La UE confirma que Xipre és el model per a crisis bancàries

Els dipòsits de més de 100.000 euros dels bancs europeus podrien haver de contribuir en casos extrems a la resolució de futures crisis bancàries a la Unió Europea (UE), com ha passat en el cas de Xipre, segons va reconèixer ahir la Comissió Europea.

«L'objectiu final és que els contribuents no hagin de tornar a pagar pels errors dels banquers», com ha passat fins ara, va destacar la portaveu del comissari de Mercat Interior, Michel Barnier.

La Comissió Europea també va insistir que en el futur no serà necessari arribar a aplicar mesures tan dràstiques en una crisi bancària com ha passat en el cas xipriota, perquè les noves normes més exigents de requisits de capital mínim de les entitats financeres i el nou sistema reforçat de supervisió bancària europea evitaran que es repeteixin casos tan extrems de crisi bancària com l'actual de Xipre.

ORDRE D'APORTACIONS / El projecte de legislació europea sobre resolució de crisis bancàries en tràmit preveu que el sanejament d'un banc que estigui en crisi sigui assumit primer pels accionistes, segon pels titulars de deute subordinat i participacions preferents, tercer pels titulars de bons sènior i, en última instància, si fos necessari, pels dipòsits que excedeixin els 100.000 euros garantits, amb la transformació parcial de l'import necessari de les preferents, dels bons i els dipòsits en accions de l'entitat.

Aquest projecte actualment es troba en fase de discussió al Consell de Ministres de la Unió Europea i al Parlament Europeu, sense que la qüestió d'una eventual contribució dels grans dipòsits al sanejament del banc en casos extrems hagi generat cap oposició significativa. En la comissió d'Afers Econòmics i Monetaris de l'Eurocambra hi ha un consens general sobre aquesta proposta, segons la seva presidenta, Sharon Bowles, encara que l'eurodiputat Ramon Tremosa (CiU) s'ha declarat partidari d'excloure tots els dipòsits d'un eventual procés de recapitalització d'un banc que estigui en crisi.

Els dipòsits de fins a 100.000 euros continuaran garantits fins i tot en el cas d'una fallida bancària i això es manté sense canvis en el projecte de legislació sobre resolució de crisis bancàries. «En cap cas existeix la possibilitat d'incloure els dipòsits de fins a 100.000 euros, ni ara ni en el futur, en la contribució al sanejament d'una entitat bancària en dificultats», va recalcar la portaveu de Barnier.

La nova legislació estarà en vigor l'any 2015, però les mesures relatives a la contribució de bons i grans dipòsits en la recapitalització només s'aplicaran a partir del 2018. La norma està complementada amb un fons de resolució de crisis bancàries, finançat pel mateix sector, que també contribuiria als costos del sanejament.

No obstant, la Comissió Europea va subratllar que Xipre és «un cas únic» i que no s'ha de veure com «model perfecte» per intentar contrarestar els dubtes sorgits sobre la seguretat de futur dels dipòsits bancaris de l'eurozona, després de les declaracions de la vigília del president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem. El president de l'Eurogrup va defensar el model de rescat xipriota com a patró a seguir a partir d'ara, la qual cosa evitaria que el Mecanisme Europeu d'Estabilitat hagués d'intervenir en la pràctica per recapitalitzar entitats bancàries.

COST DEL 40% A XIPRE / El ministre de Finances xipriota, Michael Sarris, va estimar que els clients amb dipòsits de més de 100.000 euros al Banc de Xipre i al Laiki, que es liquidarà, patiran una pèrdua del 40%. Sarris va defensar el pla de rescat acordat, malgrat la duresa de l'ajust bancari, perquè sortir de l'euro «hauria sigut desastrós».

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Les oficines bancàries de Xipre continuaran tancades fins demà, dijous, per donar el marge de temps suficient per adoptar les primeres mesures de la reestructuració bancària del Laiki i del Banc de Xipre i s'implantaran mesures estrictes per evitar la sortida de capitals de l'illa. Les autoritats van fer marxa enrere durant la nit al seu pla inicial de deixar obrir abans les oficines dels altres bancs.

El president del Banc de Xipre, Andrei Artemi, va presentar la seva dimissió en senyal de protesta pel seu desacord amb el pla de reestructuració que s'aplicarà a l'entitat, però la seva dimissió no va ser acceptada pel consell d'administració. El procés de reestructuració ja ha començat amb l'absorció de les filials del Laiki i del Xipre a Grècia per part del Banc del Pireu. Els actius sans i els dipòsits de fins a 100.000 euros del Laiki es traspassaran al Xipre, i la resta serà liquidada de manera ordenada.