Per conèixer Sandra Barneda com la palma de la seva mà

Li llegim la mà a la periodista de Tele 5, que acaba de publicar la seva primera novel·la

Informació de primera mà de la periodista Sandra Barneda.

VIDA

De petita es va fer passar per noi.

Quan tenia 7 o 8 anys, el grup d¿amics ens vam voler apuntar a un campionat de futbol. A les noies ens van dir que no podíem perquè érem noies. Jo em vaig cabrejar. Tenia els cabells llargs i li vaig dir al meu pare que me'ls tallés.

No li agrada que li diguin que no.

No m'agrada que em diguin: “Tu no pots”.

I li van tallar els cabells.

Vaig dir que tenia molta calor. I un em va assenyalar al fons: “Aquell també s'hi vol apuntar”. “¿Com es diu?”

¿Com es va dir?

Jordi [riu]. I al primer partit em van donar una puntada de peu que em va fer caure. Un dels meus amics va dir: “¿Però què has fet, tonto, no veus que és una noia?”.

La revolució.

La revolució. Ho recordem sempre. Imagini's la vergonya al pujar a buscar el diploma: “¡Jordi Barneda!”.

¿Ha muntat més revolucions?

Moltes. A mi a 'El Gran Debate' em diuen “la indignada”.

També jugava a bàsquet.

Sí.

Deu haver hagut de passar molt 'por el aro'.

Hi he passat més del que hi hauria d'haver passat per evitar grans rebots.

És bona pivot.

Sí. També m'agrada ser base.

¿Li agrada controlar?

M'agrada regatejar i m'agrada marcar jugada.

¿La millor jugada de la seva vida?

[S'ho pensa: 1, 2... 14 segons]. Creure en mi. Malgrat.

¿Malgrat què?

Malgrat que les hòsties a vegades et diuen: “No, no, no, per aquí no”.

¿Què hi ha d'autobiografia en la seva primera novel·la?

D'experiències narrades, res. D'emocions sentides, molt.

Com a la seva protagonista, ¿fer pipí li sembla un moment de gran lucidesa?

Sí, sí. ¿Quantes vegades al dia vas al lavabo? Moltes. ¿I quantes idees ens passen pel cap al lavabo? També moltes.

¿Alguna vegada ha perdut el rumb de la seva vida?

Síííííííííííí. Sí, sí, sí. És clar.

¿Quan?

No l'hi diré [es riu]. Però l'he perdut. Suficient.

¿Més d'una vegada?

Sí. És que el rumb va variant. És com la brúixola. Hi ha vegades que perds el nord perquè el nord ha variat.

¿Vostè ara està orientada al nord?

Jo estic al nord, ara.

Diu que s'acosta als 40 més nena que mai.

Sí, sí, sí.

¿Això significa que tornarà a fer-se passar per noi?

Nooo [somriu]. La il·lusió la tinc més a flor de pell que mai.

¿Què la il·lusiona?

Tot. M'il·lusiona tot. Potser perquè ho valoro tot. No és conformitat.

¿És acceptació?

Sí. Moltes vegades et negues parts fosques.

¿Quines parts fosques té?

El meu caràcter. Té tela. M'has de deixar 5 minuts. Quan escalto, poses el cronòmetre i deixes 5 minuts. Em puja tot el foc i després ja baixa.

FEINA

Diu que és prudent en la seva vida professional. Imprudent en la personal.

Sí. Sí.

¿La seva última imprudència?

Dir-li a una persona el que pensava quan ningú s'hi atrevia.

És directa.

Però té el seu preu.

¿Quin?

No ser entesa. El judici dels altres.

Deu estar acostumada als judicis amb el seu programa ['De buena ley'].

Als judicis dels altes, sí. Però ens costa el judici propi.

¿Es penedeix d'alguna cosa?

No.

¿Ni tan sols d''El bus'?

Tampoc, tampoc.

Ha dit que “la televisió és una autèntica foguera”.

Sí. En el fons som de paper.

¿Vostè està molt feta, cremada, ho té cru?

[Riu] Jo estic fent-me. Espero que no se'm mengin massa crua.

S'està fent pels dos costats: fa doblet a Tele 5.

Pels dos costats.

També és productora executiva de Desalmados Producciones.

Sí.

¿S'ha de ser una mica 'desalmado' per ficar-se en producció?

S'ha de ser una mica 'desalmado' en la vida per viure-la.

¿Per què?

Perquè així et sents més 'outsider' i et permets la corba i no només la línia recta.

¿Ha passat moltes corbes?

No gaires, perquè al final em marejo. Però m'agrada més la corba que la recta.

És una dona de reptes.

Sí.

¿Ara quina toca?

La producció. Potser una pel·lícula. No ho sé. O treballar a fora una altra vegada.

AMOR

Va debutar com a actriu amb 'Aprobado en castidat'. ¿Vostè aprova?

No. Sempre he suspès aquesta assignatura [riu].

“Jo no hauria acceptat ser princesa”, ha dit.

Sí.

¿No és de las que besen granotes?

He besat granotes, però mai s'han convertit en prínceps.

¿Moltes granotes?

Les suficients per notar la diferencia.

¿I ja ha menjat anissos?

Sí, però... Però me'ls van prendre abans de sentir-me plena.

¿Els hi van prendre?

Plas, fora.

¿Escriure 614 pàgines no és incompatible amb tenir parella?

Depèn de la parella. I depèn de la persona. És com preguntar-te: ¿què és millor, la qualitat o la quantitat? Hi ha vegades que la gent està molt, molt a sobre, però no hi és.

Així que és millor la qualitat.

Per mi sí. La qualitat i la llibertat.

¿Llibertat?

En l'amor. Quan ens enamorem, fem un procés de desintegració del 'jo' per l''ens'. I jo reivindico estant en parella el 'jo' i el 'tu'. El 'jo', el 'tu' i l''ens'.

¿Vostè ara està en un moment de 'tú', 'jo' o 'ens'?

Jo estic en un moment de 'yo'-'nos'.

A internet fa anys que la van casar amb Tània Sarrias.

[Assenteix].

Fins fa dos dies, ningú l'hi havia preguntat.

Ningú m'ho havia preguntat.

No està casada.

Mai m'he casat.

Però es va publicar en un diari. Sí, sí. Hi ha data de casament i tot: 19 d'octubre, em sembla.

Del 2009.

Notícies relacionades

El més fort és que ningú anés al registre civil, que es pot comprovar.

¿Quina és la seva debilitat?

Els que estima.

Inicia sessió 0 Comentaris