Veure-hi amb les mans

Accedint per la porta número 14 del Camp Nou, després d’haver passat pel pertinent control al Centre d’Acreditacions, José Richard Gallego va subjectar amb força el braç de César Daza i va iniciar la seva etapa cap a l’interior de l’estadi blaugrana. Amb un somriure que es va mantenir perenne al llarg del vespre, es va asseure a la tribuna de premsa, davant del seu company i amic, i va disfrutar dels set gols que van oferir el Barça i el Girona. Ho va fer a la seva manera. D’una forma única. La d’un aficionat que veu el futbol a través de les mans.

Sord des dels nou anys i cec a partir dels quinze, fruit de la síndrome d’Usher, José Richard no es va plantejar mai deixar de banda la seva gran passió. Amb la pilota com a eix vertebrador del seu dia a dia abans de l’actuació de la malaltia, ni la dificultat a què ha hagut de fer front des de la seva infància li ha suposat un obstacle perdisfrutar del futbol. Nascut a Bogotà (Colòmbia), als 36 anys assegura que sense veure ni escoltar sent l’emoció de l’esport com el que més. Una proesa que no s’entendria sense Daza. El seu intèrpret guia. El seu company. El seu amic.

Aspiració

Els seus camins es van encreuar fa gairebé quatre anys, i l’anhel i el somni de tots dos els va fer trobar-se en l’inici d’una fastuosa història. Mentre Richard idealitzava el seu futur podent tornar a sentir l’emoció de l’esport; Daza creava la Fundación Sin Límites per cobrir la necessitat vigent en relació amb la comunitat sordcega. Dels desitjos d’un i els desafiaments de l’altre es va donar pas a una vinculació que els permet compartir una cosa que va més enllà d’un esport.

Amb un tauler en què es recrea un camp de futbol i una sèrie de codis establerts i inventats per ells mateixos n’hi ha prou per poder dur a terme el seguiment de qualsevol partit. Cara a cara, Daza pren el control de les mans de Richard per explicar-li amb minúcia el que passa a l’instant. Passades, disputes, salts, serveis de banda i gols, entre altres accions, s’expliquen sobre la pissarra futbolística al ritme que marca Daza per fer-se un lloc en l’imaginari de Richard.   

“Soc sord i cec, però això no importa ni em deté per poder disfrutar del futbol i portar-lo al cor”, narra el protagonista en un dels molts partits que aconsegueix seguir gràcies a la presència del seu inseparable escuder.

Sense límits

La seva veu, elsulls i les orelles es troben en la figura de Daza. Intentant estar sempre en un segon pla quan s’explica la proesa, la seva presència es fa inexcusable a l’hora de relatar una història de superació que no deixa indiferent a ningú. “Estar amb Richard m’ha ensenyat molt. Heaprès a ser humili veure els problemes com una oportunitat”, relata el responsable de la Fundación Sin Límites.

Treballant en silenci enmig de la bullícia d’un públic entregat, en una conversa extensa, sense pausa i que només ells dos aconsegueixen entendre, el pas dels minuts de cada un dels partits que segueixen junts no és més que la constatació que res ni ningú pot reprimir o torpedinar la passió de Richard pel futbol.

Disfrutrar del dia a dia

Familiaritzat amb l’extraordinari i habituat a superar qualsevol oposició, el seu dia a dia és una constant mostra de convicció. Entre partit i partit, Richard ha trobat altres tasques que li permeten disfrutar de la vida, com el teatre i la seva afició per la forneria. Tot i que res li produeix tanta satisfacció com el futbol.

Amb la pilota com a protagonista, Richard ha viscut en primera personapartits de màxim nivell. La seva presència al Camp Nou, concretament en la disputa del primer derbi català en la màxima categoria entre el Barça i el Girona, va ser només la rúbrica d’una lliçó de superació que també li va permetre ser partícip de la festa futbolística que van viure Millonarios i Santa Fe en el clàssic per excel·lència del futbol colombià. El seu equip enfrontant-se al del seu inseparable amic. Dins d’un estadi, on Richard oblida les adversitats de la vida per aventurar-se en un somni que no havia imaginat mai.

Notícies relacionades

111 punts d’atenció LGBTI+ per garantir el dret a viure i ser com vulguis

El futur del català: parlem-ne avui per parlar-lo demà

Cada cop de Daza a la pissarra, cada moviment amb els dits de la mà de Richard, cada desplaçament té un missatge molt més profund que el d’un servei de banda, falta, córner o gol: és la constatació que el que sembla una utopia pot convertir-se en realitat amb tenacitat i il·lusió.

Aprenent a bregar amb la repercussió mediàtica que té el seu cas des que va sortir a la llum en els mitjans de comunicació, el seu objectiu no és cap més que aconseguir que la seva història pugui inspirar altres persones que visquin una situació complexa. Amb el futbol com a principal aliat, el seu somriure després de cada partit constata que en la vida per sentir primer s’ha de creure.