La Lluna continua tenint activitat tectònica

El satèl·lit terrestre és viu. Un nou estudi publicat aquest mateix dilluns en la revista 'Nature Geoscience' revela que la Lluna continua experimentant activitat sísmica en l’actualitat. Un prova d’això són els llunatrèmols detectats per les missions 'Apolo' i les milers de falles trobades a la superfície lunar per la sonda espacial 'Lunar Reconnaissance Orbiter' (LRO), les dues iniciatives liderades per la NASA.

La història d’aquesta reveladora troballa comença fa uns 50 anys, amb l’apogeu de l’exploració espacial. Entre el 1969 i el 1977, les missions 'Apolo' (11, 12, 14, 15 i 16) van assolir el terra lunar i van dipositar-hi un conjunt d’instruments per mesurar l’activitat sísmica. El 2010, la missió LRO de l’agència espacial nord-americana també va analitzar des de l’òrbita la superfície del satèl·lit i va revelar la presència de fins a 3.500 falles. Les dades obtingudes en aquell temps, segons van argumentar els experts, "obrien un nou capítol en la comprensió de la tectònica lunar".

Ara, dècades després d’aquelles històriques missions, un equip d’investigadors ha reprès i ha tornat a analitzar aquelles dades sobre la capa superficial de la Lluna. La conclusió que es desprèn d’aquests estudis és que, igual com un raïm s’arruga mentre s’asseca per convertir-se en una passa, la Lluna també "s’està arrugant" mentre el seu interior es refreda i s’encongeix. Aquest fenomen, que reflecteix com es trenca la capa lunar, està donant lloc a una sèrie de falles en les quals una secció de l’escorça queda empesa cap amunt i acaba recaient sobre una secció adjacent. 

Terratrèmols lunars

En aquesta nova avaluació, un equip d’investigadors va dissenyar un algoritme per a l’anàlisi d’activitat sísmica dispersa. Aquesta nova eina va permetre situar amb precisió un total de 28 llunatrèmols (que a la Terra s’haurien classificat amb una magnitud d’entre 2 i 5 en l’escala Richter) registrats en l’era 'Apolo' i posteriorment contrastar la informació amb la ubicació de les falles localitzades per la missió LRO. 

L’algoritme va situar molts dels sismes en les proximitats de les falles més joves, a una distància d’entre 30 i 60 quilòmetres. Per això, segons dedueixen els investigadors, almenys vuit dels terratrèmols detectats es van deure a una activitat tectònica. És a dir, al moviment de les plaques de l’escorça lunar al llarg de les falles. Això descartaria que les esquerdes lunars s’originessin després de l’impacte d’asteroides o amb els moviments a l’interior de la Lluna.

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

"És molt probable que aquestes vuit tremolors es produïssin a causa de falles que es lliscaven a mesura que l’escorça lunar es comprimia per la contracció global i les forces de marea, cosa que indica que els sismòmetres de les ‘Apolo’ van registrar que la Lluna es contreu i que, per tant, segueix activa tectònicament", explica Thomas Watters, autor principal d’aquesta investigació i científic del Centre per a Estudis Planetaris i de la Terra al Smithsonian Institute a Washington.

"Aquestes troballes emfatitzen que hem de tornar a la Lluna", argumenta Nicholas Schmerr, geòleg de la Universitat de Maryland i coautor de l’estudi. "Vam aprendre molt de les missions d’'Apolo', però en realitat només van esgarrapar la superfície. Amb una xarxa més gran de sismòmetres moderns, podríem fer grans progressos en la nostra comprensió de la geologia de la Lluna. Aquestes dades proporcionen alguns fruits molt prometedors per a la ciència de cara a una futura missió", conclou l’investigador.