Cantata del cafè

Els vins de Chardonnay tenen aromes de pinya o plàtan segons si estan plantats per sobre o per sota d’Alacant. Amb el cafè, el sòl, el clima i el treball de l’home també marquen el seu perfil. Dit d’una altra manera, podríem tastar un cafè seguint paràmetres semblants als que apliquem als vins.

    Tot això seria evident si es respectessin les virtuts del fruit dels cafetars. Però no acostuma a ser així. Al Diccionari  Luján de gastronomia catalana, Don Néstor sacseja aquesta sentència: «Els tres enemics del gènere humà d’aquest segle són, per aquest ordre, Stalin, Hitler i l’home que va popularitzar i industrialitzar el cafè exprés, un fet esgarrifós». Aquesta declaració de principis s’ha d’entendre com una mostra de respecte per un cafè al qual no li van bé les altes pressions ni tampoc les temperatures brutals de les màquines industrials. 

    Per aquest motiu és bo tornar al cafè de veritat, amb traçabilitat des de la finca d’origen, a la botiga única Cafés el Magnífico. És el regne de Salvador Sans, un dels pocs professionals del cafè i del seu torrat que queden a Barcelona. Un treball diari que ens permet disfrutar en el seu punt de cafès provinents de finques i productors concrets com Camilo Merizalde, de Colòmbia, i Gilberto Baraona, del Salvador, recol·lectors d’uns cafetars on l’altura i el salt tèrmic entre el dia i la nit marquen les aromes de cada gra, de la mateixa manera que passa amb el raïm.

ACIDESA MATISADA

Un cafè amb acidesa matisada canvia els vells prejudicis que igualen totes les tasses de cafè. Només s’ha de provar un SL 28 de Kenya o un Sidara d’Etiòpia per entendre que en aquest món dels sentits també hi ha borgonyes i bordeus. I ens ofereix la possibilitat de provar i comparar la mescla que més s’ajusta al nostre gust.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

    Com a lector d’Honoré de Balzac, no puc marxar de Cafés el Magnífico sense emportar-me la mescla favorita de l’autor de La comedia humana. A parts iguals, Moka, Puerto Rico i Caracolillo. Balzac se’n va beure gairebé 50 mil tasses assegurant: «El cafè posa la sang en moviment i manté despert molt més temps l’exercici de les facultats mentals». Doncs deu ser cert.

.