti el final d'aquest mes es percebi encara més, encara que la situació econòmica fa que no sigui tant com quan hi ha hagut altres canvis fiscals», explica Joan Carles Ollé, degà del Col·legi de Notaris de Catalunya i vicepresident del Consell General del Notariat. De fet, es va viure una situació semblant a finals de l'any passat, quan es van anticipar compres de vivendes noves per tributar a un IVA del 4% en lloc del 10% que es paga des del gener passat. Llavors, l'increment va significar passar de tributar al tipus superreduït del 4% a fer-ho al reduït, que va pujar del 8% al 10%.

DE 12.000 A 15.000 / El cert és que l'increment es nota molt a la butxaca. En una venda per valor de 150.000 euros, l'impost de transmissions patrimonials (ITP) actual suposa 12.000 euros. A partir de l'1 d'agost, el tribut es traduirà en 15.000 euros, cosa que signifiquen 3.000 euros més o una alça del 25%. És per això que els potencials compradors collen els venedors per tancar les operacions abans que s'acabi el mes actual. L'objectiu últim és estalviar-se aquests dos punts d'augment. A les notaries ho saben bé: «Tothom insisteix a firmar les escriptures abans del dia 1 d'agost», afirmen en una.

En tot cas, qualsevol canvi en el ritme de les operacions es nota molt ràpidament, ja que l'activitat de compravenda immobiliària «està parada i encara no sembla que hagi tocat fons malgrat que baixa des de l'any 2007», assegura el degà dels notaris catalans.

Segons Joan Carles Ollé, la pujada de l'impost de transmissions patrimonials «no és totalment dissuasòria però dos punts més de tribut són per tenir-los en compte». Per als notaris, «els augments d'impostos són mesures que no afavoreixen l'activitat immobiliària. Entenem que la Generalitat té problemes de tresoreria, per la qual cosa seria positiu que sigui un increment transitori i que es reverteixi quan es recuperi l'economia».

L'augment d'aquest impost, amb què el Govern espera recaptar uns 50 milions d'euros addicionals en el termini que queda fins a final d'any i 150 milions més a l'any, ha estat la primera llei aprovada per l'Executiu de CiU en aquesta legislatura. El ple del Parlament va votar a favor de la mesura el passat 3 de juliol amb el suport de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP, l'oposició del PP i l'abstenció de Ciutadans. Es dóna la circumstància que l'altra mesura ràpida acordada pel Govern de la Generalitat a través d'un decret amb efectes retroactius des del passat amb el suport d'ERC va ser la pujada de l'impost del patrimoni.

El de transmissions patrimonials, al dependre tant de l'activitat immobiliària, és un dels impostos que es van veure més afectats per la crisi. El 2007, la Generalitat va recaptar un total de 1.505 milions d'euros gràcies a les transmissions patrimonials oneroses (no gratuïtes).

Aquell exercici va ser el punt culminant, ja que a partir de llavors, els ingressos per aquest concepte no van parar de caure seguint la trajectòria de la recessió, amb un punt d'inflexió registrat l'any 2010.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Fins al mes d'abril passat, la recaptació per aquest concepte va arribar als 220,3 milions, cosa que va significar un descens de gairebé el 6% en relació amb el mateix període de l'any passat, segons les dades de la Direcció General de Tribut. Malgrat que les dades del maig encara no estan tancades, la tendència es va mantenir, van explicar fonts del departament.

Amb l'augment, la Generalitat, angoixada per l'asfíxia financera, intenta incrementar els ingressos per no haver de retallar tantes despeses amb la finalitat d'acabar amb el dèficit dels comptes públics.