Comiat d¿un referent sindical

Honors d'Estat per a Camacho

El príncep Felip, el Govern, el PP i la patronal elogien l'històric líder de CCOO

Josefina, la viuda de Camacho, amb Santiago Carrillo.

Josefina, la viuda de Camacho, amb Santiago Carrillo. / DAVID CASTRO

2
Es llegeix en minuts
MERCEDES JANSA / Madrid

Marcelino Camacho va aconseguir ahir una cosa per la qual havia lluitat tota la vida: una unanimitat honesta i sentida. Poc amic del culte a la personalitat, no li hauria agradat que aquesta manifestació de sentiments es referís a ell, però va ser el comentari general de tots els que van desfilar per la capella ardent instal·lada a l'auditori que porta el seu nom, a la seu del sindicat de Madrid, un antic edifici que al seu dia va ser la seu de l'organització sindical franquista.

Encara que un centenar de corones de flors s'ordenaven al pati de butaques, només cinc van merèixer l'honor d'acompanyar el fèretre a l'escenari presidit per una gran foto del veterà sindicalista: les enviades pels reis, els prínceps d'Astúries, CCOO, el PCE i la seva família. I als peus del taüt un altre símbol: les roses vermelles dels seus «amics ferroviaris» del sindicat.

La viuda, Josefina Samper, de 83 anys, els seus fills Marcel i Yenia, els seus néts i el secretari general del PCE, José Luis Centellas, el van vetllar a primera fila i van rebre totes les personalitats -socialistes, co­munistes, conservadors i empresaris-, afiliats i simpatitzants que des de primera hora del matí van anar a retre-li homenatge.

Tot es va desenvolupar en un ambient calmós, a mitja veu i amb una sobrietat i un ordre gairebé espartans als quals va contribuir un estricte protocol fixat per la família i el sindicat perquè cada il·lustre visitant estigués acompanyat del dirigent sindical dels sectors més pròxims a la seva activitat professional.

FAMÍLIA REIAL / A la una del migdia, va arribar el príncep Felip, que va parlar uns minuts amb la família, va firmar al llibre de condol i va manifestar públicament l'homenatge de la família reial a «una figura històrica en la transició, en la defensa dels treballadors i en la lluita pels drets socials».

Al sortir, Felip de Borbó es va trobar amb el ministre de Treball, Valeriano Gómez, un dels últims a veure el fundador de CCOO amb vida quan va ingressar a l'hospital dimarts passat. Gómez va traslladar el seu ­condol a «tots els treballadors» per la mort d'«un dels seus referents morals».

Referent va ser una paraula molt sentida, però un dels seus successors, José María Fidalgo, va preferir la de valentia. El president del PSOE, Manuel Chaves, va parlar d'«un home il·lustre que passarà a la història» perquè reunia «totes les virtuts cíviques que fan una societat més forta», va dir Rubalcaba.

Tot el Govern va passar pel saló de dol -el president Zapatero, procedent de Brussel·les-, així com els dirigents del PP Esperanza Aguirre, Cristóbal Montoro i Rodrigo Rato, que es va unir a l'«opinió de moltíssims espanyols que han vist en ell un home de bé».

Notícies relacionades

PERDRE UN AMIC / Entre els que van conèixer millor la persona que el personatge, el seu company de fatigues Nicolás Redondo, amb qui va començar a crear la unitat sindical, que va destacar la pèrdua d'«un amic entranyable». «Ha sigut una referència que ha transcendit a CCOO i al moviment sindical per ser-ho de l'esquerra sociològica», va dir l'exlíder de la UGT.

Santiago Carrillo, company de Camacho al PCE, va exalçar el «gran lluitador obrer i gran militant comunista que quedarà en la memòria com un dels més enèrgics i entregats lluitadors per la causa de la llibertat del poble espanyol».