un veí ANOMENAT... Joan Chamorro, director i fundador de la Sant Andreu Jazz Band

«Vaig descobrir el Sant Andreu de veritat buscant casa»

En els instruments de la Sant Andreu Jazz Band hi viatgen totes les notes musicals que sonen primer al districte on va néixer el grup de la mà de Joan Chamorro. Per al saxofonista fundador, el barri on anava a treballar s'ha acabat convertint en casa seva.

Bar Colombia Concerts amb Andrea i Carla MotisMOLTES HORES LA BANDA SONORA DEL CARISMÀTIC BAR DE FABRA I PUIG, 1 ÉS EL JAZZ DE JOAN CHAMORRO O DE LA SANT ANDREU JAZZ BAND

Bar Colombia Concerts amb Andrea i Carla MotisMOLTES HORES LA BANDA SONORA DEL CARISMÀTIC BAR DE FABRA I PUIG, 1 ÉS EL JAZZ DE JOAN CHAMORRO O DE LA SANT ANDREU JAZZ BAND / joan puig

4
Es llegeix en minuts
CARME ESCALES
BARCELONA

La música guia la vida dels músics. També la del saxofonista, pedagog musical i director de la Sant Andreu Jazz Band, Joan Chamorro (Càceres, 1962). La seva feina com a professor a l'Escola Municipal de Música de Sant Andreu el va portar a acostar-se al districte on ara viu. I no és el mateix arribar-hi per treballar que despertar-s'hi cada dia. Avui el músic forma part d'un veïnat entre el qual se sent«molt còmode»,assegura.«Tot a Sant Andreu és molt familiar. En aquest barri no hi ha tanta gent de pas o que hagi vingut de fora a instal·lar-s'hi, com passa a Gràcia, que és molt més cosmopolita. Aquí coneixes a tothom perquè la majoria són d'aquí, de tota la vida»,explica Chamorro.

Abans de viure a Sant Andreu, el saxofonista, que també és membre de la Barcelona Jazz Orquestra, la B.A.b. d'Alfons Carrascosa i la Big Latin de Ramon Escalé, va viure als districtes de Sants-Montjuïc, Ciutat Vella, les Corts i Gràcia. Des de fa tres anys, la seva música, quan assaja a casa, sona a Sant Andreu.«Vivint en una casa, i no en un bloc de pisos, tens menys veïns i això per estudiar és molt millor», assegura.

Simplement saludar

La vida de Joan Chamorro, quan no es troba de viatge amb alguna de les bandes amb què actua, es concentra en uns dos quilòmetres a la rodona, aproximadament, des de casa seva.«Les compres, les classes a l'escola de música i al Taller de Músics, a Can Fabra, on també assaja la Sant Andreu Jazz Band, tot ho tinc molt a prop», explica. I, a més d'aquesta proximitat en l'espai, aquest veí és dels que agraeix moltíssim el tracte pròxim del comerciant en barris com el seu.«Està ple de petites botigues interessants. A vegades hi entro simplement a saludar», confessa. Indra, una botiga de regals amb molta i molt bona energia, i la floristeria Iris són dos dels comerços on la relació client i venedor segella amistats.

I el saxofonista segueix descobrint encara racons especials d'un Sant Andreu on va arribar a treballar ja fa 12 anys però que, afirma,«vaig descobrir, de veritat, quan em vaig posar a buscar-hi casa».«Hi ha un restaurant que he conegut no fa gaire, La Tapadera (Doctor Santponç, 48), on serveixen uns excel·lents menús a molt bon preu», apunta. El que Chamorro troba a faltar a Sant Andreu«són videoclubs amb pel·lícules antigues, i un cine». I és que Lauren va tancar les 10 sales que tenia a la rambla de Fabra i Puig. I, posats a demanar,«estaria molt bé que també hi hagués un club de jazz»,afirma.«El jazz té un punt de llibertat que no tenen altres músiques. Li permet al músic donar la seva opinió contínuament»,expressa Chamorro sobre l'estil musical amb què ha enfilat la seva carrera professional.

Calidesa

Quan el professor de música arribava a Sant Andreu a impartir les seves classes ja intuïa que aquell era un lloc on«em veia vivint».L'hi indicaven«la calidesa del barri, els seus carrers de vianants, les seves cases baixes, llocs tan fantàstics com el mercat i la plaça porticada», cita. «Vaig tenir la sort de trobar aquí la casa que buscava», afirma.

Hi té terrasses on creixen les plantes.«Per mi regar és el parèntesi de cada dia, una desconnexió, un moment de relax, a la vegada que la responsabilitat de cuidar una cosa», reflexiona Chamorro.«Abans els cactus no m'agradaven, perquè no els coneixia. Ara en tinc molts». Els seus cactus no punxen, fan flors. Al seu jardí, el músic aprèn lliçons de vida.«A vegades tens al davant una planta seca. La regues i no la veus créixer ni florir. També, amb algun alumne, diries que encara que hi estiguis molt a sobre no en sortirà res. Tiraries la tovallola. Però, si segueixes regant amb confiança, paciència i fe, al final les flors i els fruits broten. També aquests cactus, que representen la bellesa duradora en un desert, treuen flor».

Notícies relacionades

Un magnífic resum de la seva tasca, sota la batuta d'a-questa filosofia com a director, i la de tota la seva banda es podrà veure a les pantalles de Cinesa al febrer enA Film About Kids & Music. Sant Andreu Jazz Band, de Ramon Tort. Ha estat el Millor Documental Musical Nacional del Festival Internacional de Cine Documental Beefeater In-Edit 2012.

Abans, i en directe, Chamorro actuarà amb Andrea Motis, Magali Datzira i Eva Fernández en un concert solidari al monestir de Pedralbes (19 de desembre); al Jamboree, Motis, Chamorro & Friends, amb Jordi Bonell i Ramon Ángel Rey (dia 23), i a la Nova Cava de Terrassa, amb el Motis Chamorro Quartet (dies 25 i 26).