La biodiversitat de les muntanyes perilla sota l'amenaça de la crisi climàtica

Entre l’escarpat relleu de les muntanyes sobreviu la major reserva de biodiversitatAquests ecosistemes, coneguts com a refugis de diversitat natural, ocupen menys d’un terç de la superfície terrestre i suposen la llar d’aproximadament el 85% d’espècies d’amfibis, aus i mamífers que coneixem. Els experts recorden que aquests espais naturals són increïblement rics però, al seu torn, extremament vulnerables a l’amenaça de la crisi climàtica i l’explotació humana. «La protecció de les terres altes del món és cada vegada més urgent, tant per la seva riquesa natural com per les comunitats humanes que en depenen», argumenten David Malakoff i Andrew Sugden, editors de ’Science’ com a pròleg a un número especial de la revista dedicat a la riquesa i a la fragilitat d’aquests paratges naturals.

L’existència d’aquests santuaris de la biodiversitat global ha sorprès durant segles els científics. Els estudis més grans realitzats fins ara argumenten que  la complexitat d’aquests entorns naturals es deu a factors com l’existència de desnivells topogràfics, diferents tipus de clima i fins i tot dinàmiques geològiques úniques. La combinació d’aquests elements ha permès durant mil·lennis tant la persistència d’espècies antigues i arrelades al territori com l’aparició de noves espècies. Tot això podria canviar dràsticament per l’acció humana que, directament i indirectament, està transformant el medi ambient tal com el coneixem. Per això ecòlegs de tot el món, recolzats pels alarmants resultats de les seves investigacions, alcen la veu per denunciar que no s’estan prenent prou mesures per protegir aquests ecosistemes.

L’efecte dòmino 

«Les zones de muntanya estan patint l’augment de les temperatures a un ritme més elevat que les seves zones circumdants, per la qual cosa sabem que estan sent una de les zones més afectades pel canvi climàtic», argumenta Bernat Claramunt, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). «Aquest procés provoca canvis en l’ecosistema i, com bé sabem els ecòlegs, qualsevol canvi en una espècie afecta totes les altres. Si, per exemple, unes plantes desapareixen o canvien el seu cicle de vida a causa del canvi climàtic, també perillen totes les altres espècies que en depenen, com els herbívors o els seus possibles pol·linitzadors», comenta el també professor titular d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i coordinador de la ’Xarxa Europea de Recerca a Muntanya’.

Però no fa falta anar tan lluny per observar les conseqüències d’aquest fenomen sobre el medi ambient. L’escalfament global ja està distorsionant el comportament d’algunes espècies, que han de començar a pujar més cap amunt a la recerca d’un hàbitat i un clima en el qual puguin sobreviure. I això afecta tant el món animal com el vegetal. «La distribució dels arbres està canviant arran del canvi climàtic. I aquesta no és una bona notícia, perquè així que les espècies van pujant muntanya amunt per trobar llocs menys càlids, la vegetació d’alta muntanya va quedant acorralada i podria fins i tot desaparèixer», explica Raúl García-Valdés, investigador postdoctoral del CREAF. «Tot això també posa en risc els col·lectors de carboni del planeta, és a dir, la capacitat natural dels boscos per absorbir diòxid de carboni atmosfèric (CO₂) que, contribueix a mitigar la concentració d’aquest gas amb efecte d’hivernacle», afegeix.

Recursos en perill

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

Tot això no suposa tan sols un problema per a la naturalesa. També pot posar en risc la llar de les 1.110 milions de persones que habiten a les muntanyes i de totes els altres que, directament o indirectament, depenen dels seus recursos. L’augment de desastres naturals (com crescudes dels rius, inundacions, corriments de terra o allaus) amenaça tant les poblacions de muntanya com les que se situen als seus peus. Un ecosistema muntanyós malmès també faria perillar els subministraments de fusta, recursos hídrics i altres matèries primeres; i, al seu torn, també afectarien les activitats que depenen d’aquests llocs, com la ramaderia i l’agricultura. Fins i tot el turisme, com el que depèn de les estacions d’esquí, podria trontollar davant d’unes muntanyes cada vegada més àrides i amb menys presència de neu.

«Necessitem que l’Administració protegeixi aquests ecosistemes de manera urgent, basant-se en la informació que aporten les investigacions científiques, en les necessitats i prioritats de la gent que viu a les muntanyes, i tenint en compte la necessitat de conservar el patrimoni cultural i natural que aquests sistemes representen. Hem de trobar la manera que es comprengui el valor a aquests espais naturals perquè es prioritzi la seva conservació», comenta Claramunt. «També crec que és important que quan parlem de la importància de preservar la natura ho puguem fer sense preguntar-nos sempre per la seva utilitat. Tot mereix ser protegit. L’esperit de conservació pot anar més enllà dels interessos que el medi ambient tingui per a les persones», reflexiona García-Valdés.