DEIXEBLA DE SEVERO OCHOA

Mor Margarita Salas, pionera en la investigació genètica

La bioquímica destaca com una de les professionals més importants de la ciència espanyola del segle XX

Les seves troballes han permès que les proves de l'ADN siguin ràpides, fiables i aplicables en diferents àrees

zentauroepp48713510 graf1546  viena  20 06 2019   la bioqu mica espa ola margari191107121816

zentauroepp48713510 graf1546 viena 20 06 2019 la bioqu mica espa ola margari191107121816 / Nicolas Gouhier

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

Margarita Salas, un dels grans referents de la ciència espanyola,  ha mort aquest dijous a Madrid als 80 anys. La bioquímica espanyola, deixebla del premi Nobel Severo Ochoa, va destacar com una de les professionals que van introduir la investigació en genètica molecular a Espanya el 1967. En l’esfera social, la investigadora també va despuntar com un referent en les reivindicacions del col·lectiu científic al reclamar més fons per a la investigació bàsica i un protagonisme més gran de les dones en la ciència.

El Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), institució en què la bioquímica va desenvolupar algunes de les fites més importants de la seva carrera, ha confirmat la notícia recordant Salas com«una de les científiques espanyoles més importantsdel segle XX». «Ens ha deixat Margarita Salas, una de les científiques espanyoles més brillants de la història. Una dona pionera, clau en els grans avenços de la bioquímica i la biologia molecular que han propiciat el progrés de la humanitat», ha comentat el ministre de Ciència Pedro Duque.

Referent científic

Margarita Salas, nascuda a Canero (Astúries) el 1938, va treballar durant tres anys amb el premi Nobel de bioquímica Severo Ochoa a la Universitat de Nova York i, després de la seva tornada a Espanya, va fundar en el CSIC el primer grup d’investigació en genètica molecular del país. Allà va aconseguir un dels descobriments més importants de la seva carrera, gràcies al qual es pot analitzar mostres de l’ADN de manera senzilla, ràpida i fiable. Actualment, aquesta troballa s’utilitza en àrees com la medicina forense, l’oncologia i l’arqueologia, entre d’altres. Aquesta tècnica permet, per exemple, ampliar petites poblacions de cèl·lules que podrien donar lloc a tumors per al seu posterior estudi.

Notícies relacionades

El descobriment desenvolupat per Salas també destaca com una de les patents més rendibles del CSIC. Entre el 2003 i el 2009, l’aplicació d’aquesta eina bioquímica va representar més de la meitat dels drets d’autor de la institució científica per un total de més de sis milions d’euros.  Al llarg de la seva trajectòria, Salas va aconseguir més de 350 publicacions en revistes científiques, 400 conferències i un total de vuit patents.

Aquesta prolífica trajectòria li va valer a la investigadora el Premi Inventor Europeu 2019 de l’Oficina EuropeaPremi Inventor Europeu 2019 de Patents, entregat el juny d’aquest any. «Demano al Govern que cregui que la ciència és important per al desenvolupament del país», va comentar Salas després de rebre aquell guardó a la seva carrera. En el seu discurs d’entrega de premis, la científica va posar èmfasi en la precària situació dels investigadors a Espanya. Salas va lamentar, entre altres coses, que amb l’actual finançament no sigui possible que retornin els nombrosos investigadors que van marxar a l’estranger per la crisi. «Si no augmenta el finançament no ens podem emportar ningú, desgraciadament», va resumir.

Temes:

Genètica