Arrels

Tenim pocs refranys que serveixen en el seu enunciat reversible. Condició idònia per abordar la cimera europea que es va acabar ahir a la nit. Per a uns, l'arbre de la crisi financera de l'euro no ha permès veure el bosc de quantes opcions més hi ha per construir la Unió Europea, sempre hi haurà fusta. Per a altres, el bosc que componen tantes veus discrepants i més d'una plaga invasiva exterior impedeixen concentrar-se en les cures a l'arbre plantat a Roma el 1957, carregat de futur.

Una visió i altra requereixen, amb el vent regnant, anar a les arrels. Acaba de revisar-lesFrancesc Raventósen el seu recent llibreUn futur incert. Economia, geopolítica i governança mundial en el segle XXI (La Magrana). La tesi d'aquest economista de llarga presència en el servei públic i el cívic inclou els principals problemes amb què ens enfrontem i les vanes il·lusions d'haver-los superat, perquè seguim en el vell xoc «entre l'interès nacional i l'interès general». Tornem al vertigen (tan europeu) de «confrontació o entesa». Un text actual, amb plantejament i mètode d'exposició meritori per la seva senzillesa, deixa per al corol·lari la sentència: «El conflicte no és d'esquerres i dretes sinó entre el 99% dels ciutadans i l'1%, lacorporatocràcia».