Anar al contingut

XARXES SOCIALS

Així es va aconseguir que un 'fake' es fes viral en plena campanya electoral dels EUA

Un nou estudi analitza el recorregut d'una falsa notícia sobre immigrants sense papers difosa durant la campanya electoral nord-americana del 2016

El Periódico

Ja són diferents els estudis que apunten que les ‘fake news’ van jugar un paper fonamental en les eleccions presidencials nord-americanes del 2016. Però ara, una nova investigació afegeix que la difusió d’aquests ‘fakes’ va ser impulsada principalment a través de comptes automatitzats, també coneguts com a bots.

Les dades obtingudes per aquest nou estudi, publicat a la revista ‘Nature Communications’, apunten que un 6% dels comptes de Twitter identificats com a bots van contribuir a la difusió del 31% de la informació de baixa credibilitat en xarxes socials. Aquests comptes, a més, van ser responsables del 34% dels falsos articles compartits. Aquesta dinàmica podria haver contribuït que aquestes ‘fake news’ s’acabessin fent virals en un moment especialment candent de la campanya electoral.

"Aquest estudi troba que els bots contribueixen significativament a la disseminació d’informació errònia a la xarxa i també mostra la rapidesa amb què aquests missatges es poden propagar", explica Filippo Menczer, professor de l’Escola d’Informàtica, Computació i Enginyeria d’Indiana University i primer autor de l’estudi.

El ‘fake’ que es va tornar viral

"Més de tres milions d’immigrants il·legals van votar en les eleccions presidencials nord-americanes del 2016". Aquesta és, a grans trets, la falsa premissa amb què va començar a circular el ‘fake’. La falsa notícia ràpidament es va tornar viral i va acabar per inundar les xarxes socials. Segons apunten els investigadors responsables d’aquest nou estudi, a Twitter la informació va començar a circular gràcies a l’ús de bots ‘camuflats’ com a comptes personals i, a partir d’allà, va inundar la xarxa.

En aquest gràfic elaborat per visualitzar la difusió d’aquest ‘fake’ es pot apreciar l’abast que va arribar a tenir al seu dia. En blau es mostra el nombre de retuits i cites i en vermell, les mencions i respostes. A la imatge es representa l’anàlisi de 400.000 articles compartits i milions de missatges publicats a Twitter entre el maig del 2016 i el març del 2017, un període que inclou el final de les primàries presidencials del 2016 i les eleccions presidencials de l’any següent.

Difusió del ‘fake’ a través de Twitter / Filippo Menczer, Indiana University

¿Quin paper juguen els bots?

Els comptes automatitzats, per si sols, podrien no ser suficients per començar un ‘fake’. Això sí, d’acord amb aquesta nova anàlisi, els bots podrien ser els responsables d’amplificar i donar visibilitat al missatge fins que es torna viral. En molts casos, segons van observar els investigadors, la funció dels falsos comptes consistia a desencadenar una allau de centenars de retuits automàtics amb enllaços repetits en publicacions recurrents i apuntar-los directament cap a comptes altament influents.

Un dels exemples que se cita en l’estudi és el cas en què un sol compte va esmentar el llavors candidat Donald Trump (@realDonaldTrump) en 19 missatges separats sobre milions d’immigrants il·legals que van emetre vots en les eleccions presidencials. Aquesta falsa afirmació, després de fer-se viral, es va acabar convertint en un punt important de la campanya electoral.

"Les persones tendeixen a confiar més en els missatges que semblen provenir de moltes persones", afegeix el coautor de l’estudi Giovanni Luca Ciampaglia, investigador de l’Institut de Ciències de la Xarxa d’Indiana University. "Els bots s’aprofiten d’aquesta sensació de confiança per aconseguir que els missatges semblin tan populars i així acaben enganyant persones reals perquè difonguin els seus missatges per ells".