Els llimbs legals en què s'escuden els xarlatans de la pseudociència

Promocionar una teràpia o un medicament sense eficàcia demostrada és una estafa. Un frau que, tot i que arribi a posar en perill la vida dels pacients, durant anys ha quedat impune davant de la llei. Això es deu que actualment les pseudociències juguen en un terreny relliscós, en què conflueixen les ambigüitats legals, l’escàs compromís de les administracions i la falta de pensament crític entre els ciutadans. Per això, vendre infusions per revertir el parkinson, derivats del lleixiu per curar l’autisme o estranyes potingues contra el càncer no acostuma a tenir conseqüències penals.

Els imperis econòmics creats pels xarlatans pseudocientífics se sustenten, per inversemblant que pugui semblar, en uns llimbs legals. I és que, tot i que tots afirmin que poden curar qualsevol tipus de malaltia, cap de les seves empreses està registrada dins de l’àmbit sanitari. Per això evadeixen el compliment delsrequisits que dicta la llei per protegir els pacients d’eventuals males praxis mèdiques.

Feta la llei, feta la trampa. Sota aquesta premissa ni tan sols el pes de la legislació –en què s’estipulen totes les mesures necessàries per evitar la promoció de productes, activitats o serveis sanitaris enganyosos per a l’usuari (reial decret 1907/1996)– serveix de fre per a aquests fraus sanitaris. Aquest sentiment d’impunitat que tenen les pseudociències ha arribat a tal extrem que es promocionen a plena llum del dia. Per adonar-se d’això tan sols fa falta endinsar-se a internet a la recerca d’un remei contra qualsevol malaltia per trobar-se amb centenars de xarlatans pseudocientífics.

Teràpies al marge de la llei

"La legislació hauria d’actuar de manera preventiva, evitant que sigui tan fàcil entabanar les persones que estan en una situació de vulnerabilitat. Però aquí el principal problema és que les administracions no estan actuant com haurien de fer-ho per frenar els peus a aquesta gent", explica Fernando Frías, advocat i soci fundador del Círculo Escéptico, una de les principals associacions dedicades a la denúncia de les pràctiques pseudocientífiques.

En aquest cas, la responsabilitat recau en les administracions autonòmiques i locals, els principals organismes que poden prendre mesures per evitar la propagació de pràctiques que suposin un perill per a la salut pública. Però no obstant, fa anys que les autoritats eviten entrar en aquest tipus de conflictes perquè tenen por de totes les actuacions que puguin ser interpretades com límits a la llibertat d’expressió", afegeix Frías. Per això avui dia es continuen celebrant actes com el de la setmana passada a Balaguer, en què es promocionava l’ús de derivats del lleixiu per curar l’autisme. 

Pseudociències al banc dels acusats

En la majoria dels casos, les pseudociències fan el que volen, aprofitant-se dels pacients en situació més vulnerable. I en les poques ocasions en què aquestes estafes arriben als tribunals, la condemna és mínima. El 2014, el judici contra el fals antitumoral Bio-Bac es va saldar amb una pena de 4 mesos i 15 dies per al principal acusat i amb l’absolució de tots els altres implicats. Fa tan sols uns mesos, el curandero del noi que va abandonar la quimioteràpia per tractar-se amb remeis alternatius també va quedar absolt d’un delicte d’intrusisme i homicidi per imprudència greu.

"Els judicis contra aquest tipus d’estafes són complicats. Moltes vegades no hi ha prou proves per poder tirar endavant una acusació i acaba sent la paraula de l’un contra l’altre. En els casos més greus la víctima ha mort, cosa que, paradoxalment, fa que sigui més difícil que es dictamini a favor del pacient", comenta Frías.

De víctimes a culpables

Però la que potser és la part més trista de tota aquesta història és la culpabilització dels pacients, que, en una situació d’extrema vulnerabilitat, cauen en mans de terapeutes pseudocientífics. "En aquestes estafes es considera que la culpa és de la víctima per caure en l’engany", explica l’advocat. I és a partir d’aquesta premissa com els judicis fan un tomb, per situar en el focus del discurs els pacients.

"En els judicis s’argumenta que les teràpies alternatives no maten, que si la gent mor és pel desenvolupament de les seves malalties i que si un pacient decideix de pròpia voluntat deixar un tractament avalat per posar-se en mans d’un xarlatà és culpa seva", argumenta Frías. Un discurs que, segons explica l’advocat, és fruit d’una profunda falta de sensibilitat i pensament crític que, una vegada més, acaba per donar via lliure a les pseudociències.

Batalla desigual

Notícies relacionades

Els imperis econòmics dels xarlatans de la pseudociència

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Però alguna cosa està canviant. El moviment escèptic està sumant suports, per això cada vegada són més les persones que s’estan atrevint a denunciar aquest tipus de pràctiques. Però, una vegada més, la batalla contra les pseudociències es desenvolupa en un terreny profundament desigual. "Els que denunciem aquest tipus de conductes ens estem arriscant moltíssim. Sabem que en molts casos només per esmentar determinats noms ja ens estem jugant una denúncia", explica Vicente Prieto, president del Círculo Escéptico.

"El problema és que ens enfrontem a empreses que facturen milions i que faran el que sigui necessari per preservar el seu mode de vida, començant per amenaçar i denunciar tot el que s’interposi al seu camí. No lluitem contra creences, lluitem contra negocis", conclou Frías. D’aquí la gran paradoxa: els que denuncien s’arrisquen a ser denunciats pels que es mouen en els llimbs legals.