Anar al contingut

ENTREVISTA AMB L'HISTORIADOR I CATEDRÀTIC DE LA UB

Francesc Xavier Hernàndez Cardona: «Conèixer la història aporta criteri i llibertat»

LAIA MESTRE
BARCELONA

Francesc Xavier Hernàndez Cardona (Barcelona, 1954) va néixer a la Barceloneta, però viu a Hostafrancs (Sants-Montjuïc) des del 1978. És doctor en Història Contemporània i catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona. Ha participat en diverses excavacions arqueològiques, així com en projectes museístics, i és autor de nombrosos llibres relacionats amb l'educació i l'ensenyament de la història.

-¿Què té d'especial la història?

-La història és el poder ocult que ho condiciona gairebé tot en la vida. Nosaltres decidim poc: parlem una llengua, tenim una religió determinada i unes hores al rellotge, entre moltes altres coses, per herència del passat. Hi estem molt connectats, al passat, i conèixer-lo ens facilita poder prendre decisions. Conèixer la història ajuda a tenir criteri i, si tens criteri, també tens llibertat.

-La seva especialitat és la Didàctica de les Ciències Socials. ¿Creu que la història s'està ensenyant com s'hauria d'ensenyar?

-Gens ni mica. Som un país amb dèficits importants en l'educació. Globalment, el sistema educatiu és de baixa qualitat. La història de Catalunya no té la rellevància que hauria de tenir, i no només la història sinó moltes altres matèries. No som competitius en política cultural.

-¿Quin és el problema?

-Els que manen sempre s'han preocupat del desenvolupament urbanístic i de la construcció. Però no s'ha d'invertir en el gris ciment, sinó en la matèria grisa de les persones. Un país no es pot construir amb formigó; no el mouen les rotondes o els carrers asfaltats, sinó gent de qualitat. Ningú ha invertit prou en la cultura.

-Vostè ha participat en diferents projectes de recerca. ¿Se li dóna prou importància i ajuda econòmica a aquest camp?

-He treballat en diversos projectes, sí. Recordo especialment el del Museu d'Història de Catalunya, que va tenir molta envergadura i que em va tocar coordinar. Però ara no hi ha projectes, de la mateixa manera que no hi ha ajudes en la recerca. No entenen que la museografia catalana, que encara és molt arcaica, ha d'estar al servei de la ciutadania. No entenen que és un bé escàs i encara es creu que és un producte exclusiu per a l'elit.

-¿Es queda amb les classes i l'educació o amb la recerca i l'arqueologia?

-Depèn del moment, encara que no entenc les unes sense les altres. És tan important l'educació com les excavacions que portem a terme. No serviria de res excavar si no podem donar sortida a aquest coneixement perquè arribi a la gent i la societat pugui gaudir-ne. Amb l'educació no em refereixo tan sols a escoles, instituts o universitats. S'ha de fer arribar el coneixement a una societat que vol i té tot el dret a conèixer el seu passat.

-¿Quins projectes té en marxa en l'actualitat?

-Hem excavat i investigat uns camps d'aviació republicans del Penedès i hem produït material didàctic i hi hem creat un museu perquè aquesta informació pugui arribar a la població. Ara estem submergits en una recerca arqueo-

lògica a la Fatarella (Terra Alta) sobre la batalla de l'Ebre. Utilitzem tecnologia punta per poder reproduir amb la màxima fidelitat els escenaris i a partir d'això volem editar un llibre. Segons el meu parer és obligatori fer esforços per aconseguir recuperar el passat.

-¿Està content amb la feina que ha fet tots aquests anys?

-La veritat és que sí. Crec que durant el primer govern tripartit, en què jo vaig estar com a director general de Recerca de la Generalitat, li vam donar un impuls molt fort a la recerca. Suficient per comprometre el país perquè no hi hagués marxa enrere, encara que ja fa dos anys que estem sense política d'investigació, una mala situació de falta de projecte.

-¿Quin és el seu somni?

-M'agradaria animar la societat a mirar més cap al passat. Hem de modernitzar la investigació de la història amb noves tecnologies que permetran reproduir el passat i seran la via per al futur. M'agradaria que el país pogués recuperar el seu patrimoni.

0 Comentaris
cargando