Un model teòric aconsegueix explicar el desencadenant del Big Bang

El gran esclat del Big Bang va donar lloc a l’univers tal com el coneixem. I, fins aquí, els científics es posen d’acord. El dubte que s’havia d’aclarir era, en tot cas, què va donar lloc a l’explosió originària. És a dir, el desencadenant de tot. Un nou article aparegut aquest mateix dijous a la revista ‘Science’ aporta una possible explicació: un model teòric en què es detallen els mecanismes que haurien pogut causar l’explosió.

«Definim els criteris a través dels quals podem impulsar una flama per autogenerar la seva pròpia turbulència, accelerar espontàniament i passar a la detonació», expliquen Kareem Ahmed, professor assistent al departament d’Enginyeria Mecànica i Aeroespacial de l’UCF i coautor de l’estudi. «Utilitzem la turbulència per millorar la barreja de reaccions químiques fins al punt de crear una reacció violenta que condueix a supernoves, que essencialment són estrelles en explosió», diu Ahmed. «Estem portant una flama simplificada a un punt en què està reaccionant a cinc vegades la velocitat del so», afegeix.

L’investigador explica que va descobrir els criteris per crear una explosió de tipus Big Bang mentre explorava mètodes per a la propulsió de raig hipersònic. «Estàvem explorant aquestes reaccions supersòniques per a la propulsió i, com a resultat d’això, vam trobar aquest mecanisme que semblava molt interessant», relata. «Quan vam començar a investigar aquest tema ens vam adonar que això es relaciona amb una cosa tan profunda com l’origen de l’univers».

Teoria de les explosions

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

En aquest nou estudi, els experts expliquen que, a la pràctica, totes les explosions termonuclears massives es comporten en gran part de la mateixa manera. Ja sigui a l’espai o a la Terra. La clau, expliquen, consisteix a «aplicar la quantitat correcta de turbulència i barrejar una flama no confinada fins que es perpetuï per si sola». A partir d’allà, quan la flama comença a cremar l’energia ingerida, es pot obtenir una explosió hipersònica similar a la d’una supernova.

Els investigadors responsables de l’estudi argumenten que aquest nou descobriment no necessàriament s’ha de confinar a l’esfera teòrica. Aquesta teoria també podria tenir aplicacions pràctiques com és el cas de la millora de viatges aeris i espacials (per fer-los més ràpids) i l’optimització en el procés de creació d’energia (incloent-hi les fonts que generen zero emissions). «Todos els productes utilitzats en la combustió es converteixen en energia», recorden els experts.