Pols

Són desenes les pel·lícules amb escenes de desafiament motoritzat que segueixen la pauta llegendària deRebel sense causa(Nicholas Ray, 1955). Seguim l'analogia i plantegem si hi ha desafiament entreRajoyi Durao Barrosoper veure qui cedirà abans sobre els comptes ajustats espanyols del 2011 i el 2012. En termes més pròxims a la ciència econòmica, el pols Madrid-Brussel·les té tots els ingredients de les tesis deJohn Harsanyi(Nobel d'economia el 1994) sobre eljoc del covard:dos corredors que circulen en sentit contrari han de decidir en quin moment frenaran per evitar la col·lisió. Tots dos tenen informació incompleta l'un de l'altre, però es coneixen prou per saber què pretenen quan acceleren o quan frenen: que l'altre rectifiqui.

El tràngol té emoció, però potser amb la seguretat que un dels dos acabarà cedint el pas a l'altre. Tret que la carrera en qüestió acabi inspirant-se en Mad Max II(George Miller,1981) en què enmig de carreteres desertes que inciten a fer el boig, es descobreix que el bé escàs és la gasolina: posem els euros del BCE iMario Draghien el paper deMel Gibson amb el seu camió cisterna: guanya la carrera davant d'una colla de motoristes de molt soroll. Com ahir.