«Els barcelonins haurien de treure més profit de Vallvidrera»

A14 minuts de la plaça de Catalunya, els trens de la línia Barcelona-Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya tenen parada en un bosc. A l'estació del Baixador de Vallvidrera, el comboi obre les seves portes al gran pulmó verd de la ciutat. Amb aquest jardí, d'aparença silvestre, com a entorn, però amb multitud de petits camins acuradament arreglats, viu, des de fa 30 anys Maria del Mar Bonet, una de les veus més internacionals de la Nova Cançó.

«Un amic deixava una casa i jo me la vaig quedar», explica la cantant de Palma de Mallorca. Així de senzill va ser escollir el lloc on s'instal·laria a viure, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, però respirant l'aire dels pins i els til·lers que pinten de verd la muntanya on la ciutat s'acaba.«És una preciosa excursió venir des del centre de Barcelona fins al Baixador, un accés fàcil que és una pena que no s'utilitzi més. I és una llàstima que aquest entorn natural no sigui més conegut»,lamenta qui sí que treu profit de la muntanya. Maria del Mar Bonet, que aquest any ha rebut la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (del Ministeri de Cultura), aprecia de manera molt especial el treball dels que arreglen els camins per endinsar-se en la naturalesa de Collserola.«Tinc amistat amb Josep Mascaró, l'arquitecte responsable del projecte i obra del parc de Collserola, i, des de l'oficina del parc, cada vegada que s'arregla un nou tram, per petit que sigui, em conviden a descobrir-lo»,explica la cantant.

La falda de Verdaguer

Vil·la Joana, la masia del segle XIX on va residir el poeta Jacint Verdaguer en l'última etapa de la seva vida (va morir en una de les estances de la casa), es troba a sis minuts a peu del Baixador. Però és un altre dels llocs que Maria del Mar Bonet considera desaprofitats. «Barcelona hauria d'estar més connectada a aquest museu, s'hauria d'utilitzar més. Fins i tot em sembla pobre i trist que tingui uns horaris de visita tan limitats»,assenyala.

L'entrada a la masia, que gestiona el Museu d'Història de Barcelona, és gratuïta però només obren el centre al públic els dissabtes i diumenges, de 10.00 a 14.00 hores. La resta de la setmana, únicament ho fan per a visites, concertades prèviament, de grups i escoles.«Es podrien celebrar, a més, molts més actes a la masia i als seus jardins», s'imagina la cantant, que aquest any ha recollit també el Premio Internacional Cubadisc, guardó que atorga el Ministeri de Cultura de Cuba.

«Quan vaig venir a viure a Vall-vidrera, una de les coses que em van alegrar molt és la sensació de tenir tan a prop la casa de Verdaguer»,recorda Maria del Mar Bonet.«El meu avi, advocat, va assistir a la lectura del testament de Verdaguer, un cognom que també porta la meva mare», explica la cantant.«De petita, ella sempre em va fer llegir el poeta»,apunta.«I ara, aquí a Collserola, m'han ensenyat aquells llocs on s'asseia Verdaguer, com els jardins que envolten la casa i enmig del bosc», detalla Bonet. Els racons del poeta són ara llocs encara més especials per a la cantant. «M'agrada venir-hi, simplement, a ser-hi», resumeix.

Riqueses naturals

La muntanya bifurca dos ambients, dues vides, dues parts d'un mateix districte, Sarrià-Sant Gervasi, amb olors, colors i sons molt diferents. Deixant enrere la muntanya, el rovell de l'ou de Sarrià gira al voltant de places i carrerons, que custodien la seva església i el seu ajuntament, com el poble que va ser«i jo encara així el veig», apunta Bonet.

En aquest centre neuràlgic, la riquesa comercial, les veus i salutacions de la gent al carrer, les vies de vianants... contrasten amb la distància entre les cases, el silenci i la minúscula urbanització dels carrers.«El pantà ara està preciós i hi pots veure moltes espècies animals. Els barcelonins haurien de treure-li més profit a aquest entorn de la ciutat», opina la intèrpret d'El cant de la Sibil·la-Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat- en el passat Festival de Músiques Religioses de Quito (Equador).

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

Bonet explica el que acostuma a fer a la zona on viu:«Acostumo a anar, sobretot, al parc de la Budallera i a un parell de camins. Des d'algun, veig Montserrat». També explica el que li agrada fer:«M'agrada pintar aquarel·les en directe, i aquí són una preciositat els canvis de color, els til·lers salvatges... Venir entre setmana, amb un llibre o a berenar és una experiència preciosa. Jo visc al bosc i en disfruto», acaba dient. Res a veure amb els seus plens en la presentació del discBlaus de l'ànima, amb Manel Camp al piano. A Madrid i Barcelona es van esgotar les entrades.

Vídeo del recorregut amb Maria del Mar Bonet a www.elperiodico.cat.