El malestar global amb la política arriba al seu rècord històric

El malestar amb la política creix a tot el món. Un nou estudi, impulsat pel Centre per al Futur de la Democràcia de la Universitat de Cambridge, conclou que el 2019 va culminar amb «el nivell més alt de descontentament democràtic mai registrat». Les dades suggereixen que el sentiment d’insatisfacció amb la política hauria arribat als pitjors resultats dels últims 25 anys.

Aquests resultats sorgeixen de la revisió de més de 25 estudis internacionals en els quals s’inclou la perspectiva de 154 països i més de 4 milions de persones. Entre aquests es contempla un període des del 1995, quan es van començar a registrar aquest tipus de percepcions, fins a l’actualitat. Aquests treballs mostren que mentre que el 1990 el 47,9% dels ciutadans es mostraven en desacord amb la gestió polític i l’estat democràtic del seu territori, el 2019 aquesta xifra va arribar al 57,5%. 

«A tot el món la democràcia és en un estat de malestar», explica Roberto Foa, autor principal de l’estudi i investigador del Departament de Política i Estudis Internacionals de Cambridge (POLIS). «Trobem que la insatisfacció amb la democràcia ha augmentat amb el temps i està arribant al seu màxim històric, en particular als països desenvolupats.» «Necessitem anar més enllà de pensar en crisis immediates en política i tenir una visió més àmplia per identificar possibles trajectòries per a la democràcia a tot el món. Això significa distingir el que és essencial per a la democràcia, el que és contingent i què es pot canviar», afegeix David Runciman, un altre dels investigadors del centre de Cambridge.

Recessió democràtica

Els investigadors argumenten que, a partir de les dades analitzades es mostra que la tendència a la baixa en la satisfacció amb la democràcia ha caigut en picat des del 2005, cosa que marca el començament del que alguns han anomenat una «recessió democràtica global». Només el 38,7% dels ciutadans no estaven satisfets aquell any, però des d’aleshores ha augmentat gairebé una cinquena part de la població fins a arribar als a 57,5% actuals. Això ha portat al panorama actual en el qual moltes de les grans democràcies estan ara en el seu nivell més alt registrat de malestar amb la política. Entre aquestes destaquen el Regne Unit, Austràlia, Brasil, Mèxic i els Estats Units, on els sentiments adversos ha augmentat en un terç des de la dècada de 1990. Altres països que estan a prop dels seus màxims històrics d’insatisfacció són el Japó, Espanya i Grècia.

Però no tot són males notícies. L’estudi també va descobrir unes «illes de satisfacció» al cor d’Europa: Dinamarca, Suïssa, Noruega i els Països Baixos es troben entre les nacions on la satisfacció amb la democràcia està assolint els seus millors resultats. «Trobem un grup selecte de nacions, en les quals s’inclou només el 2% de la ciutadania democràtica del món, en el qual menys d’una quarta part dels ciutadans expressen descontentament amb el seu sistema polític», relata Foa. Altres «punts brillants» del mapa inclouen el Sud-est Asiàtic i, en menor mesura, les democràcies del sud d’Àsia i el nord-est d’Àsia. «Ara per ara, gran part d’Àsia ha evitat la crisi de fe democràtica que afecta altres parts del món», expliquen els investigadors.

Crisis globals

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

La investigació també va descobrir que els canvis en la satisfacció democràtica sovint responien a «circumstàncies i esdeveniments objectius», com les crisis econòmiques o els escàndols de corrupció. La crisi de refugiats de 2015 i la crisi financera del 2008, per exemple, van tenir un efecte immediatament observable sobre els nivells mitjans d’insatisfacció cívica. Després de l’inici de la crisi financera mundial l’octubre del 2008, per exemple, el malestar global amb la política va augmentar al voltant de 6,5 punts percentuals, un augment que «sembla haver sigut durador», comenten els experts.

«Si la confiança en la democràcia ha disminuït, és perquè s’ha vist que les institucions democràtiques no aborden algunes de les crisis més importants de la nostra era, des dels xocs econòmics fins a l’amenaça de l’escalfament global. Per restaurar la legitimitat democràtica, això ha de canviar», conclouen els investigadors responsables de l’estudi.