amb molt DE gust 3 QUADERN DE GASTRONOMIA I VINS

Fidelitat al torró

A més de pollastres, galls i capons, el ritual nadalenc de la cuina cristiana d'occident finalitza amb els torrons, postres que es mantenen des del segle XV

Tere Moreno, propietària d’El Tio Che, amb els seus torrons artesanals.

Tere Moreno, propietària d’El Tio Che, amb els seus torrons artesanals. / fabrizio cortesi

1
Es llegeix en minuts
Miquel Sen
Miquel Sen

Periodista

ver +

Poques tradicions gastronòmiques tenen un arrelament tan extens i antic com els torrons i neules amb què es tanca el festival culinari del dia de Nadal. Tot l'occident cristià segueix la tradició de trossejar uns dolços que s'han d'entendre com un regal a compartir. Els italians diuen, molt pillos, que és invent seu, perquè el 1441 van ser les postres del casament de Francesco Sforza amb Blanca Visconti, a Cremona, la terra dels violins Stradivarius. Sense aixafar-los l'instrument, sembla clar que a Itàlia hi va arribar des de Sicília com un dolç àrab.

La cosa es complica perquè la paraula terró, de la qual neix torró, apareix escrita en català a mitjans del segle XV, cosa que dóna una idea del fet que ja es coneixien les màgiques proporcions de mel, ametlles i avellanes des de molt abans.

ORIGEN ALACANTÍ / Com que la nuégada d'Aragó i el nougat provençal són parents pròxims, el millor és gaudir de totes les versions del torró,  des de les més clàssiques fins a les actuals, amb gustos sorprenents ideats per Oriol Balaguer, Christian Escribà o Albert Adrià. Aquest últim, recolzant-se en Torrons Vicens, artesans d'Agramunt des del 1775, ha versionat el de massapà amb gerds i sucre de flor de violeta.

Notícies relacionades

La gran tradició torronera és d'origen alacantí. Ho sap la família Iborra, d'El Tio Che. Molts valencians van arribar a Barcelona venent orxates i gelats. Altres ho feien venent joguines. Però les orxates i els gelats tenen unes vendes condicionades per una curta temporada, de manera que a l'hivern es van dedicar a vendre torrons. Alfonso Iborra va començar fa 20 anys, cosa que no és res en una casa que va per la cinquena generació, a endolcir-nos la vida amb els de xocolata, contrapunt als d'ametlla en les seves textures tradicionals.

Tot això ho explica Tere Moreno, que manté viu l'esperit d'una casa centenària, mentre ens tempta amb el de tòfona i carajillo, una perversió semblant a la del marc de cava, alternatiu al de massapà amb fruites. Un torró d'antiga història que tendeix a desaparèixer, víctima del preu despietat de l'ametlla. Un luxe al segle XXI. H