UN PROBLEMA MUNDIAL

El monstre de les clavegueres provoca grans costos

Tirar una tovalloleta humida pel vàter genera un fort impacte en l'economia, el medi ambient i el manteniment de la xarxa de clavegueram

Aigües de Barcelona genera consciència mitjançant campanyes que alerten dels efectes que produeix a les estacions depuradores

retrete10

retrete10

5
Es llegeix en minuts
LLUÍS MUÑOZ / BARCELONA

Informar i educar el ciutadà en bones pràctiques pot ser una de les vies més ràpides per canviar el món. Ja ho deia l’escriptor, Eduardo Galeano: “Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, poden canviar el món”. Per desgràcia, existeixen problemes silenciats que afecten tant la vida de la ciutat, com el nostre dia a dia, i la millor manera de solucionar-los és des de la pedagogia. 

Les tovalloletes són un dels principals problemes que es viuen a les canonades de Barcelona, però també a les clavegueres de tot el món. “El problema no només ve pels embussos en les canonades de les finques on es rebutgen incorrectament, sinó en l’afectació que tenen les tovalloletes en les canonades municipals, així com en grans col·lectors, com ha succeït a Londres, Nova York o Sant Sebastià”, declara Ignasi Batallé, cap de planta de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) del Besòs.

Les tovalloletes humides estan fetes amb fibres molt resistents, triguen molt temps a desfer-se i això fa que es produeixin embussos. Hi ha tovalloletes de molts tipus: higièniques, desmaquillants, bronzejadores o desodorants. I totes comparteixen la mateixa regla: no es poden tirar al vàter. Un lloc al qual només pot anar el paper higiènic. Ni burilles, ni preservatius, ni mistos, ni compreses, ni tampons, ni bastonets de cotó, ni menjar. “El problema no és una tovalloleta, sinó els milers que s’hi llancen i s’enreden entre elles i amb altres residus i acaben a les clavegueres. Conseqüentment, es formen grans boles que poden obstruir canonades, però també les bombes de les estacions que porten l’aigua a depuradores i maquinària de la planta mateix”, explica Batallé.

Però és evident que no és un acte vandàlic. Ningú tira una tovalloleta amb la voluntat de fer mal. “La majoria de gent no sap quin és el cicle de l’aigua fins que torna de nou al medi, ni els problemes que comporta”, diu Batallé. El culpable no és cap altre que la falta d’informació sobre els efectes que tenen les tovalloletes en les canonades i, conseqüentment, en l’economia de tots. “A més a més de tenir efectes econòmics, llançar una tovalloleta al vàter, també té efectes mediambientals, perquè quan hi ha pluges intenses, l’aigua que no és absorbida pel sistema de clavegueram, acaba al mar i als rius juntament amb tot el que s’hi llança”, explica Batallé.

Conscienciació

Per exemple, 8 de cada 10 serveis de neteja de canonades són per embussos provocats per les tovalloletes humides. Com a mínim, el cost de la reparació per a les comunitats de veïns és de 300 euros. El 46% de les emergències registrades per Aigües de Barcelona durant el 2014 tenien relació amb les tovalloletes.

Aquestes dades evidencien la necessitat d’actuar contra aquest problema. La solució està en la conscienciació. Encara que amb matisos: “Ningú vol veure una compresa o unes tovalloletes quan es banya a la platja. Ens hem d’adonar que això ho generem nosaltres mitjançant petits actes”, lamenta Batallé. 

Josep Gassó va ser el responsable de la primera campanya, de l’EDAR Gavà-Viladecans, de conscienciació contra el mal ús de tovalloletes. Es va realitzar durant tres setmanes als municipis de Sant Boi de Llobregat, Gavà, Sant Climent de Llobregat, Viladecans i Castelldefels. La iniciativa va comptar amb una acció destinada al comerç local: en bars i restaurants es van dipositar 832 papereres per a tovalloletes, 1.160 adhesius de conscienciació, 7.230 tríptics d’informació i 755 cartells. També va tenir lloc l’acció als mercats municipals amb 9.539 papereres, 10.485 adhesius i 9.425 tríptics, i es van fer 30 sessions de sensibilització a les escoles.

