Pedro García Aguado : «Sant Andreu és un racó de pau, un lloc per descansar»

«Un supervivent».Així es defineix a si mateix algú amb una vida exitosa que va acabar penjant d'un finíssim fil. Després que les drogues i l'alcohol tenyissin la glòria aconseguida a l'aigua transparent de la piscina, a base d'esforç com a waterpolista, Pedro García Aguado va desaparèixer. Va haver d'estar tres anys aïllat completament del seu món anterior per recompondre un incert futur. Un cop superat el duríssim repte de vèncer les addiccions, el campió olímpic es va trobar un dia passejant pels carrers de Sant Andreu. Hi buscava una vivenda per crear una llar i tornar a començar.

«Després de les sessions de rehabilitació, vivia a Terrassa, amb la meva mare, i a prop de les meves filles. Però va arribar el moment en què vaig voler independitzar-me. I em vaig posar a buscar pis», explica el presentador d'Hermano mayor i El campamento (Cuatro). Les pròximes temporades d'aquests programes s'emetran pròximament.«Jo no havia donat mai valor a res. Guanyava molts diners i tot semblava fàcil d'aconseguir. En 13 anys, em vaig comprar quatre motos, dues de gran cilindrada. Llogava pisos, no vaig invertir mai. Només pensava a entrenar-me, sortir i gastar», reconeix l'autor de Mañana lo dejo (Bresca).

L'energia d'un lloc

Existeix una mena de feng shui natural, que no ve de l'Orient, un sensor d'energia dins de les persones. Pedro García Aguado el portava activat quan va anar a buscar una nova vivenda. ¿Com se sent l'energia?«Jo caminava per aquests carrers de Sant Andreu i em sentia tranquil, còmode, em venia de gust formar part d'aquell lloc. Això és l'energia: les ganes. Jo vaig tenir ganes de pertànyer a aquest barri», detalla García.

L'olor de cafè del torrador del bar Caracas, el mercat, la pastisseria, el quiosc, la llibreria, tot això formava part d'aquella energia. «Vaig sentir que aquest era un bon lloc per fer-hi arrels. I m'hi vaig comprar un pis»,explica l'Hermano mayor.

«El que no havia fet als 24, ho vaig fer als 38. Em vaig posar fins al coll en una hipoteca. Vaig dir-me: lluitaré per això. Jo mai havia sentit l'arrelament a un lloc»,declara Pedro García Aguado. Això va ser el 2006, quan el preparador ja treballava com a terapeuta al centre de la Garriga en què havia estat ingressat.

Des del pis, García disfrutava dels capvespres,«és un tercer pis -sense ascensor- i des d'aquí es veuen les teulades de les cases i el cel. És fonamental poder veure el cel. Amb la vista, m'escapava. M'agradava veure com es ponia el sol»,descriu.

A Sant Andreu, l'exwaterpolista li va anar agafant afecte a les petites coses.«No havia posat mai els peus en una biblioteca, i aquí em vaig treure el carnet per anar-hi a estudiar i documentar-me. Ara m'encanta llegir, sobretot llibres de psicologia i tot el que tingui a veure amb el fet de deixar de patir», comenta. A més de les seves hores a la biblioteca Ignasi-Iglésias-Can Fabra, uns xurros a la xurreria Marisa, al carrer Gran de Sant Andreu, i comprar el diari al quiosc i llegir-lo al bar Versalles són part de la vida«ordenada i tranquil·la» que Pedro García Aguado portava a Sant Andreu. Però la tele va irrompre en la seva vida i la seva superació personal va ser la fórmula que va utilitzar per ajudar adolescents inadaptats a il·lusionar-se i lluitar per alguna cosa.«Eren molts viatges a Madrid i, quan arribava a Barcelona, me n'anava a Terrassa a veure les meves filles. Em passava el dia a la carretera. I vaig decidir instal·lar-me a Terrassa i llogar el pis de Sant Andreu», explica.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

Demanar consell

L'èxit ha tornat a la vida d'aquest esportista, que ara compta amb la maduresa necessària per canalitzar-la i recórrer a d'altres en la imprescindible tasca d'autogestionar-se. Passejant pels carrers del barri de Sant Andreu,«que és un bon lloc per descansar, perquè és un racó de pau, i un barri molt agradable per a les persones grans», l'Hermano mayor no passa desapercebut.«La gent se m'acosta, no per fer-se una fotografia amb mi només, per demanar-me assessorament»,explica García.«El desconcert en l'adolescència és una cosa normal. Però s'ha d'ajudar a buscar el talent de cada jove. Tots en tenen algun», assegura aquest entrenador, que pròximament obrirà, amb dos socis, un centre a Barcelona«per atendre trastorns de comportament entre els 6 i 21 anys», avança Pedro García Aguado, des del Sant Andreu en què ell va trobar el seu arrelament. Un arrelament que, al cap i a la fi, no era més que el compromís amb ell mateix, i amb la vida que sí que volia fer.