El Baix Llobregat, la comarca de les majories absolutes del PSC

El PSC ha aconseguit obtenir prou representació per sumar majoria absoluta i tenir així oportunitat de governar en solitari en sis grans municipis de la comarca del Baix Llobregat: Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà, Esplugues i Sant Joan Despí, ciutats per sobre dels 30.000 habitants, un electorat gens menyspreable partint del qual es reafirma el poder socialista a la comarca.

Tal com ja apuntaven els resultats de les passades eleccions generals del 28 d’abril, en què els socialistes ja van aconseguir tornar als bons registres de l’any 2011, aquestes eleccions municipals certifiquen la tornada de les grans majories amb què ja va comptar el PSC l’any 2007 en aquestes urbs del Baix Llobregat, a excepció de Cornellà, on no va ser el 2011, quan el PSC va perdre la majoria absoluta, sinó el 2015, i a excepció també de Sant Joan Despí, municipi on la formació ja comptava en aquest últim mandat amb més de la meitat dels regidors en el ple municipal.

Quant a les dades de representació, destaca el 47,45% (18.184 paperetes) socialista a Cornellà de Llobregat, municipi liderat des de l’any 2004 per Antonio Balmón (PSC), que, juntament amb l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet es reafirma com a gran bastió socialista en l’àrea metropolitana de Barcelona.

Quant a altres grans municipis de la comarca, es pot remarcar la victòria del PP a Castelldefels, que repeteix amb 8 regidors amb un PSC en segona posició (6) retallant dos regidors de distància en relació amb els resultats de les municipals del 2015. A Castelldefels es produeix així un efecte semblant al de Badalona: en termes locals, el PP opera amb unes dinàmiques pròpies que el mantenen en el poder més enllà dels seus mals resultats en les passades generals del 28-A, on va ocupar ni més ni menys que la cinquena posició a 6.000 vots del PSC, primera força.

Al Prat de Llobregat, un altre dels municipis més poblats del Baix, és En Comú Podem la formació que ha aconseguit la victòria mantenint els seus 11 regidors, si bé amb un PSC a menys distància (7) que en les municipals del 2015 (4) respecte al grup municipal liderat llavors per ICV. A Sant Feliu de Llobregat, no obstant, sí que s’ha produït sorpasso socialista (6) als comuns (5) per la mínima, tots dos amb números molt semblants als d’ERC, també amb 5 regidors.

D’altra banda, l’altre titular que deixen aquestes eleccions municipals sobre el Baix Llobregat és l’assentament generalitzat d’ERC com a líder de l’oposició a les grans ciutats de la comarca. La dinàmica es produeix entre d’altres a Cornellà, Sant Boi, Viladecans, Gavà i Esplugues, depassant com a segona força Cs, tercera força en la majoria d’aquestes ciutats, i intercanviant la posició amb els comuns en relació amb les municipals de l’any 2015. Com a millors resultats republicans destaquen Esplugues de Llobregat (18,21%) –on dobla regidors (de 2 a 4), com a Cornellà i Sant Joan Despí– i Viladecans (17,79%).

En termes de participació, és possible afirmar que l’electorat del Baix Llobregat s’ha mobilitzat més que en les municipals de l’any 2015, on la dada de participació va rondar el 55% dels censos. Aquest 2019, en canvi, la dada ronda el 60%, si bé es manté per sota de la mitjana de participació de la província de Barcelona (64,31%) i de la mitjana catalana (64,81%).

Cornellà de Llobregat torna a la majoria absoluta socialista

A Cornellà els socialistes han recuperat la majoria absoluta que van perdre el 2015, passant d’11 a 14 regidors, la qual cosa permetrà un govern en solitari d’Antonio Balmón, a l’alcaldia des de l’any 2004, per als pròxims quatre anys. 

Com en la majoria de grans ciutats de la comarca, ERC ha aconseguit situar-se com a primera força de l’oposició amb 4 regidors, desbancant Alternativa d’Esquerres de Cornellà i Cs, que fins ara estaven davant dels republicans.

