Anar al contingut

Investigació polèmica

Científics i el Govern xinès donen l'esquena al biòleg que ha modificat els gens de dos nadons

He Jiankui estava preparat per a les crítiques, va aclarir, però és dubtós que intuís la lapidació global a què ha sigut sotmès

Adrián Foncillas

Científics i el Govern xinès donen l'esquena al biòleg que ha modificat els gens de dos nadons

Mark Schiefelbein

He Jiankui està sol. Abandonat per la seva universitat, els seus col·legues i el seu país des que ahir va anunciar el naixement dels primers nadons amb l’ADN modificat. Estava preparat per a les crítiques, va aclarir, però és dubtós que intuís la lapidació global. No és estrany que els avenços mèdics generin anticossos. Quaranta anys enrere, quan va néixer la primera nena proveta, molts defensaven que la ciència no havia de donar fills a qui la naturalesa els els negava, l’Església catòlica no va demorar la seva condemna i l’informe Warlock, redactat per metges, recomanava reservar-la només a parelles estables. El temps dirà si He ha sigut un pioner o un Frankenstein tronat i immoral. El biòleg xinès, que va vaticinar que la seva troballa empetitiria la fecundació in vitro, potser confia en el judici de la història per suportar el seu desolador present.

Els indicis no aboquen a l’optimisme. El Govern xinès, que amaneix amb pompa els avenços científics patris, s’ha desmarcat. La Comissió Nacional de Salut ha ordenat una “profunda investigació i verificació” del seu estudi. La màxima autoritat mèdica té la potestat d’aturar qualsevol experiment si atempta contra l’ètica o la seguretat sanitària. Els seus responsables afirmen que desconeixien la feina de He i que la seva publicació a internet els va deixar tan atònits com la resta, segons la premsa nacional.

Violacions del codi ètic

També la Universitat de Ciència i Tecnologia del Sud de Shenzhen ha al·legat ignorància. El centre va acusar ahir He de serioses violacions del codi ètic i de conducta i va afirmar que va desenvolupar la seva feina durant una baixa no remunerada. “La universitat només va autoritzar experiments amb animals. Si ens ho hagués plantejat, ho hauríem discutit”, ha revelat Chen Yonglong, subdirector del comitè ètic de la universitat, al diari hongkonguès ‘South China Morning Post’. També la Comissió de Planificació Familiar i Salut de Shenzhen, la ciutat del sud on s’ubica el centre, examinarà si va violar els paràmetres ètics.

La manipulació genètica d’embrions està prohibida als Estats Units i Europa. La Xina ha aprovat directrius ètiques que impedeixen la seva implantació en animals i humans amb finalitats reproductives però els experts remarquen les llacunes legals que permeten el desenvolupament del sector. La Xina va ser pionera el 2016 en injectar cèl·lules genèticament modificades a un pacient amb càncer de pulmó avançat i està elaborant el registre més gran de l’ADN del món.

Tampoc trobarà consol He en els seus col·legues. Una carta firmada per 120 científics xinesos qualifica la feina de He de “bogeria” i demana lleis més estrictes. “La capsa de Pandora ha sigut destapada però encara tenim una oportunitat per tancar-la abans que passi l’irreparable”, demanen. També diuen que és injust que He arrossegui al llot els científics xinesos “diligents, innovadors i que apliquen els principis ètics bàsics”. Una altra carta firmada per 40 advocats exigeix que s’investigui les possibles violacions de la llei i demanen les autoritats sanitàries que protegeixin les bessones.

He va revelar la seva feina en la vigília de la segona edició de la Conferència Internacional de Manipulació del Genoma Humà. Comença avui a Hong Kong i acabarà dijous amb un manifest conjunt sobre els seus límits ètics i com regular la seva pràctica. És previsible que la intervenció de demà de He empenyi a un conclave científic d’abstrusa terminologia a les portades globals. També era previsible a hores d’ara que David Baltimore, president de la conferència, no sabés de la feina de He. “No tinc ni idea del que parlarà ni quins temes tractarà”, ha reconegut.

El científic xinès va revelar ahir que havia ajudat que naixessin els primers nens amb l’ADN alterat del món per evitar la infecció del virus de la sida. He va experimentar amb un grup de parelles en les quals l’home és seropositiu. Va separar els espermatozoides de l’esperma, on sotja l’HIV, abans de fecundar un embrió. Quan aquests tenien entre tres i cinc dies, va extreure unes quantes cèl·lules per ser editades mitjançant la tècnica CRISPR, una eina que permet retallar i enganxar de la seqüència de l’ADN amb extrema precisió. Les bessones, nascudes setmanes enrere,”es troben tan sanes i segures com la resta de nadons”, va aclarir el biòleg.

Manipulacions genètiques

També va anticipar el debat ètic. “Entenc que la meva feina serà discutida però crec que les famílies necessiten aquesta tecnologia i estic disposat a suportar les crítiques per ells”.

La comunitat científica global li va retreure la forma i el fons. La seva presentació en vídeos penjats a Youtube impedeix la fiscalització del gremi. Algunes veus dubten fins i tot que hagi aconseguit el que clama. Però les recriminacions ètiques van eclipsar aviat qualsevol violació de la litúrgia procedimental. La manipulació d’un embrió podria ser heretada per futures generacions i afectar tota la cadena genètica, van recordar. Els embrions, a més, estaven sans, per la qual cosa la seva feina s’acosta més a la millora genètica que va crear l’eugenèsia que a la curació d’una malaltia.

L’escàndol ha recuperat aquella distopia que entreveia Stephen Hawking en un món de manipulacions genètiques sense brides: la creació de superhumans causarà problemes polítics sobre la gestió de la resta dels homes, que no podran competir i probablement s’extingiran o es convertiran en irrellevants. “Es formarà una raça d’éssers autodissenyats que aniran millorant a un ritme cada vegada més alt”, va vaticinar.

Temes: Xina