Les dones volem els mateixos drets

El dret a la igualtat de dones i homes ha sigut reconegut legalment des de fa temps en el nostre marc jurídic, però ni és efectiu en totes les esferes de les nostres vides ni és igual per a totes les dones. Amb motiu del Dia Internacional de les Dones, l’Institut Català de les Dones (ICD) divulga la campanya ‘Volem els mateixos drets. #NoCallis #Som8deMarç’, que posa el focus en les desigualtats de gènere existents en l’entorn laboral i, per tant, la necessitat de la denúncia de la injustícia i la reivindicació per la igualtat. 

Es visibilitzen les desigualtats laborals i la seva relació i causa amb el repartiment desigual de les tasques de cura, ja que la mitjana d’hores setmanals que dediquem les dones a les tasques domèstiques són gairebé el doble de les que dediquen els homes, mentre que les excedències laborals per cuidar familiars estan protagonitzades per dones, en un 91%, i tan sols un 9% per homes.  

En el marc d’aquesta commemoració i campanya, l’ICD ha publicat l’estudi ‘Les dones a Catalunya 2020’, fet per l’Observatori de la Igualtat de Gènere. El dossier també revela, en relació amb les categories professionals, que les dones tan sols ocupen un 35,4% dels càrrecs de direcció davant un 64,6% dels homes. En contrast, les titulacions universitàries del curs 2017-2018 van ser obtingudes un 57,2 per dones i un 42,8% per homes. Les xifres d’atur a Catalunya el 2019 són determinants, ja que el 42,9% de persones a l’atur són homes i el 57,1%, dones. 

La visibilització de dades estadístiques irrefutables ajuda a redreçar aquests desequilibris i a crear un debat transformador. Encara se segueixen els estereotips sexistes en el moment d’escollir estudis i feines: per branques d’activitat, les dones es dediquen en gran manera a la sanitat i als serveis socials (13,5%) i al comerç al detall (13%), mentre que els homes es dediquen a la construcció (9,7%) i al transport (8,7%). També, segons dades del 2018 –les últimes disponibles–, les dones són més pobres, ja que la taxa de risc de pobresa a Catalunya és d’un 21,3% per a tota la població, del 24,1% per a les dones i del 18,4% per als homes, gairebé un 6% menys. 

Malgrat els progressos fets fins al moment, la igualtat entre dones i homes en la vida quotidiana encara no és una realitat. A la pràctica, persisteixen les desigualtats polítiques, econòmiques, socials i culturals, i les dades així ho demostren. En l’àmbit laboral, malgrat els esforços per eliminar la bretxa salarial, la diferència entre el sou mitjà dels homes i el de les dones encara és d’un 23%. La bretxa salarial més elevada la trobem en les ocupacions més feminitzades, on la diferència arriba a un 32,6%.

Aquestes desigualtats condueixen moltes dones a la precarietat, i la pobresa esdevé una situació feminitzada, ja que afecta una de cada quatre dones a Catalunya. L’últim any la bretxa del risc de pobresa ha augmentat més de quatre punts. 

Catalunya, en novena posició a l’índex d’igualtat de gènere de la Unió Europea 

L’Observatori de la Igualtat de Gènere i l’Idescat han calculat aquest índex basant-se en 31 indicadors d’igualtat de sis dimensions: treball, diners, coneixement, temps, poder i salut. Catalunya té un índex d’igualtat de gènere de 70,9 punts sobre 100, semblant a la puntuació del conjunt d’Espanya (70,1) i superior en 3,5 punts a la de la mitjana de la Unió Europea (67,4). L’índex quantifica d’1 a 100: 1 és la màxima desigualtat i 100, la màxima igualtat.

Pla d’igualtat

Notícies relacionades

111 punts d’atenció LGBTI+ per garantir el dret a viure i ser com vulguis

El futur del català: parlem-ne avui per parlar-lo demà

Aquest 8 de març hem d’explicar que queda feina per fer. La principal eina que tenim per avançar en igualtat efectiva de gènere i per erradicar la violència masclista des de l’Administració de la Generalitat és el ‘Pla estratègic de polítiques d’igualtat de gènere 2019-2022’. Aquest pla conté 300 actuacions i integra el segon ‘Programa d’intervenció integral contra la violència masclista 2019-2022’.

Els sis eixos d’acció són la coeducació i la promoció de valors i models igualitaris; la promoció de l’equitat en el treball i la corresponsabilitat en els usos del temps; la prevenció i l’erradicació de les violències masclistes; la participació política i social i l’apoderament personal i comunitari de les dones; la visibilització de les dones i comunicació no sexista, i la transversalització de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques.