Inici de la tercera part

Si fos una obra narrativa, es tractaria d'una trilogia, com a mínim. I sent així, s'acaba de tancar l'última pàgina del segon volum, però queda almenys un altre capítol. La reestructuració de les caixes, coincideixen diferents veus del sector, no ha arribat al seu final amb la recapitalització de quatre caixes.

«A Espanya, segueix havent-hi sobrecapacitat», reconeix un alt representant del sector de l'estalvi. En altres paraules, les grises perspectives de l'economia espanyola fan que segueixi havent-hi massa entitats amb massa oficines i treballadors, malgrat la ronda de fusions que va impulsar el Banc d'Espanya i per la qual s'ha passat de les 45 caixes que hi havia al començament de la crisi a les 15 actuals.

Al contrari que en la primera fase, en què només s'han produït unions entre caixes, les reformes normatives i l'actuació del Banc d'Espanya fa que aquestes noves i previsibles unions es facin entre entitats de tot tipus.«Ara pot passar de tot amb tots: caixes amb caixes, caixes amb bancs, bancs amb bancs. Ja no poden dir que la situació era injusta ni que som l'estigma del sistema financer i del país», llança en relació amb les tradicionals crítiques dels bancs i de molts experts i institucions internacionals, que demanaven la transformació jurídica de les entitats d'estalvi des de fa anys.

Amb les reformes normatives que les han empès a operar a través de bancs (només dues petites entitats que representen el 3,6% del sector segueixen funcionant com a caixes), totes les possibilitats estan obertes. De fet, a la licitació per la intervinguda CAM, que el Banc d'Espanya vol resoldre abans que s'acabi el mes, s'hi han presentat bancs espanyols i estrangers, com el Santander, el

BBVA, el Sabadell i Barclays.

Acció exemplaritzant

En l'entorn de les caixes, no es descarta que el supervisor atorgui la caixa alacantina a un banc per llançar un missatge al sector. I no és ni de bon tros l'única arma que té la institució per provocar una concentració més gran en el sistema.

«El Banc d'Espanya ha valorat a uns preus tan baixos les entitats en què ha entrat el diner públic que les possibilitats de les caixes de recomprar les accions a l'Estat són mínimes, i per això el supervisor disposa de fins a cinc anys per col·locar-les a qui vulgui», explica un directiu d'una caixa encara no nacionalitzada.

El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària té el 100% dels bancs d'Unnim i la CAM, el 93% del de Nova Caixa Galicia i el 90% del de Catalunyacaixa. La participació de les caixes és tan escassa (o nul·la) que no tindran ingressos per recomprar les accions. I la valoració de les entitats és tan baixa que, fins i tot amb els interessos que es cobraran al vendre-les, serà una gran inversió.«Qui se les quedi s'emportarà un bon negoci a preu de saldo», vaticina.

Notícies relacionades

El tsunami financer català

David Vilar: «Encara no som una entitat més eficient»

A Catalunya s'acosten diferents moviments. Ibercaja i Banca Cívica han mostrat interès per adquirir Unnim en diferents moments, i no ha d'estranyar que el Banc d'Espanya els la col·loqui perquè alguna d'aquestes dues entitats financeres guanyi dimensió. Catalunyacaixa, per la seva part, interessa al Sabadell, si no prospera el seu pla d'adquirir el Pastor, i fins i tot podria atraure La Caixa.

A la resta d'Espanya, hi ha caixes amb vocació declarada de créixer, com Unicaja i les basques, i altres que podrien veure's abocades a fusions per la seva mida relativa més petita, com Caja 3, Liber Bank o el Grupo BMN.