De la ciutat del cotxe a la ciutat de les persones

El 1900, tothom anava amb bicicleta o en tramvia a Los Angeles. General Motors va comprar la xarxa de tramvies i va començar a desmantellar-la el 1945. Va arribar fins i tot a llançar tramvies al mar. Cap als anys 60, tothom s’havia passat al cotxe.

Als anys 70, el Congrés dels EUA va investigar General Motors pel "gran escàndol del tramvia". No va confirmar que aquests actes fossin una conspiració. No obstant, va deixar molt clar que adaptar les ciutats al cotxe havia sigut una operació titànica.

Desfer un canvi tan brutal no serà fàcil a cap ciutat. D’això en discutirà un grup d’expertes en el debat 'Com superar la cultura del cotxe", que tindrà lloc aquest dimecres 6 de març a les 18.30 hores al centre Ca l’Alier (Pere IV, 362).

La veu de les expertes

El debat, que compta amb el recolzament de l’Ajuntament de Barcelona, està organitzat per EL PERIÓDICO, en el marc de la seva Xarxa de Científiques Comunicadores, una iniciativa que pretén potenciar la veu de les dones expertes en el debat públic.

En l’acte hi participaran Olga Margalef, integrant de la Xarxa i de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire; Maria Rubert de Ventós, urbanista i opinant d’EL PERIÓDICO; Monika Bachofner, directora del laboratori europeu de mobilitat urbana recentment inaugurat a Barcelona (EIT Urban Mobility) i Natalie Mueller, investigadora de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

Segons Rubert de Ventós, de la mateixa forma que ja no es fuma als bars, no s’escup a terra o no s’abandonen les deposicions dels gossos, també hi haurà cada vegada menys cotxes a les ciutats, per raons de pura higiene. Ningú dubta dels perjudicis per a la salut de la contaminació, el soroll, els accidents, l’ocupació de l’espai públic i la falta d’activitat física, segons Mueller.

Resistències al canvi

No obstant, hi ha enormes resistències cap a un canvi de model. L’ús del cotxe continua augmentant a Barcelona, l’urbs amb més densitat de trànsit a Europa. La ciutat porta des del 2010 per sobre dels valors màxims de contaminació fixats per la Unió Europea, una cosa que es tradueix en 3.500 morts prematures cada any a l’àrea metropolitana.

Algunes accions per reduir l’ús de vehicles contaminants –com la unió dels tramvies, les superilles o l’extensió del carril bici– han trobat una forta oposició. Alhora, la mobilitat ha evolucionat en direccions inesperades, amb l’aparició del patinet elèctric o el conflicte al voltant d’Uber i Cabify.  

Casos d’èxit

Casos d’èxit, com Amsterdam i Copenhaguen, tenen coses per ensenyar sobre com superar obstacles. Segons Bachofner, aquest canvi es pot dur a terme en col·laboració amb la indústria automobilística, que ja s’està preparant per trobar nínxols de negoci en les noves formes de mobilitat.

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La conversa entre les expertes abordarà també mesures pràctiques, entre elles la zona de baixes emissions per restringir el trànsit, el peatge urbà i la millora i l’abaratiment del transport públic.

L’entrada a l’acte serà lliure, però amb aforament limitat. Els assistents també podran visitar de les 17.00 a les 18.00 hores l’exposició 'Metròpolis de ciutats: repensar l’urbanisme metropolità', reservant una entrada, gratuïta prèviament. Els lectors hi poden participar enviant les seves preguntes a través del formulari que trobaran en aquesta pàgina.