Anar al contingut

LA TERCERA VIA

Islàndia, el referent del Moviment 15-M

La revolució pacífica islandesa, per la qual s'han suspès els pagaments del deute internacional, serveix de model als indignats de les acampades

EDUARDO LÓPEZ ALONSO / Barcelona

Islàndia. Aquest és el model a seguir pels indignats de les democràcies europees i de l'espanyola en particular. Els participants en les acampades a les principals ciutats espanyoles enarboren, en ocasions no només en sentit figurat, la bandera islandesa a l'hora de reivindicar una renovació del sistema i l'establiment de noves escales de valors en els partits. Salvades les distàncies amb la societat islandesa (només 300.000 habitants), el cert és que la que s'ha anomenat revolució islandesa s'adapta perfectament al model d'insubmissió proposat pel Moviment del 15-M. Un país amb una de les democràcies més antigues del món (de l'any 930) s'ha oposat formalment a afrontar els seus deutes internacionals anteposant els interessos de la població als compromisos exteriors dels seus bancs. Una tercera via per afrontar la crisi financera internacional que cap altre Govern ni tan sols ha tingut la valentia de plantejar.

El país que va ocupar el primer lloc en l'informe de l'ONU de l'Índex de Desenvolupament Humà del 2007 va ser capaç de fer a base de cassolades de fer dimitir en bloc el Govern, es van nacionalitzar els principals bancs, es va decidir no pagar el deute contret amb la Gran Bretanya i Holanda i es va crear una assemblea popular per reescriure la Constitució i blindar els drets civils. Una revolució sense soroll de sabres.

¿La revolució islandesa pot ser una tercera via per a altres països europeus? El mateix governador del Banc Central Europeu (BCE), Jean-Claude Trichet, va advertir fa pocs dies: ''Els nostres pobles no permetrien per segona vegada que els governs mobilitzin el 27% del PIB dels pagadors d'impostos a les dues bandes de l'Atlàntic per evitar el col·lapse del sistema financer''. Trichet mirava de reüll Islàndia, i avançava sense saber-ho les revoltes populars a Europa com la de la Puerta del Sol de Madrid.

Nacionalització

A finals del 2008, va ser nacionalitzat a Islàndia el banc Landsbanki, una entitat fins aleshores puntera del país. Davant l'alarma internacional, el Govern britànic va decidir congelar tots els actius de la filial de l'entitat IceSave, amb 300.000 clients britànics i 910 milions d'euros invertits per administracions locals i entitats públiques del Regne Unit. Altres bancs van haver de ser intervinguts ( Kaupthing, Glitnir), aquests amb interessos també a Holanda.

L'economia islandesa, al marge de tenir una potent indústria pesquera, s'havia convertit en un enclavament financer de primer ordre, un gegant amb peus de fang i un endeutament extern desaforat. El 2008, el deute bancari d'Islàndia era diverses vegades superior al seu PIB. El país de preus prohibitius i moneda aristocràtica, per la seva elevada cotització, descobreix que la seva realitat és la d'una illa de l'Atlàntic nord i els seus ciutadans no haurien de sentir-se tan rics. La moneda es desploma i la borsa suspèn l'activitat arran d'un enfonsament del 76%. Un país en bancarrota.

Les protestes ciutadanes davant del Parlament a Reykjavík prèvies a unes eleccions van agafar protagonisme. L'amenaça es va convertir en alguna cosa més, en la dimissió del primer ministre, el conservador Geir H. Haarden, i de tot el seu Govern en bloc, incapaç de prendre decisions en contra del clam popular. El 25 d'abril es van celebrar eleccions generals de les quals va sortir elegit un Govern de coalició format per l'Aliança Social-demòcrata i el Moviment d'Esquerra Verda, encapçalat per la nova primera ministra Jóhanna Sigurðardóttir.

Referèndum

Després d'un any d'empitjorament de la situació econòmica del país, el 2009 l'obligació de tornar el deute extern del país es tradueix en més que paraules. La factura a tornar als bancs britànics i holandesos amenaça segons la població de condemnar a una costosa hipoteca col·lectiva durant els 15 pròxims anys. Una mitjana de 50.000 euros per família. Les cassolades es reprodueixen. La població es pregunta per què el país ha d'assumir els deutes contrets per una mala gestió dels bancs i sol·licita sotmetre la devolució d'aquest deute a referèndum.

El gener del 2010 el president, Ólafur Ragnar Grímsson, es nega a prendre una decisió sobre l'assumpte i anuncia que convocarà una consulta popular. El 93% dels vots s'oposen al pagament del deute internacional. Davant aquesta situació, l'FMI decideix congelar les ajudes econòmiques a Islàndia. Paral·lelament, la Justícia islandesa impulsa les detencions de diversos banquers i alts executius.

Una nova democràcia 

Una assemblea popular redacta una nova constitució. Són 25 ciutadans sense filiació política dels 522 que s'hi han presentat. El Parlament ha d'aprovar el text. La Icelandic Modern Media Initiative crea un altre dels elements per dibuixar la nova democràcia d'Islàndia, un projecte de llei per blindar la llibertat d'informació i d'expressió.

L'objectiu és evitar la socialització de les pèrdues generades per la crisi financera internacional. Un primer pas aconseguit, una tercera via encara en construcció.

Temes: Indignats

0 Comentaris
cargando