"La Caixa segueix creixent tot i el que li ha caigut sobre"

És la primera dona que nomenen acadèmica d'Econòmiques. Economista i notària. Té cinc fills, és la dona del psiquiatre Enrique Rojas i la filla de l'il.lustre mestre d'economistes, Fabián Estapé. Malgrat tot, ha aconseguit un nom propi i viure, no sobreviure.

--¿No l'espanta això de superdona

--No existeixen.

--¿I com s'ho fa, vostè ?

--Dormo poc.

--¿N'hi ha prou amb això tenint cinc fills i tanta professió?

--Tinc molta energia, però no sóc unasuperdona.Ser organitzada hi ajuda. M'alço a les 6.30 i no me'n vaig a dormir abans de la 1.30.

--¿Quina qualificació els donaria als economistes espanyols?

--Si parlem dels estudiants, els bons són cada vegada millors. El que passa és que la massa de l'estudiant és fluixa. Trobo molt a faltar la part humanística de l'economia. I això és una cosa que vaig aprendre del meu pare.

--¿Quin pes han de tenir la matemàtica en l'economia?

--Hi ha excessiva matemàtica. El gran introductor de les matemàtiques en l'economia és Alfred Marshall, un economista del XIX. Marshall, en la seva càtedra de Cambridge, tenia un quadro que representava un pobre. I quan arribaven els alumnes i li preguntaven que per què tenia un captaire darrere responia: 'Per no oblidar mai el que ha de fer un economista'.

--¿Per això va parlar sobre la pobresa en el seu discurs d'ingrés com a acadèmica?

--Potser. Tots pensaven que parlaria sobre relacions jurídiques a la borsa, sobre opes. En l'economia s'ajunten totes les ciències.

--¿Què la preocupa més, l'anticatalanisme o el victimisme català?

--Per a una catalana com jo, de set besavis catalans, de quatre avis catalans, pare i mare català, el victimisme català ha existit sempre. Els catalans ens hem considerat més que la resta, que hi aportàvem més però que en rebíem menys. Però l'anticatalanisme és un fenomen d'aquests dos últims anys.

--¿Per què?

--S'ha venut malament l'Estatut, que té molt d'inconstitucional.

--¿La preocupa la cartera industrial de les caixes?

--Gens, sempre que els beneficis es destinin a l'obra social. Són institucions modèliques. I no ho dic per la meva relació amb La Caixa. ¡Com deu ser de bona, que malgrat tot el que li ha caigut sobre, segueix creixent!

--¿Per què no hi ha més dones en els consells?

--M'apassiona el tema. En el meu discurs a l'Acadèmia sobre la supressió de la pobresa dedico un capítol al rol de la dona del primer món. La meva tesi és que mentre les dones no arribin als càrrecs de responsabilitat econòmica, no se solucionarà la pobresa. Les dones no som, objectivament, millors. Però tenim una sensibilitat i solidaritat per a temes socials que no tenen els homes. La solidaritat és un bé que avui ven en el mercat. Però per a això s'ha d'arribar als càrrecs alts, als consells. En tot cas, em sembla humiliant que es faci per decret llei, per quotes.

--¿Per què no hi arriben?

--Perquè entre els 35, 46 o 50 anys, que és quan realment madures en la teva professió, tens unes traves tan grans que llences la tovallola.

Notícies relacionades

Santander impulsa la projecció europea de les pimes espanyoles amb una expedició empresarial a Brussel·les

La Generalitat tornarà a demanar diners als bancs per primera vegada des del 2012

--¿La maternitat és una trava?

--La falta d'ajudes. Jo he pogut fer tot el que he fet perquè he tingut possibilitats econòmiques. Tan social que es considera aquest Govern, o l'altre que es preocupava tant per la família, i ja ho veus. Es necessiten més fons. Si no, la dona acaba per escollir la família.