La troballa d'un nou exoplaneta desafia les teories astronòmiques

A 30 anys llum de la Terra, orbitant al voltant d’una petita estrella nana vermella, s’ha trobat un planeta anòmal que desconcerta els experts. Es tracta d’un gegant gasós de la mida de Júpiter que dona voltes al voltant d’un fred astre que amb prou feines té una desena part de la massa del nostre Sol. El descobriment d’un cos celeste tan gran i compost de gas situat en les proximitats d’una estrella tan petita desafia les actuals teories sobre com es formen els planetes d’aquestes característiques i reobre un apassionant debat entre els astrònoms.

Els experts expliquen que l’estrella amfitriona d’aquesta troballa, coneguda en la comunitat científica com GJ 3512, és pràcticament idèntica a Proxima Centauri, l’astre més pròxim al sistema solar. Les nanes vermelles, de fet, destaquen com les estrelles més comunes de la Via Làctia. Els planetes del seu entorn, no obstant, es consideren una quimera. Dels gairebé 4.000 exoplanetes descoberts fins ara, només el 10% orbiten al voltant d’astres amb una massa tan baixa. I seguint l’explicació científica estàndard encara més estrany seria trobar gegants gasosos que s’hagin format al voltant d’una estrella tan petita com la que s’ha trobat. Les observacions indiquen que en el mateix sistema planetari també es trobaria un cos errant que, després de ser expulsat, estaria ara orbitant pel buit galàctic.

Aquest recentment anunciat descobriment, publicat a la revista ’Science’, sorgeix arran d’una observació anòmala de l’estrella protagonista. El ’caçaplanetes’ Carmenescaçaplanetes, un instrument d’última generació amb el qual treballen més de 200 científics d’11 institucions espanyoles i alemanyes, va detectar un inusual moviment de l’astre. Això indicava la presència d’un (o més) exoplanetes en un lloc de l’univers en el qual no se’ls esperava trobar. «Em sembla fascinant com una sola observació anòmala té el potencial de produir un canvi de paradigma en el nostre pensament, en una cosa tan essencial com la formació de planetes i, per tant, en el panorama general de com el nostre propi sistema solar va arribar a existir», comenta Juan Carlos Morales, investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) a l’Institut de Ciències de l’Espai (HISSI-CSIC) i líder de l’equip responsable de la troballa.

Recerca de planetes gasosos

Fins ara, per explicar la formació de planetes gasosos com Júpiter es contemplava el següent escenari. Per començar, feia falta un astre de grans dimensions amb grans quantitats de ‘runa’ al seu voltant. A continuació, l’acumulació d’aquests objectes podia conglomerar-se en un nucli gelat i rocós que, a poc a poc, aniria creixent fins a assolir una massa d’entre 10 i 15 vegades la terrestre. Després, el protoplaneta aconseguiria acumular hidrogen ambiental i gas heli al seu voltant fins a convertir-se en un gegant gasós. Tot aquest procés seria molt més complicat si l’astre rei tingués una massa tan baixa i, per tant, poc material en el seu disc. La troballa d’aquest nou ‘astre anòmal’ demostra que la teoria podria ser incompleta i, al seu torn, permetria ampliar el focus en la recerca de planetes similars a l’univers.

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

L’astrònom Greg Laughlin, expert de la Universitat de Yale, defineix aquest misteriós exoplaneta com el món que va venir del fred i, de passada, aprofita per expressar l’emoció que aquesta nova troballa suscita en la comunitat científica. L’òrbita d’aquest astre es completa cada 204 dies i, segons s’ha pogut observar, el porta molt a prop de la seva estrella. La distància que separa a aquest exoplaneta del centre del seu sistema planetari és menor de la que separa Mercuri del Sol. Però, com que la seva estrella amfitriona és extremadament feble, la calor que assoleix la seva superfície també ho és. Els experts calculen que en aquest ‘món gelat’, les temperatures han de ser inferiors als -150 graus Kelvin, una xifra prou freda com les gelades persisteixin en condicions de buit.

El descobriment debuta en el panorama científic de la mà de científics, instal·lacions i centres d’investigació espanyols. L’Observatori de Carlar Alto (Almeria) de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (CSIC) allotja Carmenes, l’instrument que ha permès localitzar l’astre. El Telescopi Joan Oró de l’IEEC, situat a l’Observatori del Montsec (Lleida), també té part de protagonisme, ja que ha permès obtenir més dades per corroborar la troballa. Aquests instruments serviran ara per seguir estudiant aquest sistema solar a petita escala i descobrir quins altres misteris oculta.