Abans que els bisons es pintessin a Altamira

L’emplaçament arqueològic en el qual s’han trobat els gravats està situat a escassos minuts de Sant Sebastià, a prop d’un berenador i una zona de barbacoa. Així que ara la recerca de vestigis prehistòrics ha de lidiar, a més de fer-ho el pas del temps, amb la brètola empremta dels ‘sapiens’ d’aquesta era. «La majoria dels gravats rupestres estan plens de grafitis. Hi ha un bisó que té pintat a sobre la paraula ‘Salida’. Un altre està tapat amb el nom de tres persones. Fins i tot hi ha pintades de grups de música...», explica l’investigador de l’Institut Internacional d’Investigacions Prehistòriques de Cantàbria. «És tan greu com si algú s’hagués dedicat a pintar l’Alhambra amb esprai», reflexiona.

Tot i així, un grapat de bisons tallats entre les roques ha aconseguit sobreviure fins als nostres dies i avui es troben degudament protegits mitjançant tancaments. El seu estudi, que es presenta aquest mateix dimecres a la revista científica ‘PLOS ONE’, va començar el 2015 amb les primeres troballes gràcies a la col·laboració amb els espeleòlegs i ha continuat fins ara a través d’una exhaustiva investigació liderada per Garate, Olivia Rivero, Joseba Rios-Garaizar, Martín Arriolabengoa, Iñaki Intxaurbe i Sergio Salazar. El treball no només reivindica el llegat d’aquestes obres sinó que, a més, mostra l’existència d’una «cultura artística comuna» que s’estenia des del centre del continent fins al nord de la península Ibèrica.

ART I GLOBALITZACIÓ

ART I GLOBALITZACIÓEls bisons d’Aitzbitarte van ser gravats en pedra entre 24.000 i 34.000 anys enrere per les poblacions que, en aquell temps, habitaven la zona. Els gravats es van mantenir amagats durant segles en tres de les quatre coves que hi ha al turó basc i no va ser fins al segle XIX que les primeres investigacions sobre el terreny van començar a treure’ls a la llum. Però a falta d’investigació a la zona, aquestes mostres d’art rupestre es van quedar en la penombra fins fa uns anys, quan va començar el treball per rescatar el seu llegat.

En aquests gravats, els animals apareixen de perfil. Siluetejats. Amb les banyes i les potes de costat. Dibuixats sense perspectiva, ni detalls anatòmics ni amb les proporcions correctes. «Aquesta manera de representar els animals no és casual. Hi havia unes normes molt concretes per dibuixar els animals. Era un art molt premeditat», comenta Garate. «Els gravats que hem trobat estaven molt amagats. Allunyats de la zona on vivien. Això ens indica que l’art era una activitat molt restringida», assenyala l’investigador.

Tot apunta que hi havia una certa identitat comuna que unia poblacions prehistòriques europees

Aquest tipus d’art rupestre també ha sigut trobat al sud de França i en algunes parts del Mediterrani. Això indica que «hi havia una certa identitat comuna que unia poblacions situades a centenars de quilòmetres de distància», assenyala el científic. Si el vell continent ja llavors compartia uns valors comuns, significa que les societats de l’època eren molt més complexes del que crèiem fins ara. La ‘moda’ de representar bisons, cavalls i aus seguint uns mateixos patrons, per exemple, mostraria que fa 27.000 anys ja hi havia una important circulació d’idees, eines i costums. Com una globalització, però durant la prehistòria.

A LA RECERCA D’UN SIGNIFICAT

A LA RECERCA D’UN SIGNIFICAT¿Però per què algú decidiria ficar-se en el més profund d’una cova per tallar bisons? ¿I per que justament aquest tipus d’animals? ¿Era aquesta la seva manera de dibuixar el menú del dia? No, les parets no eren com una ‘llista de la compra’ de les espècies més apetitoses de l’època. «L’objectiu de l’art rupestre no era representar els animals que caçaven o consumien en el seu dia a dia. Si fos així hi hauria cabres, que eren més fàcils d’atrapar que els bisons», diu fent broma Garate. «Està clar que aquests gravats tenien un significat. I, tot i que ara no puguem estar del tot segurs de què és el que estaven comptant, entenem que darrere d’aquests hi ha un pensament complex», explica l’arqueòleg.

L’art rupestre mostra que les societats de l’època exhibien un pensament complex

Mirar cap a aquests gravats prehistòrics, en el fons, implica mirar cap al primer art creat per la humanitat. «Tenim tendència a subestimar el passat. A pensar que no podem aprendre res d’ell. Però l’art rupestre ens permet indagar en els orígens de la capacitat d’expressió gràfica de la nostra espècie; una cosa que vam estar desenvolupant fa milers d’anys», explica l’expert. Així mateix, la troballa d’aquests gravats rupestres demostra que encara hi ha molt patrimoni arqueològic per descobrir a Espanya.