Mascaretes solidàries: una història de superació

Alma és una nova manera de parlar de l’àmbit social. Amb actitud i optimisme. Des de la diversitat. I a partir de les històries de Fundació La Caixa. Volem ser també un punt de trobada de les infinites realitats socials del nostre món. Per això Alma és la xarxa social social

La interrupció de l’activitat com a conseqüència del confinament ha parat molts projectes, però també ens ha obligat a bussejar en els nostres propis recursos buscant alternatives i nous camins per emprendre. Una altra gran lliçó que es pot extreure d’aquesta situació és que les solucions han de ser col·lectives i que ajudar els altres és la millor manera d’ajudar-se un mateix. És el cas de l’emprenedora María José García Yánez, que va idear la seva pròpia marca de roba, Cozeekilla, ja fa dos anys gràcies al recolzament del programa Autoocupació Incorpora. Avui, esquiva la crisi amb la fabricació de mascaretes reutilitzables, que distribueix, sobretot, entre les persones que estan en situació de vulnerabilitat. 

María José García Yánez és una d’aquelles emprenedores que es carreguen el món a les espatlles. Amb tan sols 24 anys, ja lidera un petit equip dedicat en cos i ànima a una marca de roba, Cozeekilla, d’estil inconfusiblement urbà, en què el ‘hip-hop’ exerceix una influència tant estètica com ètica: «El ‘hip-hop’ dels 90 i la cultura del carrer han tingut molta influència en mi. Els valors del carrer són la lleialtat i la família i, per això, considero que Cozeekilla és com una gran família».

Aquesta idea de comunitat es trasllada també als clients, que María José considera com «membres de la família» i a qui cal tractar com a tals. «Donem molta importància a la personalització de cada peça: hi afegim els noms o els motius que els nostres clients ens demanen, especialment quan es tracta d’artistes, com Rauw Alejandro o Sami Duque».

La crisi com a oportunitat

L’emprenedora no va estar sola en el procés de creació de la seva empresa. L’associació Cantàbria Acull, a través del punt Autoocupació Incorpora, la va ajudar a baixar a la terra el seu projecte, a perfilar-lo i convertir-lo en una realitat. Així, sense pressa ni pausa, la línia Cozeekilla va anar prenent forma i va començar a guanyar solidesa a finals de l’any passat. De sobte, però, va arribar la pandèmia i el consegüent confinament, cosa que va provocar una interrupció tan inesperada com inoportuna: «Em va agafar en ple viatge i tot es va parar de cop». 

No obstant, va saber reaccionar de forma positiva. «El confinament et fa pensar un munt, les crisis et donen una oportunitat per reinventar-te i tirar endavant. Vaig tenir moltes idees però al final vaig decidir centrar-me a fer mascaretes de qualitat que tinguessin diferents talles perquè s’adaptessin a homes i dones». Així, va aprofitar l’etapa de clausura per investigar quin tipus de teles estaven homologades i resultaven més adequades; les va trobar, va elegir les millors i les més resistents (les que es poden rentar fins a 110 vegades) i va posar fil a l’agulla en la confecció d’unes desenes. A més, han sigut creades amb la màxima cura i compten amb un disseny ergonòmic perquè aquestes peces, que tant utilitzarem d’ara endavant, resultin còmodes per a tothom.

Donar una part de la producció

No obstant, veient el gran sofriment que estava generant la pandèmia, María José va decidir comprometre’s amb els que més ho necessiten i donar una bona part de la seva producció de mascaretes. Va contactar amb el Banc Obrer d’Aliments de Santander, on recentment n’ha distribuït 40. «Quan vaig aparèixer amb les mascaretes es van posar molt contents, els van agradar moltíssim i me n’han demanat més. Vaig pensar en totes aquelles persones que amb prou feines tenen res i que podia ajudar-les perquè, almenys, tinguessin mascaretes per cobrir-se», diu amb un somriure. 

Notícies relacionades

111 punts d’atenció LGBTI+ per garantir el dret a viure i ser com vulguis

El futur del català: parlem-ne avui per parlar-lo demà

A causa del gran èxit d’acollida, ara el seu objectiu és donar el 60% de la seva producció. I amb el 40% restant, vol rellançar la seva línia de roba. «Sento que torno a començar de nou», diu il·lusionada. 

Després de tots els missatges de recolzament rebuts per seguir endavant, la creadora té clar que mai s’han d’abaixar els braços. «Per als joves emprenedors, la Fundació La Caixa és qui ofereix més oportunitats i jo animo la gent a informar-se i tirar endavant amb els seus plans». I si, a més, aconseguim que els nostres projectes afavoreixin el benestar general en moments tan delicats, estarem contribuint que s’estableixin vies autènticament solidàries per tirar endavant.