Per la seva banda, els taronges han mantingut els 3 regidors que ja tenien, quedant-se com a tercera força a la ciutat, si bé han perdut en percentatge de vots, passant d’aglutinar l’11,29% de les paperetes el 2015 a reunir el 9,95% dels vots en aquests comicis.

Una altra de les grans novetats és la sortida del consistori d’Alternativa d’Esquerres de Cornellà (AEC), format per la CUP, Pirates i Som Alternatives, que tenia fins ara 3 regidors. La divisió de la marca sota la qual es va presentar als comicis el 2015, Cornellà en Comú-Crida per Cornellà, que ha donat com a resultat tres candidatures separades en aquests comicis locals, ha passat factura al costat dels comuns i la CUP. 

Per separat s’han presentat també Podem, que ha aconseguit obtenir 2 regidors i el 7,72% dels vots, seguit molt de prop per un altre grup fruit d’aquesta escissió, En Comú Movem Cornellà (dins dels quals s’ha integrat ICV, amb 2 regidors fins ara), que ha aconseguit obtenir 2 regidors i el 7,27% dels vots.

Els comuns han quedat, doncs, per darrere de Podem i en termes generals han perdut un regidor, ja que ICV comptava amb 2 i Cornellà a Comú en tenia 1, mentre que mitjançant aquesta candidatura conjunta s’han quedat amb 2.

L’últim gran titular que deixen aquestes eleccions municipals a Cornellà és la sortida del Partit Popular de l’Ajuntament, ja que ha perdut els dos regidors que tenia fins ara i s’ha quedat amb un 4,75% dels vots, xifra insuficient per esgarrapar un regidor (que s’obté quan s’assoleix el 5% de la representació).

Així doncs, el Ple municipal de Cornellà del pròxim mandat se simplificarà respecte al del mandat anterior, passant de tenir representació 7 partits a tenir-ne 5. En termes de participació, al municipi baixllobregatenc va exercir el seu dret a vot el 61,03% del cens, una xifra 4,5 punts més elevada que la registrada en els comicis del 2015, quan va votar el 56,45% de l’electorat, i inferior a la mitjana catalana (64,81%) i barcelonina (64,31%). 

El PP, Junts i Guanyem queden fora del consistori a Sant Boi

Triomf dels socialistes també a Sant Boi, on no tenien majoria absoluta des del 2007. El PSC ha aconseguit passar de 10 a 13 regidors (42,85% dels vots), una xifra que permetrà a Lluïsa Moret, al càrrec des de fa cinc anys, quedar-se al capdavant del consistori santboià durant quatre anys més i fer-ho, a més, amb la majoria absoluta. 

Aquesta serà, per tant, la primera vegada que Moret governa en solitari a Sant Boi, després de fer-ho en aquest últim mandat amb el recolzament d’ICV-EUiA-MES. Per la seva part, ERC ha aconseguit els millors resultats de la formació a la ciutat en els últims anys i, amb el 16,69% dels vots, ha aconseguit 5 regidors, desbancant Cs com a primera força de l’oposició.

Els taronges han aconseguit mantenir els tres regidors que van obtenir el 2015, tot i que, també com en el cas de Cornellà, han perdut en percentatge de vot, passant d’aglutinar el 12,4% dels vots el 2015 a quedar-se amb el 10,485% en els comicis locals del 26-M. 

La separació a l’ala dels comuns i Podem també s’ha notat a Sant Boi. Així, la candidatura de Sant Boi en Comú, la marca dels comuns a la ciutat a què s’integra ICV (que va aconseguir 4 regidors el 2015), ha obtingut tan sols 2 regidors, mentre que Podem ha aconseguit també 2 edils, i les dues formacions queden a només a una dècima de diferència en percentatge de vots (7,39%-7,38%).

