Dibuixem un món millor

Alma és una nova manera de parlar del social. Amb actitud i optimisme. Des de la diversitat. I a partir de les històries de l’Obra Social La Caixa

“He demanat abraçades calentones, com Olaf, el ninot de neu de Frozen”. “Que no hi hagi més guerres al món”. “¡Que tots tinguem més empatia!”. Aquests són alguns dels desitjos que els artistes Paula Bonet i Aitor Saraiba van plasmar en un full en blanc la setmana passada. I no van ser dibuixos corrents, sinó creacions col·lectives que reflecteixen el que els assistents a la primera Nit Found! de CaixaForum Barcelona creuen que el món necessita per ser un lloc millor.

L’esdeveniment portava com a títol la pregunta: “¿Què li falta al món perquè sigui un lloc millor?”. Per respondre-la, Saraiba i Bonet van protagonitzar una ‘performance’ inèdita en la qual, en una sola hora, van crear 60 dibuixos inspirats en les propostes que el públic va compartir.

Aquesta activitat formava part de les nits temàtiques Found!, en les quals artistes de diferents disciplines (música, arts visuals o disseny) comparteixen la seva feina amb els amants de la cultura més avantguardista del moment. Aquestes nits reuneixen també en la mateixa jornada la música electrònica i experimental de DNIT i els diàlegs del cicle Encuentros con. I la seva meta no és cap altra que fer-nos viure l’art d’una manera que rares vegades es veu als museus.

Art com a poder curatiu

Després de dibuixar les idees de la gent –amb temes com ara Paranatural i New Beginning com a banda sonora i dues pantalles que mostraven les seves creacions com a teló de fons– xerrem amb uns Saraiba i Bonet encara afectats pel torrent d’emocions que els va despertar el taller. “Diverses persones s’hi han acostat amb exactament les mateixes idees. Sabíem que això passaria. Al final, amb aquesta acció el que buscàvem era demostrar que els éssers humans ens assemblem més del que pensem, que gairebé tots volem que el món sigui un lloc millor”, diu Aitor Saraiba. I Paula Bonet afegeix: “Ni l’Aitor, ni el públic ni jo érem els protagonistes, sinó la meravellosa energia que generaven les imatges”.

Notícies relacionades

111 punts d’atenció LGBTI+ per garantir el dret a viure i ser com vulguis

El futur del català: parlem-ne avui per parlar-lo demà

Si Bonet hagués estat entre el públic, ens confessa que ella hauria demanat “igualtat de gènere una vegada per sempre”. La proposta d’Aitor hauria sigut “que les institucions facin més accions d’aquest tipus”. ¿La raó? Com ell apunta al citar l’escultora francesa Louise Bourgeois, “perquè ‘l’art és una garantia de seny’ i no els somnífers, els antidepressius o els diners”. Es tracta d’un poder curatiu que tots hem sentit alguna vegada al llegir un llibre que explica la nostra història, una cançó que parla dels nostres somnis o un poema que ens connecta amb aquest amor impossible. Per això Bonet i Saraiba no entenen l’art que no es compromet amb el seu context, que no lluita per fer del món un lloc millor. Com explica Saraiba, “l’obra de la Paula i la meva són molt diferents, però venen del mateix lloc, d’una cosa col·lectiva, d’un dolor que és el de moltes persones”. “I d’un amor, que és l’amor de moltes persones”, afegeix immediatament Paula Bonet.

Continua llegint la notícia a Mirades amb Ànima.