Anar al contingut

Arnau Tordera, el prim líder d'Obeses, s'atiborra d'èxits

El cantant i compositor estrena a l'Auditori 'Obeses 3D' amb la Banda Municipal de Barcelona

Núria Martorell

És una ‘rara avis’ en tots els sentits. Es feia dir Princesa Rosa quan va muntar el seu anterior grup, Segle XIII, i des del 2010 és el prim líder d’Obeses. El cas és que Arnau Tordera pot expandir el seu ego tant com vulgui. Dijous estrena el disc 'Monstres i princeses' a l’Auditori de Barcelona, amb més de 70 músics a l’escenari seguint les partitures de les seves peces i els seus arranjaments. Ha batejat l’espectacle 'Obeses 3D' per la triple participació amb què comptarà: la del seu conjunt, la de la Banda Municipal de Barcelona, i la del cor d’aquesta institució centenària. "Serà una presentació de dimensions gegantines. Un esdeveniment musical d’una importància enorme”, subratlla, amb la seva habitual autoestima ben alimentada. La història té substància: es tracta del seu treball de final de carrera de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). I la iniciativa de vestir simfònicament el tercer àlbum va sorgir de la mateixa Banda Municipal. "Si es mira objectivament, que un compositor de 29 anys pugui escriure un recital per a banda i cor i que s’estreni en un auditori com aquest és inaudit". El mèrit no s’acaba aquí: Obeses 3D serà el concert inaugural del Festival Grec de Barcelona, el 30 de juny.

Arnau Tordera, ¿què se sent més, monstre o princesa? A la caràtula aclareix que els comportaments de tots dos són transferibles. "Crec en un concepte de dualitat en què els pols positius i negatius no estan mai clars. Monstre i princesa pot ser-ho qualsevol, sense que ningú sospiti que és una de les dues coses". Aquest és el discurs que defensa l’artista en l’última i llarguíssima peça, 'La llegenda de la rosa i el drac', que dura 23 minuts i 23 segons (una clara referència al 23 d’abril, el dia de Sant Jordi). "La lletra té molt de pensament filosòfic sobre el bé i el mal, i sobre la bellesa", assegura aquest llicenciat en Filosofia i Lletres.

La veritable màgia de les cançons

Tordera coneix bé l'elasticitat del pensament. "Encara que pugui sorprendre, he après a crear a la carrera de Filosofia, no a la de Música. Amb la composició només he sabut com traslladar el pensament a l’escriptura musical, i de manera que es pugui interpretar. Però la verdadera màgia de les cançons ¡és en el pensament! En la idealització d’una música concreta, que a través de la tècnica es pot transformar en una composició". La profunditat d’alguns dels seus textos conviu, això sí, amb una ironia marca de la casa. I la prova és la peça que obre l’àlbum, 'Nata muntada'. Una versió actualitzada i més explícita de la famosa 'Remena, nena' que cantava Guillermina Motta.

"Puc aparentar certa serietat, però sempre guardo un petit somriure a la comissura del llavi: el vessant de la ironia. Altres sentiments els pots trobar a la resta d’animals: amor, por.... Però un matís tan sofisticat com la ironia, no". Tordera admet que és "un recurs evident" en el seu cançoner, que fa servir "a manera de joc". Al llibret, la lletra de 'Nata muntada' s’il·lustra amb un tanga i dues maduixes. "Cada cançó té la seva petita poesia visual. I aquest tema en concret tanca una trilogia gastronòmica que vaig iniciar amb Pa amb tomàquet, vaig seguir amb Botifarra amb seques i, com que faltaven les postres, remato amb 'Nata muntada' i la seva doble lectura implícita. Hi havia certa obsessió per acabar bé l’àpat", riu.

Diversitat estilística

El disc es mou a ritme de rock, electrònica, funk, pop, simfònica. "El món contemporani és tan divers, que l’artista ha de saber respondre a aquesta diversitat. Estancar-me en un estil em sembla groller, una irresponsabilitat amb el públic. S’ha de canviar constantment. Ser actiu. Avui al matí he anat a l’ESMUC, ara faig aquesta entrevista, aniré a menjar sushi per dinar, a la tarda escriuré per a dos diaris digitals, a la nit aniré al Teatre Lliure a representar l’obra 'Frank V' i acabaré el dia a Tona, el poble a prop de Vic (Osona) on visc, contemplant el seu castell".

Aquesta nit serà l’última funció d’aquesta opereta amb assassinats a dojo en què el cantant participa sense desenganxar-se de la seva guitarra elèctrica (i amb Obeses acompanyant-lo). Sergi Belbel i Josep Maria Mestres van creure en el seu talent i li van confiar un destacat paper i els arranjaments d’un musical que ell mateix obre amb les següents paraules: "El poder de la banca corromp tot el que toca. Perdona, oh Déu, que siguem tan idiotes". L’argument gira al voltant d’un banc gestionat per gàngsters. "Si hem arribat fins aquí és perquè hem actuat com uns idiotes. Permetem que el sistema ens mantingui perquè som idiotes. I en comptes d’intentar canviar-ho, demanem perdó per ser idiotes. ¡És la consciència de l’idiota!". L’obra acaba constatant "la minúscula" línia que separa la justícia i la injustícia, en un món "que només intervé en casos de poca envergadura". 

Arnau Tordera fa temps que exerceix el poder de la rebel·lió. "Ser de poble marca molt. Amb 16 anys vestia amb pantalons de campana, portava melena, arracades encara més grosses. Es ficaven molt amb mi per la imatge. I per burlar-me d’aquestes crítiques, em vaig autobatejar amb el nom més prototípic i cursi de dona: Princesa Rosa". 

La seva primera aparició mediàtica, al programa 'Alguna Pregunta Més?' ('APM?'), va portar cua. "Em feien semblar un friqui que deia coses sense sentit. Però aquest friqui ha escrit aquesta obra que s’estrenarà a l’Auditori. Se’m pot considerar el que es vulgui, fins que la realitat passa per sobre. M’han dit de tot. Que era un fatxenda, un personatge sense contingut. I he seguit el meu camí perquè crec profundament en el que faig".

0 Comentaris
cargando