Queden fora del consistori, per tant, el Partit Popular, que perd els dos representants que tenia a l’Ajuntament (amb un insuficient 4,37% dels vots), i Junts per Sant Boi, que perd el regidor que CiU tenia a l’ajuntament, situant-se per davant dels populars en percentatge de vot (4,67%), però sense assolir igualment el 5% necessari per entrar al Ple.

També queda sense representació Guanyem Sant Boi, la candidatura hereva de Gent de Sant Boi-CUP, que tenia fins ara 2 regidors i que està integrada per la CUP, Comuns Sant Boi, Som Alternativa i Moviment d’Esquerres. La CUP es queda, per tant, fora de l’Ajuntament a Sant Boi. La seva candidatura passa del 8,31% dels vots el 2015 a quedar en penúltima posició en aquests comicis, davant de Vox, amb el 3,89%. 

Un total de 37.485 santboians van acudir diumenge a dipositar el seu vot a les urnes, la qual cosa representa el 60,03% del cens, una xifra que supera en gairebé sis punts el percentatge de participació del 2015, quan van acudir a votar el 54,64% dels electors.

Mateixos grups però diferent representació a Gavà

A Gavà, els socialistes, que en l’anterior mandat governaven en majoria gràcies a un pacte subscrit amb CiU, podran governar en solitari durant els pròxims quatre anys. Aquest serà, per tant, el primer mandat amb majoria absoluta de Raquel Sánchez, alcaldessa des del 2014, després de passar el PSC de tenir 8 regidors a sumar-ne 11 de 21, una cosa que no succeïa des del 2007. 

Com en la resta de grans municipis del Baix, ERC s’ha enfortit en aquests comicis locals a Gavà, desbancant Cs de la primera força de l’oposició i passant dels 3 regidors que va obtenir el 2015 als 4 edils obtinguts en aquestes eleccions, una cosa que s’intuïa que podria passar atès el resultat dels republicans en les generals. 

Per la seva part, Cs ha perdut la meitat dels seus regidors, passant de 4 a 2 i baixant en percentatge de vot del 14,65% a l’11,39%. Els comuns no han aconseguit entrar al consistori, una cosa que tampoc hauria aconseguit ICV en solitari el 2015, mentre que Podem ha aconseguit mantenir els dos regidors que Gavà Sí que es Pot (marca sota la qual es van presentar en els anteriors comicis els morats) va obtenir el 2015.

També manté representació Junts per Gavà, que perd un regidor dels dos que va obtenir CiU el 2015, però se situa davant del Partit Popular en percentatge de vot (5,89%-5,15% respectivament). Els populars perden també un regidor i es queden amb un, amb un percentatge que els deixa al límit de perdre la representació. 

El Ple municipal de Gavà es queda, per tant, amb els mateixos grups municipals que el van integrar a aquesta última legislatura (6), si bé aquests s’han intercanviat posicions i el seu pes en el consistori ha canviat. No aconsegueix representació la CUP, que passa de quedar-se a les portes d’obtenir un edil, amb el 4,47% dels vots el 2015, a quedar per darrere de Vox amb el 2,32% en aquests comicis. 

Tampoc han aconseguit prou recolzaments Primàries ni Veïns Municipalistes, als quals també ha superat la formació d’ultradreta, que ha aconseguit només el 2,62% dels vots, xifra allunyada del recolzament que va obtenir en els comicis generals (pròxim al 5%). Quant a xifres de participació, el 60,69% de l’electorat va acudir a les urnes a Gavà, sis punts més del que ho va fer el 2015 (54,07%), percentatge que se situa per sota de la mitjana de participació catalana (64,8%). 

El ple passa de set a cinc partits a Viladecans

Carles Ruiz, alcalde de Viladecans des del 2005, governarà durant els pròxims quatre anys en solitari després d’aconseguir recuperar els socialistes la majoria absoluta que van perdre el 2007 a la ciutat, passant d’11 a 13 regidors, just el nombre d’edils necessari per a un govern en majoria del PSC.

