Barcelona vermutera

Després de la febre del gintònic i de les ginebres d'infinites botàniques, a Barcelona s'ha recuperat l'afició pel vermut. Una tradició que ve de molt lluny, perquè els primers a tirar-se a la copa de vi rica en plantes medicinals van ser els seguidors d'Hipòcrates. Segons sembla, el mateix senyor del segle V aC a qui els metges segueixen jurant respecte es va inventar una fórmula, un beuratge que estimulava la gana.

Els alemanys, molt espavilats, van barrejar aiguardent i absenta per obrir, en petites dosis, la gana cervesera. De Baviera va arribar a Torí. Allà, a base de vi moscatell de Canelli va començar el vermut a la italiana, un costum propiciat pels ducs de Savoia que regalaven a les cases principesques ampolles de vi aperitiu. Els banquets dels poderosos necessitaven un trago que obrís espai als vint plats següents.

Notícies relacionades

Flor de Muga Bodegas Muga

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

A la nostra prodigiosa ciutat prendre el vermut va ser una religió fins que el whisky va arrasar els paladars. Eren els anys 80 i els destil·lats d'aquest ordre funcionaven com una senya de moderna identitat. Lentament es van oblidar vermuts tan interessants com el Carpano, una beguda etiquetada Punt é Mes en record d'un punt i més guanyat a la borsa per un piemontès ric. Com si fos una mena de pepito de Don Petito o la paella del senyor Parellada.

CONTRAPUNT

Per sort han resistit bars com Quimet & Quimet o el bar Roure, antesala de la passió que s'ha desfermat a Barcelona, i que l'ha convertit en la ciutat del vermut i la tapa ben feta. Perquè en paral·lel a les Gildas, servir un mos mini de creació és el contrapunt a vermuts pocs vistos, del tipus Muz, ecològic; Muller, de Tarragona; Lustau, envellit en barrica de Jerez, o l'italià Professore. Magnífica declinació elegida amb cura per Marc Martín i Alain Guiard, artífexs de La Mundana (Vallespir, 93), una vermuteria gastronòmica on les patates braves tenen forma de lingot, i les ostres, un punt de fumat que demostra el nivell creatiu d'una generació que expressa el seu saber donant una versió impactant a unes tapes que tenen poc a veure amb l'avorriment de la llauna reiterativa.