Anar al contingut

MOTIVACIÓ SOBREVALORADA

El perill del pensament positiu: "Ni els somriures curen, ni ser feliç és un tractament"

Cada vegada són més els experts que qüestionen la utilitat de l'anomenat pensament positiu i l'autoajuda

Els psicòlegs també es mostren escèptics sobre els beneficis de les premisses motivacionals

Valentina Raffio

El perill del pensament positiu: "Ni els somriures curen, ni ser feliç és un tractament"

DANNY CAMINAL

"Surt de la teva zona de confort. Sigues la millor versió de tu mateix. No et conformis amb poc. Ves a totes. No t’aturis mai fins que el bo sigui millor i el millor sigui excel·lent. I, facis el que facis, no t’oblidis de ser feliç". Aquestes són només algunes de les premisses que, sota el nom de l’anomenat 'pensament positiu', inunden el nostre dia a dia. Tasses, llibretes, agendes i acolorides publicacions a les xarxes socials ens recorden contínuament que la possibilitat d’assolir l’èxit personal és a les nostres mans i que, si encara no ho hem aconseguit, és perquè no ho hem volgut prou. ¿Però és cert això?

Són molts, cada vegada més, els professionals que es mostren escèptics amb aquest mena d’idees. "El ‘pensament positiu’ i la idea d’‘autoajuda’ parteixen de la perillosa premissa que tu ets l’únic responsable de la teva condició i que, en certa manera, tot el que et passa o et deixa de passar és únicament culpa teva", argumenta Juan Carlos Siurana, professor titular d’ètica de la Universitat de València i autor de llibres sobre la qüestió com ‘Felicidad a golpe de autoayuda’. "El problema arriba quan aquests eslògans motivacionals s’utilitzen per forçar les persones a viure en una mena de dictadura de la felicitat en la qual, tot i que tot vagi malament, l’important és mantenir-se positius i continuar esforçant-se amb un somriure estampat a la cara", afegeix amb reticència. "T’ho miris com t’ho miris això no està bé", reflexiona.

"El 'pensament positiu' i la idea d’'autoajuda' parteixen de la perillosa premissa que tu ets l’únic responsable de la teva condició"

Juan Carlos Siurana

Expert en ètica

Els somriures no curen

Molts experts han parlat del problema que suposen aquests missatges per a, per exemple, empènyer les persones cap a determinats estàndards de consum i productivitat. D’altres, no obstant, han destacat el mal que poden causar a individus en situacions especialment vulnerables. "El pensament positiu et desapodera com a persona", sentencia la biòloga i periodista Barbara Ehrenreich a ‘Sonríe o muere’, un llibre que va escriure després d’enfrontar-se a un càncer de mama sota la pressió del seu entorn per mantenir-se perennement feliç i positiva malgrat les circumstàncies. "És cruel dir-li a una persona que està passant un mal moment que somrigui i deixi de queixar-se", argumenta l’autora. I és en circumstàncies així que, segons argumenten els escèptics, el 'pensament positiu' es pot convertir en una arma de doble tall.  

"Quan algú rep un mal diagnòstic, per exemple de càncer, és molt habitual que el seu entorn li insisteixi en la importància de mantenir-se positiu. Això, per a una pacient, pot resultar devastador", afegeix Siurana. En aquestes situacions, segons explica l’expert en ètica, forçar algú a fer veure que és feliç tant sí com no pot portar el malalt a aïllar-se del seu entorn en els moments de debilitat per por que se li retregui la seva tristesa, preocupació o ansietat. "Convé deixar molt clar que ni els somriures curen, ni ser feliç és un tractament per a una malaltia", argumenta. "Cada emoció té la seva funció i hi ha moments en els quals, ho vulguis o no, necessites estar trist. És antinatural que et pressionin per estar feliç sempre, les 24 hores dels 365 dies de l’any", conclou.

"És cruel dir-li a una persona que està tenint un mal moment que somrigui i deixi de queixar-se"

Barbara Ehrenreich

Biòloga i periodista, autora de 'Sonríe o muere'

Felicidad tòxica

Confiar cegament en els eslògans motivacionals pot fins i tot iniciar un cercle autodestructiu. "El missatge que es transmeten és que facis el que facis no és suficient. Que sempre has de continuar esforçant-te per rendir més i més. Tot això pot portar a una persona cap a una nivell d’exigència  i perfeccionisme extremadament nociu", argumenta el psicòleg Daniel Palacino. "Si algú sent que mai aconsegueix estar a l’altura de les expectatives, fins i tot pot caure en un profund procés de frustració i culpa. Això, en els casos més greus, pot desembocar en trastorns d’ansietat o d’alimentació", afegeix.

En ocasions, segons explica Palacino, les premisses del 'pensament positiu' i els llibres d’autoajuda intenten plantejar-se com una alternativa a la teràpia real. I és aquí on, una vegada més, el pacient es pot trobar en una situació vulnerable. "Si algú està passant per un mal moment i creu que necessita ajuda psicològica el que hauria de fer és anar a un psicòleg qualificat, no confiar en mantres i frases motivacionals buides de les que fins i tot pots trobar impreses en una tassa", reflexiona. "El problema rau en creure que amb només seguir aquests ensenyaments simples tot anirà bé", matisa el psicòleg.

"Tot això pot portar una persona cap a una nivell d’exigència  i perfeccionisme extremadament nociu"

Daniel Palacino

Psicòleg

El negoci de la motivació

Avui dia són molts els que argumenten que la 'cultura de la pensament positiu' ha trobat en la societat actual el caldo de cultiu perfecte per propagar el seu missatge. "Estem en un moment que s’intenten abordar els problemes d’una manera excessivament ràpida i superficial; per això aquestes premisses pseudopsicològiques aconsegueixen calar tan fàcilment en l’imaginari col·lectiu", sentencien Lázaro Santano i Merche García-Jiménez, psicòlegs responsables del projecte crític 'Diagnóstico Cultura'.

"La gran majoria dels llibres d’autoajuda, molts dels quals s’acaben convertint en ‘best-sellers’, s’haurien de llegir com pamflets d’autoexplotació", afegeixen els escèptics, també experts en divulgació cultural i activisme social. "Tots els continguts de tipus motivacional funcionen molt bé perquè són fàcils de convertir en productes de mercat que es venen molt bé en un escenari de consum desmesurat, en què hi abunda la hipèrbole, l’espectacle i una sentimentalitat buida", reflexionen Santano i García-Jiménez.

"La gran majoria dels llibres d’autoajuda s’haurien de llegir com pamflets d’autoexplotació"

Lázaro Santano i Merche García-Jiménez

Psicòlegs responsables del projecte crític 'Diagnóstico Cultura'