També a Viladecans el ple municipal se simplifica, passant d’estar format per set partits a dividir-se entre cinc, sent ERC la primera força de l’oposició amb 5 regidors –dos més dels que va obtenir el 2015–, lloc que en l’anterior mandat ocupava Ciutadans, que ha mantingut en aquests comicis els 4 que va obtenir en les anteriors eleccions locals.

Tot i que no han guanyat en regidors, al contrari que en altres municipis veïns, els taronges sí que han augmentat en percentatge de vots, passant del 13,65% de 2015 al 15,15% obtingut en les eleccions del 26-M. Podem, que es presentava per primera vegada com a marca a Viladecans, s’ha quedat com a quarta força al consistori amb 2 regidors.

Per la seva part, Viladecans en Comú es queda amb tan sols un regidor, un menys dels que va obtenir ICV (integrat als comuns en aquests comicis) el 2015. En queda fora, per tant, el Partit Popular, que perd els dos regidors que tenia (3,40%) i queda per darrere de Junts per Viladecans (4,02% dels vots), que tampoc aconsegueix representació.

Destaca també la sortida del consistori de Viladecans Sí que es Pot, que va aconseguir dos regidors el 2015 però que en aquests comicis ha quedat en última posició amb l’1,33% dels vots, per darrere de Vox (2,55%) i Veïns Municipalistes (2,10%), que donava continuïtat a Guanyem Viladecans-CAP, que també surt, per tant, del ple.

El 59,69% del cens va acudir a les urnes diumenge a Viladecans, una xifra lleugerament superior a la dels comicis locals del 2015, quan va votar el 54,10% de l’electorat, però inferior a la mitjana catalana i barcelonina, del 64,81% i el 64,31%.

Junts i la CUP queden fora a Esplugues

p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 11.0px 'Helvetica Neue'; color: #000000; -webkit-text-stroke: #000000}p.p2 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 11.0px 'Helvetica Neue'; color: #000000; -webkit-text-stroke: #000000; min-height: 12.0px}span.s1 {font-kerning: none}

Els socialistes recuperen la majoria absoluta també a Esplugues després de vuit anys de govern de Pilar Díaz en minoria. Díaz, que és al càrrec des del 2006, podrà governar per segona vegada en solitari (ja va obtenir majoria absoluta el 2007) després d’obtenir els socialistes 11 edils, dos més dels que van treure el 2015.

El ple passa d’estar format per vuit grups locals a estar-ho per cinc, amb ERC al capdavant de l’oposició, amb 4 regidors, el doble dels que va obtenir en els anteriors comicis. Els republicans han passat d’aglutinar el 10,23% dels vots el 2015 a aconseguir el 18,21% en aquestes eleccions, desbancant Ciutadans com a primera força de l’oposició.

Notícies relacionades

El PSC recupera els registres de les generals del 2011 a les principals ciutats del Baix Llobregat

Els Mossos demanen ajuda per localitzar la Paula, una jove de 19 anys desapareguda a Cornellà

 Per la seva banda, Cs guanya un regidor i, amb 3 edil, es queda com a tercera força al consistori, descendint del 11,77% al 11,32% el seu percentatge de vot. El segueix En Comú Podem -Esplugues és un dels pocs grans municipis de la comarca en què el tàndem 'comuns'-Podem ha prosperat-, que entra al consistori amb 2 regidors i el 11,13% dels vots.

Completa el ple municipal el Partit Popular, que manté un edil dels dos que tenia, i en queden fora Junts per Esplugues (4,72%) i la CUP (3,64%), que perden dos regidors els primers i un els segons. No entra al consistori Vox (1,72%), malgrat que en les eleccions generals del 28-A va obtenir a Viladecans un dels resultats més alts de la comarca, ni tampoc Esquerra en Positiu, que amb prou feines ha aconseguit reunir el 0,57% dels vots.