Fòrum Primera Plan@

Adela Muñoz: "La premsa pot ajudar molt les dones científiques"

La química i escriptora exposa com fa anys que la bretxa de gènere en ciència no millora

Iniciatives com la Xarxa de Científiques Comunicadores d'EL PERIÓDICO poden donar la volta al problema

adela-muoz-desayuno / periodico

3
Es llegeix en minuts
Michele Catanzaro
Michele Catanzaro

Periodista

ver +

La bretxa entre homes i dones a l’hora d’arribar a posicions de responsabilitat en la ciència a penes s’ha reduït en l’última dècada. Així ho revela un diagrama en forma de tisora presentat aquest matí alfòrum Primera Plan@ d’El Periódico per Adela Muñoz Páez, escriptora i catedràtica de Química de la Universitat de Sevilla. Entre el 2007 i el 2013, aquesta tisora s’ha quedat gairebé idèntica, en lloc de tancar-se.

"Les tisores es van tancant, però molt a poc a poc. No hi ha un avenç lineal, un progrés cap a una situació millor", va observar Muñoz durant l’acte. La investigadora va posar de manifest que el problema ve de lluny, per mitjà d’un acostament xocant de fotos. En la famosa conferència Solvay del 1911, que va reunir 29 físics com Einstein i els pares de la mecànica quàntica, només hi havia una dona. Un segle més tard, en la conferència Solvay de 2011, la proporció era gairebé idèntica: dues dones entre 63 físics.

Després d’anys de feina d’investigació bàsica, Adela Muñoz s’ha implicat cada vegada més en la divulgació de la ciència, per mitjà de llibres, articles en premsa i fins i tot una obra teatral didàctica, en la qual interpreta Marie Curie. Des del 2017, és columnista d’EL PERIÓDICO.

La investigadora va alertar sobre problemes persistents, com la bretxa salarial entre els científics i les seves col·legues i l’escàs accés de les noies a carreres com Enginyeria i Informàtica, que ronda el 20% dels inscrits.

"Hi ha cada vegada més científiques als laboratoris, però ¿és real la incorporació de la dona en la ciència?", va qüestionar Muñoz. Com a exemple, la investigadora va citar que només el 3% dels premis Nobel han sigut concedits a dones i en anys com el 2016 només es van premiar homes. El 2018 es van guardonar dues dones, en física (la tercera dona entre 210 premiats) i en química (la cinquena entre 180).

"La ciència respon als mateixos mecanismes patriarcals de la societat, però fins fa molt poc s’ha escudat en l’objectivitat del mètode científic", va afirmar la investigadora.

El paper dels mitjans

Amb la situació de bloqueig de les dones en la ciència, Muñoz va advocar per una implicació en el problema que vagi més enllà del món acadèmic. En particular, va insistir en el paper fonamental dels mitjans de comunicació a donar visibilitat a les dones científiques, com una eina per proporcionar models de referència a les noies i a tota la societat. 

L’acte d’avui ha servit de llançament oficial per a una iniciativa que té aquests objectius: la Xarxa de Científiques Comunicadores d’EL PERIÓDICO, de la qual Muñoz forma part. Es tracta d’un grup de 15 investigadores d’àmbit iberoamericà que publiquen de forma regular articles d’opinió sobre ciència, tecnologia, salut i medi ambient al diari.

La Xarxa, que compta amb l’ajuda de la Fundació Dr. Antoni Esteve, es va crear el març del 2018 amb l’objectiu és potenciar la participació de la dona investigadora en el debat públic i incrementar-ne la presència en la premsa.

Diversitat d’opinants

Notícies relacionades

Les seves integrants són investigadores de comprovada solvència acadèmica i comunicadora i de gran diversitat: els seus coneixements van de la matemàtica a la bioètica; són de Catalunya (com la informàtica Carme Torres o l’experta en salut pública Carme Borrell), de la resta d’Espanya (com la química Adela Muñoz i la matemàtica Marta Macho), de l’Amèrica Llatina (com l’ecòloga colombiana Brigitte Baptiste o la biòloga xilena Olga Barbosa), i també hi ha representants de les investigadores estrangeres atretes pel nostre sistema científic (l’experta en ecologia política francesa establerta a Barcelona Isabelle Anguelovski), i de les que treballen a l’estranger (la neurocientífica gallega establerta als EUA Susana Martínez-Conde); també tenen una gran diversitat d’edats i d’experiències vitals, incloent, per exemple, una investigadora cega compromesa amb la ciència inclusiva (l’astrònoma Wanda Díaz Merced). 

Les dades de trànsit desagregades per gènere apunten que la xarxa ha tingut un impacte positiu en atreure noves lectores cap als temes científics.