"Al taxi he plorat d'alegria"

A vegades el que busquem està tan a prop que no ho veiem. Per exemple, la Yolanda sempre va estar envoltada de taxis. El seu pare era taxista i, quan aquest es va jubilar, el seu germà va continuar amb la llicència. També el seu exmarit forma part del gremi. Però la Yolanda mai s’havia interessat per la professió. Treballava d’administrativa en una empresa de la construcció, fins que el 2007, amb la crisi, l’empresa va tancar i a l’edat de 40 anys es va veure a l’atur.

Va necessitar arribar a aquesta situació per acostar-se a una feina per a la qual estava destinada. Va començar a treballar a la central de l’emissora assignant serveis. Com que no li agradava, a les nits estudiava per treure’s el carnet de taxista. Avui porta 11 anys en l’ofici. “No ho canviaria per res del món, tant de bo m’hagués cridat l’atenció molt abans”, explica la Yolanda, després de deixar uns clients àrabs al centre de Màlaga.

Avui, com és habitual, s’ha llevat a les 6 del matí, ha passejat el seu gos i ha pujat al taxi per començar la jornada. Acabarà tard, amb els últims vols, ja que aquesta setmana té permès anar a l’aeroport. La resta del mes sol acabar a les 3 de la tarda. No obstant, reconeix que la flexibilitat horària li dona una gran llibertat per encarregar-se dels seus assumptes: “Puc emmotllar el treball a les meves necessitats personals”.

La Yolanda prefereix que els seus clients parlin durant el trajecte. Per això, explica que ha fet un curs d’anglès, amb l’objectiu de parlar amb el màxim nombre de passatgers: “He descobert una gran diversitat, cada ésser humà és diferent i sempre hi ha una cosa nova per explicar”.

Notícies relacionades

111 punts d’atenció LGBTI+ per garantir el dret a viure i ser com vulguis

El futur del català: parlem-ne avui per parlar-lo demà

Valora el contacte amb el client: quan es coneix la realitat que tenen els altres, es relativitzen els propis problemes. La implicació emocional és tan gran que ha arribat a plorar tant de tristesa com d’alegria. “Moltes vegades, com que el client no et veu, t’explica els seus problemes i es desfoga. M’agrada escoltar i empatitzar amb les seves històries”, explica la Yolanda, que gràcies al taxi ha après que les aparences enganyen: “De forma inconscient, quan treballes de nit, tens més objeccions amb la gent”.

La Yolanda es dirigeix a l’aeroport reflexionant sobre com ha canviat la seva vida des que va arribar en el món del taxi. No només va trobar un ofici i una vocació, va tenir la possibilitat de compartir la seva vida amb un altre taxista: “Per damunt de tot, el taxi m’ha permès conèixer la persona amb qui comparteixo els meus dies”.