SENSE EFICÀCIA PROVADA

Acupuntura, reiki, osteopatia, flors de Bach..., ¿funcionen?

Repassem quatre de les pseudoteràpies més populars que podrien quedar expulsades dels centres sanitaris quan el pla del Govern sigui una realitat

zentauroepp45904957 acupuntura181115141042

zentauroepp45904957 acupuntura181115141042

4
Es llegeix en minuts
Olga Pereda / Valentina Raffio

El Govern ha presentat el seu pla contra les pseudoteràpies, que té per objectiu protegir la salut de les persones. Quan el projecte sigui una realitat, les teràpies alternatives estaran expulsades dels centres sanitaris i les universitats. La llista que manegen els ministeris de Sanitat i Ciència inclou més de cent pràctiques pseudocientífiques, els (presumptes) beneficis en la salut de les quals manquen d'evidència científica. Algunes teràpies, tanmateix, tenen prestigi social. En repassem quatre de les més populars.   

1. Acupuntura

¿Què és? Inserir agulles per tot el cos per millorar la salut.

¿Quin és el seu origen? L'evidència més antiga d'aquesta pràctica va ser trobada al cor d'Europa, encara que des de la Xina s'insisteix que és originària d'Orient. La llegenda explica que un soldat que lluitava en la guerra de Mongòlia –any 2600 aC– va ser tocat per una fletxa. No només no el va matar sinó que el va curar d'una malaltia. A l'antiga Xina es pensava que les malalties eren causades per dimonis dins del cos humà, així que inserir agulles al cos podria matar els dimonis.

¿En què es basa? L'acupuntura –que té moltes escoles– està basada en el 'qi', (suposat) flux d'energia vital. Seguint aquesta teoria, les malalties són degudes a desajustos en l'esmentat flux i el repte de l'acupuntura és prémer els punts clau per reajustar el 'qi'.

¿Funciona? El 2003, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar un informe en el qual es deia que l'acupuntura era eficaç en 28 afeccions, des de les nàusees fins al vessament cerebral. Tanmateix, després es va comprovar que l'estudi de l'OMS va ser extremament enganyós: massa assajos considerats, molts dels quals eren procedents de la Xina, segons destaquen el catedràtic de Medicina Edzard Ernest i el periodista científic Simon Singh en el seu assaig '¿Truco o tratamiento? La medicina alternativa a prueba' (editada a Espanya per Capitán Swing). En el dia d'avui el que se sap és que no hi ha evidència científica del 'qi' i que l'acupuntura funciona com a placebo per a una àmplia gamma d'afeccions. “Un tractament que depèn tant de l'efecte placebo és essencialment un tractament fals. L'acupuntura funciona només perquè hi ha pacients que tenen fe en aquesta pràctica”, conclouen els autors de '¿Truco o tratamiento?'

2. Reiki

¿Què és? Col·locar les mans a sobre del cos del pacient.

¿Quin és el seu origen? Lluny de ser una tècnica mil·lenària, va ser inventada el 1922 pel japonès Mikao Usui, que durant un pelegrinatge per una muntanya de Kyoto va assolir un estat d'il·luminació i va aprendre “miraculosament” la tècnica, explica Luis Alfonso Gámez, divulgador, periodista científic d’'El Correo' i soci fundador de Círculo Escéptico.

¿En què es basa? En l'anomenada energia universal que té cada persona (la ciència no ha demostrat la seva existència). Els seus defensors asseguren que equilibra l'energia, desbloqueja emocions, ajuda a superar pors i ens connecta amb nosaltres mateixos.

¿Funciona? No. Una nena d'11 anys, Emily Rose, va desmuntar el mite i el 1998 es va convertir en l'autor més jove que ha firmat un article d'investigació a la prestigiosa revista de l'Associació Mèdica Americana. El reiki no té cap benefici sobre la salut i tampoc efectes secundaris.

3. Osteopatia

¿Què és? Un massatge que, segons els seus promotors, “recupera l'equilibri mecànic del conjunt dels teixits corporals musculoesquelètics, nerviosos, viscerals i circulatoris”.

¿Quin és el seu origen? El precursor de l'osteopatia va ser el nord-americà Andrew Taylor Still. Al final de la guerra de Secessió, una epidèmia de meningitis va matar tres dels seus fills i es va començar a qüestionar la medicina convencional, “basava en fàrmacs de dubtosa eficàcia, remeis que ell sempre va considerar tòxics i nocius per a l'organisme”, segons ROE (Registre dels Osteòpates d'Espanya). Va intentar buscar una nova medicina més conforme a les lleis de la natura i a partir del 1874 va començar a exercir una medicina basada en l'enfocament manual que va denominar osteopatia.

¿En què es basa? D'acord amb l'osteopatia, l'estat dels ossos, músculs i articulacions té repercussió en la resta del cos humà. D'aquesta manera, un osteòpata “corregeix problemes d'equilibri i mobilitat en l'estructura òssia i muscular del nostre cos per, per exemple, millorar la irrigació sanguínia i curar una malaltia a l'estómac”. 

¿Funciona? El Grup de Recerca en Comunicació Científica (GRECC) recorda que part dels principis sota els quals Still va concebre l'osteopatia han estat provats falsos al llarg del segle XX. D'acord amb les crítiques, l'osteopatia no té cap benefici que no tingui qualsevol altre tipus de massatge terapèutic.

4. Flors de Bach

¿Què és? Un conjunt de 38 preparats artesanals no farmacològics, elaborats a partir d'una maceració de flors en aigua a les quals s'afegeix brandi com a conservant.

¿Quin és el seu origen? El metge Edward Bach (Anglaterra, 1886) considerava que les malalties eren una manifestació física dels desequilibris emocionals i es va dedicar a buscar remeis en les plantes.

Notícies relacionades

¿En què es basa? La Societat per a l'Avenç del Pensament Crític deixa clar que la teràpia floral “no té per objectiu actuar sobre la malaltia directament, sinó sobre la manera de veure la vida que té el pacient i el seu estat d'ànim”. Per a això, Bach va realitzar una classificació de set actituds causants de problemes de salut. Entre els quals, el temor, l'apatia i la societat.

¿Funciona? El Grup de Recerca en Comunicació Científica assegura que els principis de preparació d'aquests remeis són similars als de l'homeopatia, encara que la seva preparació es basa en dilucions més baixes. “Els estudis –conclouen– han demostrat l’absència de principis actius en les plantes utilitzades i, per tant, la seva capacitat de produir efectes resulta nul·la”. D'altra banda –recorda el GRECC– aquests preparats contenen una proporció important d'alcohol, que s'utilitza com a conservant i que pot contribuir a cert efecte placebo.

Temes:

Pseudociencia