Anar al contingut

Manipulacions genètiques

Les claus de l''edició genètica' de nadons amb la tècnica CRISPR

Preguntes i respostes sobre el polèmic experiment amb dues bessones xineses efectuat per He Jiankui

Michele Catanzaro

Les claus de l''edició genètica' de nadons amb la tècnica CRISPR

Mark Schiefelbein

¿Què ha passat?

El biòleg xinès He Jiankui va anunciar el 26 de novembre passat que havia aconseguit alterar l’ADN dels embrions de dues bessones, de tal manera que una va néixer amb una modificació genètica que la fa resistent al VIH. En concret, el gen modificat és el CCR5. Una alteració natural d’aquest gen protegeix del contagi. Una bessona té les dues còpies d’aquest gen modificat; l’altra, només una, segons He Jiankui. El científic també ha anunciat que un altre embaràs amb un embrió modificat està en marxa.

¿Estem segurs del que ha passat?

L’investigador, que fa uns mesos que està de permís de la seva universitat, va anunciar el resultat en un vídeo de Youtube, en lloc de publicar-lo en una revista científica, on hauria passat un control de qualitat anomenat ‘revisió per parells’. Després, va presentar el treball en el segon Summit Internacional d’Edició Genètica, a Hong Kong. Els experts consideren plausible que hagi aconseguit naixements a partir d’embrions modificats, com ja ha passat amb porcs o primats. No obstant, l’opacitat del mètode deixa moltes preguntes obertes.

¿Com s’han modificat les bebès?

El científic ha utilitzat el CRISPR, una tècnica d’"edició" del genoma que ha revolucionat la biologia des de la seva invenció el 2012, perquè permet produir les alteracions amb una precisió i facilitat sense precedents. La tècnica CRISPR es compara sovint amb unes 'tisores moleculars'. Es pot dirigir aquesta tisora cap a gens concrets per tallar-los. També se la pot equipar amb una seqüència de substitució, que la maquinària de reparació cel·lular fa servir per reemplaçar els gens que s’han tallat. He Jiankui ha injectat esperma, juntament amb les tisores moleculars, en òvuls. Això ha produït 22 embrions. Dos d’aquests contenien la modificació desitjada, s’han implantat, i han donat lloc a les bessones.

¿Els nadons són realment immunes a la sida?

En realitat, hi ha variants del VIH que utilitzen un altre gen com a porta d’entrada: el gen CXCR4. A més, una de les bessones sembla que té alterada només una còpia del gen, cosa que resulta una protecció més baixa.

¿Hi ha efectes col·laterals?

És possible que n’hi hagi. En primer lloc, les tisores moleculars poden errar la diana, i produir modificacions on no toca (‘off-target’). Però el més greu és que tot i que encertin l’objectiu, només en una minoria de casos es produeix exactament la modificació desitjada. La previsibilitat de la tècnica CRISPR continua sent baixa. En conseqüència, en les diverses cèl·lules de les bessones hi haurà diverses variacions de la modificació imposada, un fenomen anomenat mosaïcisme. En els dos casos, les variacions no desitjades poden ser potencialment nocives. Finalment, tot i que la modificació fos perfecta, és conegut que la millor protecció del VIH conferida per l’alteració del CCR5 es paga amb més vulnerabilitat davant del virus del Nil Occidental.

¿Era necessari aplicar aquesta tècnica?

La tècnica no era necessària, ja que els embrions sense alterar eren embrions sans. He Jiankui va escollir parelles en què el pare té SIDA, però el virus d’aquesta malaltia no es transmet a la descendència si el pare malalt pren els fàrmacs adequats. També es pot fer servir la tècnica de la rentada d’esperma, en el cas de la fecundació ‘in vitro’.

¿La tècnica podria convertir-se en una vacuna de la sida?

És pràcticament impossible, perquè requeriria dur a terme milions de fecundacions ‘in vitro’ per immunitzar els embrions, una cosa impensable, encara més als països en desenvolupament, on la sida creix més.

¿La tècnica pretén curar o 'millorar' les persones?

La tècnica no s’haa utilitzat per curar un problema genètic, sinó per donar a un individu una protecció extra davant d’una malaltia. Això es pot interpretar com una "millora", que obre la porta a una humanitat dividida entre individus millorats i d’altres que no s’ho poden permetre.  La posició oficial de la comunitat científica és que els embrions modificats no haurien d’implantar-se i convertir-se en nadons mai. No només per l’efecte en aquests nadons, sinó perquè les modificacions es transmetran a tota la descendència.

¿Es farà servir la tècnica en un futur?

Els científics admeten que en un futur es podran modificar embrions (de fet, en la segona cimera d’edició genètica celebrada la setmana passada a Hong Kong han demanat un full de ruta per anar cap a assajos clínics amb embrions humans), però només després d’haver assegurat l’absència d’efectes col·laterals i per evitar malalties greus, com la de Huntington, per exemple, no com a mesura de prevenció. En tot cas, a això el precediran altres aplicacions, com la modificació de plantes i animals, o l’ús del CRISPR en persones adultes malaltes (amb modificació que no es transmetran a la descendència).

¿Hi ha negoci en aquest assumpte?

He Jiankui és propietari d’una empresa, Direct Genomics, que pot lucrar-se amb les seves descobertes. El component de màrqueting de l’anunci és evident, considerant que va passar just el dia abans de la inauguració de la segona cimera d’edició genètica.

¿Com ha reaccionat la comunitat científica?

El rebuig ha sigut majoritari, fins i tot a la Xina, on la Southern University of Science and Technology de Shenzhen ha suspès el científic, més de 100 investigadors han condemnat l’experiment i diverses institucions han obert investigacions. No obstant, algunes veus aïllades, però influents, com el genetista de Harvard George Church, han justificat en part l’experiment, si finalment la salut de les nenes és bona.

Temes: Genètica