Anar al contingut

A UNS 110 ANYS LLUM DE LA TERRA

Primera detecció d'aigua en un planeta potencialment habitable

L'exoplaneta té vuit vegades la massa de la Terra i orbita al voltant de la estrella nana freda K2-18

«Trobar aigua en un món potencialment habitable és increïblement emocionant», comenten els experts

El Periódico

Primera detecció d'aigua en un planeta potencialment habitable

A 110 anys llum de la Terra, a la constel·lació de Leo, una estrella nana freda acull una ‘superterra’ que podria complir les condicions necessàries per allotjar vida. Es tracta del conegut com a K2-K2-18b, un exoplaneta descobert el 2015 i que, després d’anys d’investigacions, ha donat lloc a la primera detecció atmosfèrica amb èxit de vapor d’aigua en un exoplaneta que orbita a la ‘zona habitable’ de la seva estrella.

L’equip d’investigadors responsables d’aquesta nova troballa, publicada aquest dimecres a la revista ‘Nature Astronomy’, argumenten que estem davant la confirmació de l’existència d’un planeta fora del Sistema Solar en què es combina la presència d’aigua a la superfície, potser fins i tot amb forma de núvols d’aigua líquida, amb unes temperatures adequades. Els experts també creuen que el planeta podria acollir altres molècules com el nitrogen i el metà però que, ja que amb les observacions actuals no es poden detectar correctament, faran falta estudis nous. La combinació d’aquests factors obre, almenys en un pla teòric, la possibilitat de trobar un altre cos celeste apte per a la vida tal com la coneixem.  

«Trobar aigua en un món potencialment habitable que no sigui la Terra és increïblement emocionant. El K2-K2-18b no és la ‘Terra 2.0’ ja que és significativament més pesat i té una composició atmosfèrica diferent. No obstant, ens acosta a respondre la pregunta fonamental: ¿La Terra és única?», comenta Angelos Tsiaras, un dels autors principals de l’estudi afiliat al Centre de Dades d’Exoquímica Espacial (CSED) de la London’s Global University.

«Això representa el pas més gran que s’ha fet fins al nostre objectiu final de trobar vida en altres planetes, de demostrar que no estem sols. Gràcies a les nostres observacions i el nostre model climàtic d’aquest planeta, hem demostrat que el seu vapor d’aigua es pot condensar en aigua líquida. Aquesta és la primera vegada», afegeix Björn Benneke, un dels líders de la investigació i professor de l’Institute for Research on Exoplanets.

Pot tenir un cicle d’aigua

El protagonista d’aquesta nova troballa orbita al voltant d’una estrella nana vermella amb una alta activitat, per la qual cosa els experts creuen que ek K2-K2-18b podria ser un lloc molt més hostil que la Terra i és probable que estigui exposat a més radiació. Els experts consideren que, tenint en compte les dades recopilades fins ara pel telescopi espacial Hubble, és possible que aquest exoplaneta tingui un cicle d’aigua que permeti la condensació dels núvols i que caigui la pluja d’aigua líquida. 

I fins aquí les ‘bones notícies’. Tot apunta que el gruixut embolcall gasós del K2-K2-18b probablement impediria la vida tal com la coneixem a la superfície del planeta. Malgrat això, els investigadors mostren entusiasme al recordar que aquest és només un primer pas en l’exploració de l’univers i que en un futur pròxim, amb la posada en marxa de nous instruments espacials, estarem un pas més a prop de detectar directament signes de vida més enllà del nostre Sistema Solar.

«Aquest descobriment fa que el K2-18 b sigui un dels objectius més interessants per a futurs estudis. S’han detectat més de 4.000 exoplanetes com aquest però continuem sense saber gaire cosa sobre la seva composició i naturalesa. A l’observar una gran mostra de planetes, esperem revelar secrets sobre la seva química, formació i evolució», comenta Giovanna Tinetti, coautora d’aquesta nova troballa. «Aquest estudi contribueix a la nostra comprensió dels mons habitables més enllà del nostre Sistema Solar i marca una nova era en la investigació dels exoplanetes, crucial per entendre finalment on se situa la Terra, la nostra única llar, en una imatge més àmplia del cosmos», reflexiona Tsiaras.