Els impostos als dipòsits bancaris. El gos de l'hortolà

L'impost autonòmic sobre els dipòsits bancaris exemplifica un tipus de política que aplica a fons el refrany del gos de l'hortolà, que ni menja, ni deixa menjar. El primer tribut d'aquest tipus el va promoure la Junta d'Extremadura el 2001, quan la presidia el socialista Juan Carlos Rodríguez Ibarra. Al Govern de José María Aznar li va faltar temps per recórrer-lo davant el Tribunal Constitucional amb els arguments que afectava l'IVA i trencava la unitat de mercat.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

Tots van ser descartats pel Constitucional, en una sentència del 14 de novembre. L'actual president extremeny, José Antonio Monago (PP), va anunciar que utilitzaria aquests ingressos per pagar, entre altres coses, l'extra als funcionaris. Astúries va crear un tribut com aquest en el pressupost del 2013 i ERC va destacar que l'impost era una de les seves condicions per recolzar Artur Mas. Aquesta vegada, la reacció del Govern central va ser diferent. Amb una esmena del PP a la llei tributària al Senat, va crear un impost igual a l'extremeny però a tipus 0 i per a tot Espanya. Com que la llei impedeix a les autonomies crear un tribut que gravi el mateix concepte que una figura d'àmbit estatal, el Govern va aplicar aquesta vegada el refrany de mort el gos, morta la ràbia.

>> Llegiu la informació completa sobre l'impost autonòmic sobre els dipòsits bancaris a e-Periódico.