Anar al contingut

DIARI ASTRONÒMIC

La reforma del calendari o el perquè van tardar 10 dies a enterrar Santa Teresa

El 4 d'octubre es compleixen 436 anys de l'entrada en vigor del calendari actual, el denominat gregorià

Quan va entrar en vigor, el 1582, va caldre reestructurar el calendari i alguns dies no van existir

Salvador J. Ribas

La reforma del calendari o el perquè van tardar 10 dies a enterrar Santa Teresa

El dia 4 d’octubre de 1582 va ser el dia de l’entrada en vigor del denominat calendari gregorià, que és actualment el calendari en ús per a pràcticament tot el món i al qual sovint se’l denomina calendari cristià o occidental per distingir-lo d’altres calendaris com el jueu, l’àrab o el xinès.

La humanitat ha necessitat, des del principi dels temps organitzar-se i poder anticipar-se a fenòmens cíclics, com les estacions de l’any amb possibles inundacions o les èpoques més adequades per sembrar o recollir les collites.  Per això la mesura del temps ha resultat fonamental per a totes les civilitzacions, i al seu torn una eina de poder d’aquells que eren capaços de calcular els primitius calendaris sobre la resta de la població.

Com és lògic, la humanitat ha ajustat la mesura del temps a aquells elements que li eren fàcilment identificables, com la durada d’un dia que correspon a la rotació de la Terra sobre el seu eix o, més a llarg termini, la repetició de la posició del Sol respecte a la Terra. El que avui dia sabem que és a causa del moviment de translació de la Terra al voltant de la nostra estrella, que denominem un any. Una translació de forma real dura 365,242189 dies, ho denominem any tròpic i és el temps transcorregut entre dos equinoccis de primavera i, per tant, no coincideix amb un nombre exacte de dies, cosa que ha dificultat al llarg de la història l’elaboració dels calendaris basats en el Sol.

Els orígens

Inicialment els primers calendaris solars, més o menys fiables, tenien la seva base en els calendaris egipcis que presentaven una durada de 365 dies exactes, raó per la qual amb el pas dels anys s’anaven desajustant atesa la diferència de gairebé 6 hores respecte a la durada real (l’any tròpic). Tal era el desajust i la coexistència de calendaris que l’any 46 aC, Juli César va aplicar el calendari dissenyat per Sosígenes d’Alexandria, que coneixem com a calendari julià, amb la intenció de posar ordre al món romanitzat.

El calendari julià resolia parcialment el problema del desajust entre el calendari i l’any tròpic mitjançant la introducció dels anys de traspàs. D’aquesta manera el calendari julià es compon d’un cicle de 4 anys, tres dels quals són de 365 dies i un de 366 dies, donant lloc a una durada mitjana de 365,25 dies per any. És per tant un valor ja molt proper als 365,242189 que dura realment un any (l’any tròpic).  Així doncs, amb la implantació del calendari julià, no exenta de polèmica ja que per quadrar els calendaris es van haver d’afegir 85 dies extres a l’any 46 aC, semblava que estava tot resolt.

Com era d’esperar aquells 0,01 dies (uns 11 minuts) que el calendari s’anava desfasant cada any, van passar de ser una mera anècdota, a ser clarament perceptibles amb el pas de les dècades i els segles. Duent-nos fins al segle XVI en què diversos estudis de científics, entre ells de la Universitat de Salamanca, advertien les autoritats eclesiàstiques que la situació començava a ser un problema especialment per a la fixació de la data de Pasqua.

La revisió del calendari

No va ser fins al 1578 que es va posar en marxa una revisió impulsada pel papa Gregori XIII, a partir de l’informe del matemàtic espanyol Pedro Chacón, amb el recolzament dels astrònoms Christopher Clavius i Luigi Giglio (membres de la Comissió del Calendari). El dia 14 de setembre de 1580 es va aprovar la nova reforma del calendari, amb data d’entrada en vigor el 4 d’octubre de 1582.

La reforma gregoriana definia amb més precisió el sistema d’anys de traspàs, de manera que serien anys de traspàs, amb durada de 366 dies, els anys múltiples de 4 (com en el calendari julià) a excepció dels múltiples de 100 (1700, 1800, 1900...) que no serien de traspàs. Però encara hi havia una correcció més, sí que serien de traspàs els que fossin múltiples de 400 (1600, 2000, 2400...).

Així doncs s’introduïa una doble excepció al calendari julià amb la intenció que l’any mitjà del calendari gregorià s’apropés a la durada real. L’any gregorià dura 365,2425 dies sent molt a prop dels 365,242189 de l’any tròpic real. El desajust és ja tan petit que només començarà a ser rellevant al cap d’uns 3300 anys i en aquell interval de temps ja entren en joc altres elements com la reducció de la velocitat de rotació i translació de la Terra per efectes gravitatoris (marees, etc.).

L’entrada en vigor

Atès que des de temps de Juli Cèsar fins al papa Gregori XIII el calendari s’havia desfasat 10 diesl’entrada en vigor del calendari gregorià va tenir com a conseqüència l’eliminació de l’esmentat nombre de dies. Així després del dijous 4 d’octubre de 1582 (julià) va venir el divendres 15 d’octubre de 1582 (ja gregorià), donant lloc a diverses anècdotes com el fet que Santa Teresa de Jesús estigués aparentment sense enterrar durant 11 dies, ja que va morir el dia 4 d’octubre de 1582 (julià) i va ser enterrada el dia 15 (gregorià), just l’endemà tot i que mirant la data sembli que van ser 11 dies més tard.

L’aplicació de la reforma gregoriana no va ser immediata a tot el món, sent aplicat des del primer dia a Itàlia, Espanya, Portugal i progressivament a les seves colònies, i una mica més tard va seguir la resta del món catòlic. Ara bé altres sectors del cristianisme van tardar bastant més, com el Regne Unit que no el va aplicar fins al 1752 o encara més tard a Rússia, Grècia o Turquia que no el van acceptar fins als anys 20 del segle XX. Amb això, s’han generat nombroses curiositats com el fet que Cervantes i Shakespeare van morir el 23 d’abril de 1616, però no era el mateix dia, ja que a Anglaterra encara es regien pel calendari julià.

Activitats astronòmiques

A la tardor el Parc Astronòmic del Montsec (http://www.parcastronomic.cat/) celebra algunes de les seves activitats més importants de l’any com el Festival d’Astronomia que arriba a la seva cinquena edició o els concerts del cicle Música sota les Estrelles.

Secció elaborada en col·laboració amb el Parc Astronòmic Montsec - Centri d’Observació de l’Univers i l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICC-UB-IEEC).