Neix el primer nadó d'un úter trasplantat d'una donant morta

La revista mèdica 'The Lancet' ha publicat una recerca duta a terme en un hospital del Brasil sobre el primer nadó nascut en un úter trasplantat a partir d’una donant morta, cosa que pot augmentar les opcions de concebre per a les dones amb problemes de fertilitat uterina.

Actualment, la donació d’úter només es pot dur a terme a partir de familiars, de manera que les opcions es redueixen, ja que hi ha pocs donants vius.

L’èxit aconseguit mitjançant aquesta nova tècnica, duta a terme a l’Hospital das Clínicas, de la Universitat de São Paulo, suposa també el primer trasplantament uterí a l’Amèrica Llatina i pot augmentar la disponibilitat de donants i les possibilitats de les dones de quedar-se embarassades.

Els científics van assenyalar que els resultats de les donacions de donants vives i mortes encara no s’han comparat, i que les tècniques quirúrgiques i d’immunosupressió s’optimitzaran en futurs estudis.

Una nena sana

La receptora del trasplantament va ser una pacient de 32 anys amb infertilitat uterina, a la qual es va implantar l’úter mitjançant una cirurgia que va durar més de 10 hores, en què l’òrgan donat es va connectar a les seves venes, artèries, lligaments i canals vaginals.

Després de set mesos en què la pacient no va rebutjar el nou òrgan i va tenir la menstruació, se li van introduir els òvuls fecundats, que van donar lloc a un embarassat comú.

El nadó va ser una nena sana, que va néixer per cesària a les 35 setmanes i tres dies i va pesar uns dos quilos i mig.

Després del part, l’úter es va extreure sense que s’hi trobés cap anomalia, i tres dies després la mare i la petita van rebre l’alta mèdica.

Anteriorment s’havien realitzat 10 trasplantaments d’úter més de donants mortes als Estats Units, la República Txeca i Turquia, però aquest és el primer que dona lloc a un nadó viu.

El primer part que es va produir a partir de trasplantament uterí d’una donant viva va tenir lloc a Suècia el 2013 i també es va publicar a 'The Lancet'.

En total, s’han realitzat 39 procediments d’aquest tipus, cosa que ha donat com a resultat 11 nadons vius fins al moment.

“Èticament molt qüestionable”

Malgrat considerar aquest trasplantament com un "important avenç tècnic", la directora del’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), Beatriz Domínguez-Gil, ha considerat que aquesta pràctica és "èticament molt qüestionable". "És una solució de molt risc per culminar el desig de ser mare", ha afegit en declaracions a l’agència de Servimedia.

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

"En un trasplantament d’òrgans sòlids com el cor o el fetge es fan tractaments immunosupressors per tota la vida, perquè aquesta persona afectada no té cap altra opció per continuar vivint. Els riscos compensen, però en el cas del trasplantament d’úter estem parlant de fer dues intervencions quirúrgiques en una dona que està sana. Implantar-li l’úter i després extirpar-l’hi, després de culminar l’embaràs, si aquest té èxit, cosa que no sempre passa. Així, per tenir un fill, una dona sana se sotmet a una teràpia immunosupressora, s’exposa a riscos tant ella com el nadó. És una solució d’alt risc", ha afegit la directora de l’ONT.

Si una dona fes aquesta petició en el Sistema Nacional de Salut (SNS), ha explicat Domínguez-Gil, "existeixen una sèrie de passos que s’han de seguir. Es necessitaria un protocol d’investigació, una valoració ètica del Comitè Assistencial del centre on es faci la petició, una altra de clínica, així com l’autorització de la comunitat implicada i un aval de la Comissió de Trasplantaments del Consell Interterritorial. Aquests passos s’haurien de seguir escrupolosament i en aquest procés es posarien sobre la taula qüestionaments ètics, perquè que una intervenció es pugui fer d’una forma tècnica no vol dir que sigui també factible en altres aspectes".