L’èxit ha sigut rotund, no només per l’acollida de la població, sinó pels resultats a l’EDAR Gavà-Viladecans, que confirmen que mitjançant la conscienciació, tot és possible. El 2016, de gener a setembre, es van registrar 265,22 tones de residus, mentre que el 2017, se n’han registrat 243,64, xifra que representa el millor resultat des del 2012. 

 

Segona campanya

Amb motiu del Dia Mundial del Vàter, celebrat avui 19 de novembre, Aigües de Barcelona iniciarà la segona campanya de conscienciació, aquesta vegada amb l’organització de l’EDAR del Besòs. Els municipis participants són Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Badalona, juntament amb els districtes de Sant Andreu i Sant Martí (Barcelona). “La campanya tindrà diferents línies d’acció: al carrer, en mercats, bars, restaurants i comerços. Per internet, mitjançant web i xarxes socials. Es farà formació pedagògica en escoles amb el programa Aqualogia. I per últim, es realitzaran visites a l’EDAR Besòs i a l’EDAR Montcada. El nostre objectiu és seguir amb l’èxit iniciat durant la primera campanya, conscienciant la ciutadania perquè no tiri les tovalloletes pel vàter. Esperem fer més campanyes similars en el futur i acabar amb aquesta problemàtica que afecta a tothom”, detalla Eduard Bosch, director de la Zona Besòs d’Aigües de Barcelona.

És difícil quantificar els costos que generen la retirada de les tovalloletes de la xarxa de clavegueram i de les reixes de desbast de les depuradores. No obstant, segons dades de l’Associació Espanyola de Proveïment d'Aigua i Sanejament (AEAS), es van retirar 2.515 tones de residus de desbastos. D’aquests residus, el 80% són tovalloletes. És a dir, unes 2.012 tones. El cost aproximat del transport i el tractament d’aquest residu és d’uns 164.000 euros anuals. És destacable també, que entre el 5%-10% dels residus de les neteges de la xarxa de clavegueram corresponen a les tovalloletes, cosa que augmenta entre un 4%-6% els costos del cicle integral de l’aigua, o el que és el mateix, uns 4-6 euros per habitant a l’any, cosa que equival a 200 milions d’euros a l’any a tot Espanya. Per una altra part, els costos de neteja augmenten un 1.000% i un 18% els costos de manteniment de les EDAR. Dades suficients per prendre mesures. 

Però la responsabilitat no només recau en els ciutadans. Els fabricants de tovalloletes han de canviar la seva estratègia. “El primer és la pedagogia, no obstant, és difícil lluitar contra les tovalloletes quan els fabricants posen als envasos que sí que poden anar al WC. Costa donar un missatge contrari a això, sobretot, tenint en compte que va contra la comoditat de l’usuari”, explica Ignasi Batallé. 

Efectes causats

Segons una anàlisi de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), i després d’analitzar 19 tovalloletes humides especifiques per a higiene infantil, cap d’elles va resultar ser ni rebutjable ni biodegradable. 15 de les 19  marques de tovalloletes humides anunciaven al paquet, que eren rebutjables, cosa que genera conseqüències terribles per al sistema de clavegueram. 

Notícies relacionades

Però també s’han de destacar els efectes que tenen les tovalloletes en la fauna marina. Segons dades de l’Institut Espanyol d’Oceanografia, un de cada sis peixos comestibles conté microplàstics a l’estómac. Una dada terrible que demostra que els residus no només afecten els animals, sinó també, a través de les conseqüències mediambientals, les persones.

La campanya contra les tovalloletes humides d’Aigües de Barcelona tracta de conscienciar per reduir els costos que afecten a tothom.

Cap a una regulació del problema