Anar al contingut

ANUNCI POLÈMIC

Un científic xinès assegura haver modificat per primera vegada els gens de nadons

L'edició de l'ADN pot permetre evitar que dues nadons contreguin el virus de la sida

Adrián Foncillas

Un científic xinès assegura haver modificat per primera vegada els gens de nadons

Mark Schiefelbein

La Xina ha obert la porta a la modificació genètica d’embrions, tan inquietant per a uns com prometedora per a altres. He Jiangkui, un científic xinès, afirma que ha ajudat al naixement dels primers nens amb l’ADN alterat del món per evitar la infecció del virus de la sida. Es tracta d’una parella de bessones i, d’acord amb He, suposa un avenç més gran al de la fecundació in vitro.

El descobriment encara no ha sigut confirmat de forma independent ni ha estat publicat en revistes del sector. El naixement de les bessones, si es confirmés, suposaria un èxit refulgent per a He i la Xina, tot i que no se salvarà de la controvèrsia. Alguns veuen la modificació genètica com una via revolucionària per corregir les malalties hereditàries mentre que d’altres denuncien un mecanisme per aconseguir nens de disseny que voreja l’eugenèsia. La pràctica es troba a mig camí entre el tractament mèdic i la millora a la carta. La modificació d’un embrió, a més, podria ser heretada per futures generacions i pdoria afectar tota la cadena genètica.

L’ús d’embrions genèticament alterats per a embarassos està prohibit tant a Europa com als Estats UnitsTambé ho està a la Xina per una directiva ministerial aprovada el 2003 i no és clar si He la va desobeir o si va obtenir un permís especial.

El biòleg xinès ha aclarit que el seu objectiu no era curar o prevenir la malaltia als nens, sinó atorgar-los el tret que un petit segment de la població té i que els fan immune al VIH, el virus de la sida.

L’edició de l’ADN és relativament fàcil en els últims anys gràcies a l’eina coneguda com a CRISPR, que permet la introducció d’un gen necessari o la sostracció d’un altre de problemàtic.

L’investigador He Jiankui /mark schiefelbein (AP)

He va experimentar amb un grup de parelles en les quals un cònjuge havia contret la sida, tot i que la malaltia estava ja molt controlada amb els tractaments tradicionals. El científic va separar els espermatozoides de l’esperma, on assetja el HIV, abans de fecundar un embrió. Quan aquests tenien entre tres i cinc dies, va extreure unes quantes cèl·lules per ser editades. Les parelles van poder elegir si volien un embrió original o editat per a l’embaràs i 16 de les 22 van triar la segona opció. Onze embrions van ser utilitzats en sis intents de fecundació abans que naixessin les bessones.

Els estudis revelats per He mostren que una d’elles té les dues còpies del gen alterat, mentre que l’altra només en té una i no hi ha evidències de danys.

“Sento una gran responsabilitat perquè no és només el primer cas, sinó que també serà un exemple”, ha assenyalat He a l’agència Associated Press.

Escepticisme científic

Els experts consultats per l’agència han mostrat cert escepticisme fonamentat en debats ètics i científics. El doctor Kiran Musunuru, de la Universitat de Pennsilvània, ho ha qualificat d’“inadmissible i moralment indefensable”. Pel doctor Eric Topol, que lidera un institut d’investigació de Califòrnia, és encara massa aviat per treure’n conclusions. “Estem parlant del manual d’instruccions de l’ésser humà. És un assumpte seriós”, ha jutjat. L’actitud contrària ha sigut defensada per George Church, respectat genetista de la Universitat de Harvard, que veu “justificable” la modificació d’embrions per lluitar contra les amenaces a la salut pública.

El biòleg xinès ja havia assajat les modificacions genètiques amb ratolins, mones i embrions humans en els últims anys i sol·licitat les patents. El seu currículum mostra que va estudiar a les universitats nord-americanes de Rice i Stanford. La Xina el va atreure anys enrere amb el pla que pretén repatriar el talent nacional format a l’estranger per convertir el gegant asiàtic en una potència científica. He dirigeix des d’aleshores el seu laboratori a la Universitat de Ciència i Tecnologia Xinesa de Shenzhen. 

La seva troballa ha sigut revelada la vigília de la conferència internacional d’edició genètica de Hong Kong i és previsible que en els pròxims dies es coneguin més detalls. Al web del seu laboratori defensa la manipulació genètica com una via per millorar la vida humana en un ambient cada vegada més canviant i hostil. “Durant milers de milions d’anys, la vida ha progressat seguint les teories evolutives de Darwin”, recorda. Però la industrialització ha modificat l’ecosistema de manera radical i creat “reptes majúsculs” que l’home pot mitigar amb “ eines poderoses”.

¿Per què amb la sida?

He i el seu equip van publicar l’any passat un compromís ètic en el qual vaticinaven que la seva invenció superaria la de la fecundació in vitro, que va merèixer el Nobel el 2010. En el seu compte de Wechat, la plataforma social més cèlebre a la Xina, ja semblava anticipar el debat ètic que s’acostava. “Dono suport a l’edició genètica per al tractament i prevenció de malalties, però no per a millores o increments de la intel·ligència, perquè això no beneficiaria la societat”, deia.

L’elecció de la sida, ha relatat, descansa en l’estigma que els infectats continuen patint a la Xina. La malaltia va causar una crisi de salut pública dues dècades enrere, quan l’extracció massiva de sang a pobres camperols de la província de Henan va acabar en milions de contagis. L’antic primer ministre xinès, We Jiabao, va abraçar un malalt anys enrere per lluitar contra la por imperant. La seva situació ha millorat en les últimes dècades, però persisteix certa discriminació laboral i social.

Temes: Genètica Xina